Quadern virtual: no violència de gènere

Un quadern didàctic per treballar a l´aula i commemorar el 25 de novembre, dia internacional de la no violència de gènere.
Presenta tres activitats diferents: flors, morats i assassinats, amb suport videogràfic perquè no deixi indiferent a cap persona.
Dos del tres videos que presenta aquest quadern virtual són aquests:



:

.


Podeu consultar la pàgina de coeducació del Departament d´Educació on trobareu mé informació, recursos, propostes didàctiques
Destaquem la pàgina de Solidaries, a on poder trobar més recursos.

25 de novembre, dia internacional de la No violència contra les dones

Dia Internacional de la No Violència contra les Dones.

Malo de Bebe

Campanya contra la violència de gènere

L´assetjament escolar o bullying a debat

Del 20 al 23 de Noviembre de 2007 a Almeria es realitza el
I Congreso Internacional de violencia escolar (Bullying).

Més de 100 ponents d´Universitats del país e internacionals i professionals de l´ educació, de la psicologia, de la psiquiatria, de la sociologia presenten les seves reflexions sobre el fenòmen de la violència escolar des de diversos àmbits, des de l´educatiu al sanitari passant pel psicòlogic o el sociològic.L´assetjament escolar o bullying a debat des de una perpectiva integral.

Entre els conferenciants que participen es troba Emilio Calatayud, magistrat deMenors de Granada ( post i video sobre les seves sentències) i la directora de l´Observatori Europeo de la Violència Escolar, Catherine Blaya.

En el marc del simposium , es presentarà el treball que porta a terme l´Observatori de la violència a les escoles, a Catalunya per prevenir la violència a partir de l´analisi de les relacions del´alumnat a l´aula en un treball amb el professorat de centres de primària i secundària de Catalunya.

PRESENTACIÓN del Congrés

En los últimos meses son múltiples las ocasiones en las que nos hacemos eco de la presencia de incidentes de carácter violento en las escuelas, generando una fuerte alarma social, a la vez que, se constata de esta forma un incremento considerable de los problemas o conflictos entre los escolares, reflejo sin duda, de la propia sociedad. Está clara su repercusión, ya que se está convirtiendo en problema central del sistema educativo. Así, puede estar incidiendo en la desmotivación o desinterés del profesorado, que día a día se enfrenta a este tipo de conductas (en muchos casos, sin saber muy bien cual puede ser la solución); y por otro lado, en el alumnado, que conlleva problemas, no sólo en el agredido, sino también en el agresor.
Ante esta situación y sus consecuencias, evidentemente, lo mejor siempre será prevenir que curar, pero cuando existe riesgo de conflictos que afecten al clima de convivencia de los centros escolares, éstos tienen la obligación de adoptar medidas para evitar o reaccionar ante aquellos; por lo tanto deben contemplar dos aspectos, por una parte la prevención de los conflictos y por otra, los aspectos violentos y las consecuencias de éstos, una vez que se han producido.
La actuación en cada centro ha de estar fundamentada en el estudio de necesidades previo y ha de tener en cuenta, que un aumento en la calidad de la convivencia, no sólo depende de la realización de una serie de actividades, sino que también se ha de cambiar la actuación diaria con los/as alumnos/as, sobre todo por parte del profesorado. No es una tarea fácil, a la que día a día deben enfrentarse, para la cual se han de formar y dotar de herramientas que ayuden a afrontar las situaciones y las consecuencias de las acciones violentas y/o conflictivas entre los iguales, a la vez que propicien la actuación preventiva y/o la puesta en marcha de programas de carácter preventivo.
Por este motivo, un año más, se plantea la celebración de un congreso que abarque dicha temática, en este caso, con un carácter internacional, que intenta tener entre sus participantes a personalidades destacadas e investigadoras del campo de la violencia escolar, bajo el título I Congreso Internacional de Violencia Escolar (Bullying).

José Jesús Gázquez Linares
Presidente del I Congreso Internacional de Violencia Escolar
Podeu veure el programa del congrés

Aprendre a aprendre

Un video sobre l´aprendre a aprendre aplicat a la vida.....






Via Competència TIC

Els estudiants parlen......

Un video creat per Michael Wesh amb 200 estudiants de la Universitat Estatal de Kansas ens mostra com els estudiants veuen el món d´avui dia, la manera d´aprendre, el que necessiten per aprendre, els seus objectius, les seves esperances, els seus somnis, el que seran a la vida i amb quins canvis es trobaran.
Interessant la seva mirada del món d´avui.......





