HOMENATGE ALS NOUVINGUTS

Clandestino

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: manu_chao clandestino)

Via Isidro

NAJAT EL HACHMI

Ha sortit a la venda, L´últim patriarca, novel.la de Najat El Hachmi que va guanyar el Premi Ramon LLull 2008.
L' últim patriarca tracta de les relacions entre un inmigrant magribí instal.lat en una ciutat catalana i la seva filla adolescent, arribada per reagrupament familiar i els canvis culturals que suposa la integració en la societat catalana.
A la novel.la hi ha trets autobiogràfics malgrat ser un relat de ficció. L´autora explica com ha fet servir les estructures pròpies de la narrativa oral que feien servir les dones de la seva ciutat natal, Rif.
Hachmi va arribar a Vic procedent de Rif ( Marroc) als 8 anys i explica com va aprendre a llegir i escriure català i com Mercè Rodoreda ha esta un referent per a ella, així com d´altres autors catalans, Pere Calders, Salvador Espriu i Quim Monzó.
Aqui teniu l´entrevista que se li ha fet a Vilaweb.
" Necessito tocar de peus a terra"

SHAKIRA: Una cacera per treballar les migracions

En les propostes per l´aula, Paula ens ofereix una cacera del tresor. sobre
Shakira i les migracions de la família.

Cacera "Shakira: una vida en moviment"
Cacera del tresor adreçada al cicle superior de primària i els cicles d'ESO, per reflexionar sobre el significat i l'ús social del terme immigrant.
Ens ofereix la guia didàctica i el Material per a l'alumnat

LAILA KARROUCH

Radio Drassanes emet el podcast de la visita de Laila Karrouch.

La visita s´enmarca en el treball que l´alumnat del cicle superior fa sobre el llibre " De Nador a Vic" amb l´objectiu de participar en el projecte telemàtic El món dels llibres..

"

Conei-xe'ns una mica més pot facilitar la convivència entre uns i altres",
afirma Laila Karrouch, que ha abocat la seva experiència migratòria en un
llibre.

De Nador a Vic, ha estat guardonat amb el premi Columna Jove.

"El que hi explico ho pot llegir tothom. Hi ha molt sentiment i molta humanitat, i aquestes coses no tenen edat", opina l'autora, que ahir va viure la primera jornada promocional del llibre. "El vaig escriure perquè sentia la necessitat d'expressar-me, em va sortir de dintre.
Catalunya cada cop rep més estrangers, i penso que els pot anar bé conèixer la història d'algú que ha passat pel mateix procés que ells. I als lectors catalans els servirà per sortir de dubtes. Potser gràcies a mi entendran per què ens posem el mocador, per què ens pintem les mans amb henna o per què fem les festes que fem".
Segons Laila Karrouch, els immigrants actuals es troben més ben acollits que a la seva època: "Recordo que al principi em vaig sentir com un peix fora de l'aigua, però ara la gent que arriba rep un suport que nosaltres no vam tenir". Per a ella i la seva família, deixar el Marroc no ha suposat perdre els orígens ni la cultura ni la religió, sinó adquirir a més a més una altra cultura i uns altres costums. Han restat poc i han sumat molt. "Molts immigrants tenen por de perdre part de la seva essència, i no és així. Han de saber que no perdran res i guanyaran moltes coses. Emigrar és guanyar una cultura". Ho diu des de la certesa que es pot fer cuscús per dinar i pa amb tomàquet per sopar, o dur texans els dies de cada dia i posar-se el mocador al cap quan toca mudar-se.
"Tant la meva ciutat natal com la ciutat que em va acollir fa divuit anys formen part de mi. Sóc marroquina i catalana, i em sento privilegiada de poder conèixer dues cultures tan oposades, cadascuna amb el seu encant i la seva màgia", diu Karrouch, que està casada amb un cosí del Marroc i té una nena de dos anys. "A casa parlem en berber, però la llengua no és cap problema. Segur que la meva filla dominarà el berber, el català i el castellà".
La jove autora, que té un marcat accent osonenc, demana als catalans que no canviïn de llengua quan veuen un estranger. "La gent comet l'error de parlar-me en castellà. No tinc res en contra del castellà, però si realment volem que el català tingui força, l'hem d'utilitzar també quan ens dirigim a la població immigrant". La seva mare entén el català però s'expressa públicament en castellà, perquè és la llengua amb què més sovint se li han adreçat així que l'han vista amb el mocador i la gel·laba.



powered by ODEO

Via: bitàcola de mestratic

Convivència a les aules

Educaweb, portal especializat en educació i formació, acaba de publicar un monogràfic sobre Convivència a les aules.

Portal de convivencia de Aragon.

Entrevista a Salvador Auberni, Maestro, Pedagogo y Máster Internacional en Resolución Alternativa de Conflictos:

Considero fundamental que los educadores cambiemos determinadas prácticas educativas, que cambiemos nosotros mismos, sólo así podremos educar en la convivencia

Alguns dels experts parlen sobre la convivència, la mediació, la violència a les escoles....

• La mejora de la convivencia en las aulas
  Xesús R. Jares. Catedrático de Didáctica en la Universidad de A Coruña. Coordinador del colectivo Educadores por la Paz


• “Observatori de la violencia a les escoles”: El aprendizaje de la convivencia para la prevención de la violencia
  Maria Jesús Comellas. Coordinadora del grupo GRODE de Universidad Autónoma de Barcelona


• La mediación como resolución de conflictos
  Leticia Félix Flecha. Licenciada en Psicopedagogía y miembro de la Asociación Aragonesa de Psicopedagogía (AAP)


• Convivencia Escolar e Interculturalidad: Aprendiendo a (con)vivir juntos
  Miguel López Melero. Catedrático de Didáctica y Organización Escolar de la Universidad de Málaga. Director del Proyecto Roma
  

Prejudicis

Aquesta és la campanya de Amnistia Internacional sobre el racisme i la xenofobia.