Via: A Nosa biblioteca

PERSEPOLIS

Persèpolis es una pel.lícula que narra la història autobiográfica de la iraní Marjane Satrapi, la història de com va crèixer en un regimen fundamentalista islàmic i que la va portar a abandonar el seu país.

El còmic ve precedit d´un gran èxit de vendes (30.000 exemplars venuts a França en un any) i un munt de premis, entre ells , el Premi a l´Autor Revelació del Saló del còmic d´Angouleme( França), ; el Premi Harvey a la millor obra extrangera 2004, a EEUU; i a Espanya, va guanyar el Primer Premi de la Pau de Fernando Buesa Blanco entre d´altres i també va ser nominada en els Premis del Saló del Còmic de Barcelona a la categoria del Millor Obra Estrangera 2002.

El còmic comença l´any 1979, quant Marjane té deu anys i des de la mirada infantil és testimoni d´un canvi social i polític que posa fi a més de cinquanta any de regnat del sha de Persia a l´Iran i dóna pas a una república islàmica.

A banda de diferenciar-se dels altres nens per haber estat educada a l´esti occidental dins d´una família de classe alta i per una pares d´ideologia progresistes i partidaris de l´islam moderat, Marji, té una gran inquietut intel.lectual per ser una nena i una gran imaginació que la porta a tenir converses amb Déu ( amb que troba semblances amb Marx) i sommiar en ser una profeta.

Al mateix temps que va creixent, Marjane sen´adona que el nou règim islàmic pel que van lluitar els seus pares ha caigut en mans dels integristes i que no porta res de bó.

Podeu mirar el trailer en castellà de la pel.lícula.

La pel.lícula en animació, adapta els dos primers àlbums del còmic, i està codirigida i coescrita entre la pròpia Satrapi y Vincent Paronnaud. L´animación feta en blanc i negre, i que compta a la versió francesa amb les veus de Catherine Deneuve i la seva filla Chiara Mastroianni, en els papers de mare de Satrapi i de la pròpia protagonista respectivament.

" La noia que va fugir de l´integrisme", un interessant article de Angel Quintana en el Punt diari:

" Mentre els mitjans es capfiquen a crear falses polèmiques sobre l'ús del vel en una escola, l'estrena de la pel·lícula «Persépolis», que aborda de manera didàctica el problema, ha estat minimitzada"...." També resulta dolorós comprovar que ningú s'ha preocupat de portar la pel·lícula a escoles i instituts, on podria actuar com una veritable lliçó d'història contemporània i d'educació a la ciutadania, com també em resulta estrany veure com el Departament de Política Lingüística, que perd el nord per doblar qualsevol pel·lícula Disney al català, no hagi apostat per aquesta per vendre-la a un públic juvenil. La meva perplexitat augmenta després de veure com l'escola on van les meves filles –l'Annexa de Girona– fa prop d'un més va ser el centre d'atenció dels mitjans de comunicació per voler aplicar el seu reglament intern i voler impedir que una nena marroquina anés a l'escola amb vel. Mentre els mitjans van forçar la polèmica sense analitzar a fons què representa la persistència de símbols religiosos en el cor d'unes institucions laiques, un discurs clar i didàctic com el de Persépolis ha acabat essent minimitzat. No seria millor anar més enllà de la polèmica i fomentar algunes lliçons com la de Marjane Satrapi? La setmana vinent els nens de l'Annexa aniran a veure Persépolis al cinema, de fet l'acte serà una manera clarivident de suplantar els falsos debats sofistes per la força del coneixement.

EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA DIGITAL:NORMES BÀSIQUES

He trobat un article molt interessant" Educación para la ciudadania digital"de Charo Fernández de " El mundo de Yalocin" a la revista Bits de l´associació Espiral:Educación i tecnologia

Comença així:

La incorporación efectiva de las TICs en el aula llevada a cabo por muchos docentes
está poniendo de manifiesto la necesidad de incorporar en el currículum aquellas
normas básicas que aseguren el buen comportamiento de nuestros alumnos y alumnas
en la red.
Uno de los principales objetivos de la escuela es educar. En ella,
nuestros hijos aprenden normas de comportamiento básicas y un conjunto de
habilidades sociales que se complementan de manera natural con las aprendidas en
el entorno familiar.
Respetar a los otros, trabajar en grupo, comportarse
correctamente en el aula, cuidar el material y las zonas comunes, y una larga
lista de comportamientos, actitudes y valores se trabajan en las aulas desde
infantil hasta los grados superiores. En esta tarea está involucrado todo el
personal docente: todos aportamos nuestro granito de arena para conseguir que
nuestros chicos se conviertan en buenos ciudadanos.