Via Zibereskola

PERSEPOLIS

Persèpolis es una pel.lícula que narra la història autobiográfica de la iraní Marjane Satrapi, la història de com va crèixer en un regimen fundamentalista islàmic i que la va portar a abandonar el seu país.

El còmic ve precedit d´un gran èxit de vendes (30.000 exemplars venuts a França en un any) i un munt de premis, entre ells , el Premi a l´Autor Revelació del Saló del còmic d´Angouleme( França), ; el Premi Harvey a la millor obra extrangera 2004, a EEUU; i a Espanya, va guanyar el Primer Premi de la Pau de Fernando Buesa Blanco entre d´altres i també va ser nominada en els Premis del Saló del Còmic de Barcelona a la categoria del Millor Obra Estrangera 2002.

El còmic comença l´any 1979, quant Marjane té deu anys i des de la mirada infantil és testimoni d´un canvi social i polític que posa fi a més de cinquanta any de regnat del sha de Persia a l´Iran i dóna pas a una república islàmica.

A banda de diferenciar-se dels altres nens per haber estat educada a l´esti occidental dins d´una família de classe alta i per una pares d´ideologia progresistes i partidaris de l´islam moderat, Marji, té una gran inquietut intel.lectual per ser una nena i una gran imaginació que la porta a tenir converses amb Déu ( amb que troba semblances amb Marx) i sommiar en ser una profeta.

Al mateix temps que va creixent, Marjane sen´adona que el nou règim islàmic pel que van lluitar els seus pares ha caigut en mans dels integristes i que no porta res de bó.

Podeu mirar el trailer en castellà de la pel.lícula.

La pel.lícula en animació, adapta els dos primers àlbums del còmic, i està codirigida i coescrita entre la pròpia Satrapi y Vincent Paronnaud. L´animación feta en blanc i negre, i que compta a la versió francesa amb les veus de Catherine Deneuve i la seva filla Chiara Mastroianni, en els papers de mare de Satrapi i de la pròpia protagonista respectivament.

" La noia que va fugir de l´integrisme", un interessant article de Angel Quintana en el Punt diari:

" Mentre els mitjans es capfiquen a crear falses polèmiques sobre l'ús del vel en una escola, l'estrena de la pel·lícula «Persépolis», que aborda de manera didàctica el problema, ha estat minimitzada"...." També resulta dolorós comprovar que ningú s'ha preocupat de portar la pel·lícula a escoles i instituts, on podria actuar com una veritable lliçó d'història contemporània i d'educació a la ciutadania, com també em resulta estrany veure com el Departament de Política Lingüística, que perd el nord per doblar qualsevol pel·lícula Disney al català, no hagi apostat per aquesta per vendre-la a un públic juvenil. La meva perplexitat augmenta després de veure com l'escola on van les meves filles –l'Annexa de Girona– fa prop d'un més va ser el centre d'atenció dels mitjans de comunicació per voler aplicar el seu reglament intern i voler impedir que una nena marroquina anés a l'escola amb vel. Mentre els mitjans van forçar la polèmica sense analitzar a fons què representa la persistència de símbols religiosos en el cor d'unes institucions laiques, un discurs clar i didàctic com el de Persépolis ha acabat essent minimitzat. No seria millor anar més enllà de la polèmica i fomentar algunes lliçons com la de Marjane Satrapi? La setmana vinent els nens de l'Annexa aniran a veure Persépolis al cinema, de fet l'acte serà una manera clarivident de suplantar els falsos debats sofistes per la força del coneixement.

PROJECTE PEDAGÒGIC: MUSICA + INTERCULTURALITAT

Mapasonor és una associació que es dedica a la producció audiovisual com a instrument per promoure els drets humans, l’educació per la pau, les cultures d’arrel o l’avantguarda en l’art. Mapasonor creu en l’ús dels mitjans audiovisuals des de criteris ètics.

“El estereotipo, justamente porque no es fruto de conocimientos sino de emociones, es muy peligroso. Nos imposibilita toda tentativa de llegar al otro, de comprender sus razones; por eso es un mal muy extendido además. No paro de encontrarme con él, siendo como es mi trabajo intercultural, y percibo mi misión como escritor –si se me permite usar esa expresión- como un intento de vencer los estereotipos, de abrir un camino para acabar con ellos” (Ryszard Kapuscinski “El mundo de hoy” Anagrama 2004, trad. Agata Orzerszek)

Aquesta cita del periodista polonès defineix la filosofia de Mapasonor i la seva visió del món.

Oïdes Mediterrànies és un projecte pedagògic adreçat a joves del 2on cicle de l’E.S.O, batxillerat, cicles formatius i programes de garantia social o bé de qualsevol àmbit d’educació en el lleure. Donar a conèixer les diferents cultures musicals de la Mediterrània, fomentar els valors positius de la interculturalitat i aportar activitats i instruments pedagògics per a l’educació per la pau, són els seus principals objectius.

L’objectiu és que l’alumnat (jugant per equips o bé en solitari) conegui les característiques musicals i interculturals de cadascuna de les àrees a través de diverses preguntes-trampa que hauran de respondre després de visualitzar un vídeo.

Cada pregunta pot ser complementada per l’educador amb els diferents continguts que es donen a la guia del professorat: hi ha activitats d’aprofundiment i d’ampliació, recursos discogràfics, bibliogràfics, videogràfics i espais webs.

Podeu veure el reportatge dedicat a Oïdes Mediterrànies dins del programa Rodasons de TVC.

Via Aula mèdia