Charo ens proposa un còdi deontològic digital, per ensenyar als nois i noies i que podríem resumir:

1. Ser honest i respestuòs amb el treball aliè.
2. Ser original i creatiu.
3. Ser legals, no pirates.
4. Ser sincers, no mentir.
5. Ser elegants amb les nostres opinions.
6. Respetar les dades personals dels altres.
7. Ser crítics amb la informació.
   

Podeu llegir l´article complert, exemplificat amb supòsits.

Gràcies a Isidro Vidal

SETMANA DE LA CIÈNCIA

Si a l´alumnat li costa aprendre la taula periòdica, podeu ensenyar aquest video.
És divertit i connecta les paraules i els elements .




Via a Pie de aula

PROJECTE PEDAGÒGIC: MUSICA + INTERCULTURALITAT

Mapasonor és una associació que es dedica a la producció audiovisual com a instrument per promoure els drets humans, l’educació per la pau, les cultures d’arrel o l’avantguarda en l’art. Mapasonor creu en l’ús dels mitjans audiovisuals des de criteris ètics.

“El estereotipo, justamente porque no es fruto de conocimientos sino de emociones, es muy peligroso. Nos imposibilita toda tentativa de llegar al otro, de comprender sus razones; por eso es un mal muy extendido además. No paro de encontrarme con él, siendo como es mi trabajo intercultural, y percibo mi misión como escritor –si se me permite usar esa expresión- como un intento de vencer los estereotipos, de abrir un camino para acabar con ellos” (Ryszard Kapuscinski “El mundo de hoy” Anagrama 2004, trad. Agata Orzerszek)

Aquesta cita del periodista polonès defineix la filosofia de Mapasonor i la seva visió del món.

Oïdes Mediterrànies és un projecte pedagògic adreçat a joves del 2on cicle de l’E.S.O, batxillerat, cicles formatius i programes de garantia social o bé de qualsevol àmbit d’educació en el lleure. Donar a conèixer les diferents cultures musicals de la Mediterrània, fomentar els valors positius de la interculturalitat i aportar activitats i instruments pedagògics per a l’educació per la pau, són els seus principals objectius.

L’objectiu és que l’alumnat (jugant per equips o bé en solitari) conegui les característiques musicals i interculturals de cadascuna de les àrees a través de diverses preguntes-trampa que hauran de respondre després de visualitzar un vídeo.

Cada pregunta pot ser complementada per l’educador amb els diferents continguts que es donen a la guia del professorat: hi ha activitats d’aprofundiment i d’ampliació, recursos discogràfics, bibliogràfics, videogràfics i espais webs.

Podeu veure el reportatge dedicat a Oïdes Mediterrànies dins del programa Rodasons de TVC.

Via Aula mèdia

BLOGS SOLIDARIS

Lourdes Quintana del Suplemento ocasional ens ha inclòs amb la seva llista de blogs solidaris," un meme", una cadena en la xarxa amb un munt de blogs enllaçats.
Ni que dir que estic molt agraïda i contenta per aquest reconeixement.
Les normes de funcionament d´aquest premi són: Nominar set blogs solidaris, enviar un correu als seus autors/es. Aquests han d´enviar a la vegada aquest premi a set bloggers que triin. Fer un post i posar la imatge del blog solidari.

Els meus blogs solidaris, ho són perquè m´aporten moltíssim i són un referent en la blogosfera, són:

• Educarueca ( dinàmiques per a tutoria)
• Una mirada sobre el treball social amb les TIC
• La mar de llunes ( gènere)
• Montserrat Boix (feminisme, TIC)
• Competència TIC, blog de Xavier Rosell (TIC)
• Tic-tac, blog de Jordi Vivancos (TIC)
• Iguales en las tres mil
  
  

CONCLUSIONS DE LA TROBADA DE MEDIADORS I MEDIADORES DE BARCELONA

RECULL DE COMENTARIS DE L’ALUMNAT MEDIADOR EN LA TROBADA DEL DIA 17 OCTUBRE DE 2007
PREGUNTES PER L’ALUMNAT:
220 alumnes mediadors i mediadores organitzats en 7 grups de treball amb dos professors mediadors i amb dos portaveus dels alumnes per grup.

• Quins són els tipus de conflictes en què medieu. Es resolen tots positivament?
  Normalment mediem : baralles, rumors, insults, agressions verbals, físiques i psicològiques, racisme, malentesos, homofòbia i pre-assetjament.
  La majoria si que es resolen bé però en algunes situacions manca cooperació per resoldre’ls. Encara que un dels grups insistia que tots es podien resoldre amb molta assertivitat i seguiment per part dels mediadors.


• Detecteu alguna diferència entre els conflictes que tenen les noies i els conflictes que tenen els nois? Per què penseu que passa això?
  En principi els motius poden ser els mateixos, quasi bé sempre per malentesos. Les percepcions i reaccions, en canvi, són diferents respectes les noies que els nois. Les noies acostumen a respondre amb agressions verbals, creant falsos rumors, acusant,… i els nois reaccionen amb violència física i verbal.
  Destacaven que la durada del conflicte durava més en les noies que en els nois. Els motius eren que el conflicte és traspassava a la resta de companyes i amigues i s’alimentava amb els rumors i les acusacions mútues. Apareixia gelosia i rancúnia que dificultava una solució ràpida al conflicte.


• Per què l’alumnat no utilitza més el servei de mediació? A què creieu que es deu? Quins són els tipus de conflictes que no arriben mai a la mediació? Per què?
  Opinen que molt sovint falta informació. Altres motius són l’orgull, la desconfiança en el procés de mediació, motius íntims, vergonya, el què dirà la gent, pèrdua de temps, és una bajanada, no servei per res , no respectaran la confidencialitat,…
  No arriben els conflictes professors – alumnes, els conflictes íntims, els que sorgeixen a la porta del centre, depenen molt de la persona afectada.


• Com feu la difusió de la mediació en el vostre centre?
  Quin grapat de bones idees!!! Aquí els alumnes apuntaven tota classe d’intervencions totes elles profitoses , de sensibilització i difusió en els respectius centres. Es mostraven molt orgullosos del que feien, en aquest aspecte, com membres de l’equip de mediació:
  A principi de curs se’ls informava del funcionament del servei de mediació. Aquesta informació es rebia a través de les tutories, on un grup de mediadors passava a explicar i animar a participar-hi per totes les classes.
  Es fan servir materials elaborats per ells com : tríptics, díptics, cartells, murals, fotos, puzzles, pàgines webs, revistes, enregistraments, simulacions, elaboració de power points…
  També es va comentar sobre l’ambientació que acompanya aquesta difusió: campanyes engrescadores i publicitàries com : itineraris fins el despatx de mediació assenyalades amb petjades, fotografies publicitàries on es mostraven primer d’esquena i després apareixien les cares dels membres. Penjar fotografies amb diferents situacions en conflicte on es recomana la mediació…
  La paraula clau on va haver més coincidències va ser la de confidencialitat


• Per què sou mediadors i mediadores? I què us aporta l’experiència?
  Per curiositat, experiències pròpies, per sentir-nos útils, per valorar a la gent, per ajudar-la, per aprendre a escoltar, per veure punts de vista diferents,… en general per comprendre el conflicte com una possibilitat de créixer i madurar.


• Com es podrien millorar la mediació i la convivència en els centres educatius? Feu propostes d’aquesta millora:
  Informació en els centres més atractiva i engrescadora, ser capaços de què guanyin confiança en els mediadors, fer activitats conjuntes amb els mediats, xerrades, tutories, continuar la nostra formació per informar i formar a la gent, fer formació els propis alumnes mediadors,…
  Finalment vàrem proposar en els portaveus ens diguessin una paraula que resumís la seva impressió sobre la Jornada:
  Les seves paraules varen ser:
  Sensació de companyonia, conèixer diferents punts de vista, poder intercanviar opinions, experiències, informació, idees, debat, aprendre a cooperar,…. M’ho he passat molt bé i ALEGRIA PER PARTICIPAR.
  

PROJECTE ATLÀNTIDA: PER UNA CIUDADANIA DEMOCRÀTICA

El dimecres 17 d´octubre s´ha presentat el Proyecto Atlántida: Propuestas para prevenir y gestionar los problemas en el aula, un protocol de convivència, encàrregat pel Govern canari i el MEC, realitzat per un equip de pedagogs, mestres, sociòlegs i psicòlegs. És fruit de cinc anys d´experiència i tallers en més de 50 col.legis de tot el país.

Totes les comunitats autònomes tenen plans de convivència, que cal adaptar als nous conflictes emergents. Però els problemes més comuns no són l´assetjament o la violència, sinó la disciplina a l´aula, segons el coordinador del protocolo, Florencio Luengo.

Els problemes més comuns són:

• L´indisciplina a l´aula: la anomenada " disrupció", el conflicte més extés en les nostres aules. La causa està relacionada amb" el que ensenyem i com ho ensenyem"Malgrat ser la mesura punitiva la que primer s´utilitza, no és la única solució ni la més efectiva, proposa pactar normes entre el professorat i l´alumnat.



• Les noves tecnologies, les criatures es passen més temps davant la pantalla que a l´escola. Saben més que els adults, cal posar mesures a l´ús de les N.T.



• La violència greu, agresions físiques a professorat o entre iguals, malgrat no ser massa casos, són intolerables. Per evitar aquestes conductes, cal apropar-se als interessos de l´alumnat conflictiu i integrar-lo, és el que més canvia la conducta. No descarta la via penal quan es tracta de casos gravíssims.



• Els procesos de separació dels pares augmenta i afecta als fills i filles, creixen les pors davant la nova situació.

Aquest plan es basa en el pacte, " les normes es pacten i es controlen" i requereix com a mínim un any. Podeu ampliar la informació i veure tot el material, documents, propostes didàctiques a

http://www.proyecto-atlantida.org/PROYATLA/materiales.HTM

I Jornada de Mediadors i Mediadores de Barcelona

El passat dimecres 17 vam celebrar la I Trobada de Mediadors i Mediaores de Barcelona al Parc Tecnològic BCNord. Va ser una jornada molt interessant per a compartir opinions i posar en comú les experiències dels companys i companyes mediadors.

Una vegada ens vam acreditar el primer que vam fer va ser visitar l'exposició de cartells preparats als instituts amb l'objectiu de mostrar les diferents experiències al voltant de la mediació. Seguidament vam passar a l'auditori on les autoritats ens van mostrar el seu suport amb els seus discursos i després vam gaudir de la representació de la obra Ja n'hi ha prou! a càrrec de la companya teatracció. I després d'això, el que possiblement era el moment més esperat del matí, l'esmorzar (el qual va ser esplèndid).

La segona part de la jornada va consistir en una posada en comú, per grups, d'idees al voltant de preguntes tals com: Quins conflictes són els que es tracten a mediació? Es resolen tots? Com feu la difusió de la mediació al vostre centre?...Una vegada arribats a les conclusions vam tenir un petit descans per a dinar.

Després vam participar en uns jocs cooperatius o "dinàmiques" a càrrec dels alumnes de l'IES Ferran Tallada de les quals vam extreure una gran conclusió: quan no pots arribar a aconseguir els teus objectius, has de col·laborar amb qui tens al voltant. És, potser, el mateix que fem a mediació: ajudar a que dues parts trobin una solució als seus problemes quan no poden fer-ho per si mateixos.

I finalment es van presentar unes conclusions finals amb tot el grup de mediadors i mediadores. L'acte va concloure amb els discursos de les autoritats, que en vista de l'èxit de la jornada, ens van prometre una altra.

Per moltes més!

LLIÇÓ MAGISTRAL D´UN JUTGE DE MENORS

Emilio Calatayud és jutge de menors de Granada, ciutat a on ha reduit la delinqüència juvenil en un 8%. Les seves sentències " exemplars", en tot cas, educatives , per exemple: condemna als menors a " treure´s el graduat escolar", un jove que cremava papereres, ha de acompanyar als bombers;un altre que conduia begut, ha de visitar un centre de tetraplèjics......
Creu que la justícia ha de ser reparadora i reinserir a la societat, i que rehabilita més la llibertat i l´educació que els centres d´internament.
MIREU ELS VIDEOS!. Apel·la al sentit comú i a que cadascú assumeixi la seva responsabilitat. I al compromís social de cada un de nosaltres. No deixen de ser polèmiques algunes consideracions, però aporta reflexions interessants.
NO US HO PERDEU!!. Què opineu??


2n video



Podeu llegir l´entrevista que li fa la revista fusión
Gràcies a efervescente2H

EDUCACIÓ PER A LA CONVIVÈNCIA I MEDIACIÓ ESCOLAR

Durant aquest mes rebem a les famílies de l´alumnat del centre. És una bona ocasió per presentar el nostre projecte " Educació per a la convivència i mediació escolar". El treball conjunt entre família i institut és bàsic per l´educació dels adolescents. Proposem alguns temes per iniciar un treball més educatiu amb les famílies.
Aquí podeu veure la nostra presentació:

Un post per BIRMANIA LLIURE ( FREE BURMA)

Des d´aquest espai que fomenta l´educació per la pau i la noviolencia no podem deixar de sumant-se a la campanya internacional dels bloggers, " un post per demanar " Birmania lliure".

Us podeu sumar a aquesta campanya digital " Free Burma"que es fa avui, dirigida als blocs, webs, forums i altres lloc de la xarxa i que compta amb més de deu mil blocs adherits.

Podeu llegir més informació en un blog català sobre Birmania

Notícia de vilaweb

EXPULSADA PER PORTAR L´HIYAB

Llegeixo la següent notícia: A una escola de Girona una nena de 9 anys ha estat expulsada per portar l´Hiyab, el seu reglament intern no permet que l´alumnat porti símbols religiosos.

El departament d´Educació ha dictaminat que se ha de readmetre a la nena que va ser expulsada d´un centre escolar per portar l´hiyab.

En un post anterior vaig insertar el curt Hiyab de l´alicantí Xavi Sala a on relata la història de Fátima, una alumna española de cultura mulsumana al enfrontar-se amb la seva professora al negar-se a treure´s el vel en una classe.

És una bona ocasió per parlar de la tolerància a l´aula, de la multiculturalitat present en les nostres aules, per reflexionar en definitiva amb el nostre alumnat sobre aquesta notícia.

La convivència en els centres no es pot construir a cops de Reglaments interns ni de normatives del Departament d´Educació que reclamen la junta de directors de Girona.

La multitud de cultures presents avui dia a les nostres escoles no ens ha de fer por, la diversitat és una font de riquesa. Però si que cal pensar-hi i abordar-ho en els nostres centres.

Quin és el problema, el vel o la nostra mirada plena d´estereotips sobre les dones que porten vel?

La nostra societat està plena de prejudicis, prejudicis que cal deconstruir, l´escola és un bon escenari per fer-ho, podem facilitar la construcció de noves relacions que superin aquests prejudicis.

Educar en la tolerància és la única resposta possible per poder afavorir una veritable integració i cohesió social.

S´apren... fent..

"No es pot aprendre del que es diu", Eduard Punset en el seu programa Redes, entrevista a Roger Schank investigador de Intel·ligència artificial,sobre l´ educació i l’aprenentatge, segons Roger Schank no es pot aprendre sense pràctica i experiència.
Diga´m alguna cosa i l’oblidaré, ensenya’m alguna cosa i ho recordaré, fes-mefer alguna cosa i aprendre ( Proverbi xinés)

• Planteja algunes idees molts interessants i polèmiques sobre l’aprenentatge que no tothom estarà d´acord:
  Es fan exàmens perquè ningú recorda el que s’ha fet a classe?
  L’ordinador per si mateix no ajuda, podria ajudar a aprendre...si proporcionés experiències-
  El sistema educatiu ha de controlar el què està aprenent l’alumne, sinó ho fa és un problema?
  L’ordinador pot proporcionar experiència individual, treball col·laboratiu, comunicació, etc...
  L’ordinador ajuda a un aprenentatge més creatiu?
  El professorat és concentra només en el que ell sap i no tant en com aprèn l’alumne.
  El professorat ha de comprendre que poden fer els estudiants i com ho han de fer?
  Tutoritzar als estudiants sobre el que poden millorar mentre practiquen i milloren
  Aprendre ha de ser divertit?
  Les assignatures pràctiques són exitoses, perquè ensenyen com es fan les coses.
  L’escola no sap com ensenyar?
  
  

Gràcies a (Re)paso de lengua

Què vols ser de gran? El món adult vist per un nen.