La cenicienta que no queria comer perdices, és un conte de Myriam Cameros i Nunila López, autores del text i del dibuixos respectivament. La seva autoedició s'ha impulsat per la xarxa per aconseguir la publicació en suport paper, gràcies al suport de la xarxa. Una nova mirada cap els contes infantils, una xispa d' optimisme.Una lectura obligada. GRÀCIES Nuestro Cuento
Article sobre la Violència de gènere: " Violencia de baja intensidad con resultado de muerte. La dimensión desconocida del maltrato machista de MARICEL CHAVARRÍA aparegut a la Vanguardia el 10-12-2008 El año acabará con más de 60 mujeres asesinadas, ¿pero con cuántas autoestimas destrozadas?
No se llega a la violencia extrema si no existen violencias de baja intensidad; de lo contrario, las más de 60 víctimas por violencia sexista con las que se va a cerrar este 2008 - cifra demasiado similar al nefasto balance del año anterior, que fue de 71 fallecidas-serían una excepción, simples hechos aislados en las páginas de sucesos. Muy al contrario: hoy sabemos que la violencia machista es un hecho estructural que deriva de un contexto de dominio del hombre. Y que, si bien sólo es visible cuando es extrema, también se expresa en sus formas intermedias y baja intensidad; violencias a veces imperceptibles tanto para quien las practica como para quien las recibe, y que no por sutiles dejan de atentar contra los derechos humanos, de los que hoy se celebra el día internacional.
Paternalismos perversos.
Según los estudios de género, la tolerancia y el desconocimiento respecto a los comportamientos abusivos de muchos hombres son aún enormes. La manera en que han sido socializados como varones los convierte en expertos en garantizar el control sobre la mujer y perpetuar la distribución injusta de derechos y oportunidades. No importa que no medie mala voluntad. Son dispositivos incorporados en el proceso de hacerse hombres,por medio de los cuales se disminuye a las mujeres con comentarios paternalistas, se las corrige en público, se las abandonadas en el cuidado de personas dependientes, se las obliga a tomar decisiones según la agenda laboral de la pareja en lugar de la suya propia... ¿Cuántas carreras profesionales habrán quedado truncadas este 2008? ¿Cuántas autoestimas destrozadas?
¿Cómo? ¿Jugar con las niñas?
"El principal escollo radica en no ser consciente del problema", apunta el experto forense Miguel Lorente, en la actualidad, delegado del Gobierno para la Violencia de Género. "Porque si hablamos de micromachismos, como los llama
Luis Bonino [ psiquiatra experto en relaciones de género], ese es un comportamiento que se aprende en la escuela, se vive en casa, está en el ambiente. La ley integral contra la Violencia de Género aspira a cambiar la referencia, porque es la que da lugar a esa construcción del espacio en la que el agresor puede perpetrar un grado de control y violencia".
Lorente observa con preocupación la diferenciación que se hace entre sexos en la infancia. "Ves que los niños ocupan el centro del patio del colegio, mientras que ellas están en un rincón. ´¿Jugar con las niñas? Qué me dices, hasta ahí podíamos llegar´. Son dos mundos separados que se encuentran ya en la adolescencia, donde los roles están muy marcados. Ahí comienzan los empujones, el tirar las carpetas a las niñas al suelo..., es parte de la dinámica, una especie de baile nupcial con el componente agresivo y hostil muy presente en los chicos como reclamo de atención".
El triunfo de los gallitos.
Las encuestas sobre convivencia escolar indican que no sólo no hay un rechazo hacia este tipo de conductas, sino que casi un 16% de los niños y las niñas las consideran positivas. "La figura del gallito es la más valorada, el chico más guai es el malo. Es esa forma de rebajar el nivel de exigencia de los hombres", apunta Lorente. "Han entrado en una dinámica en la que buscan la satisfacción por medio del reconocimiento, lo que sólo genera frustración".
Presas de un malestar difuso.
Luis Bonino alerta sobre el malestar y daño psíquico que provocan en la mujer las microviolencias. Que un hombre no participe en lo doméstico, que se aproveche de la capacidad femenina de cuidar, que culpabilice y se justifique, que evite la intimidad y la reciprocidad, imponiendo incluso silencios, tiene sus consecuencias. La primera, un deterioro de la autoestima; también malestar inespecífico, incapacidad de reacción, inhibición de la lucidez, impotencia, fatiga, sentimiento de estar atrapadas, irritabilidad crónica, actitud defensiva..., de todo lo cual la mujer tiende a culparse.
Maltrato encubierto.
"Que haya consecuencias es la prueba de que existe ese maltrato", señala Esperança Bosch, profesora de Psicología de la Universitat de les Illes Balears y autora de La voz de las invisibles."Puede ser más coercitivo o más encubierto - añade-,o darse en situaciones de crisis, como es el caso del boicot a una pareja a la que han ofrecido un cargo importante y tras prometerle te apoyaré en todo,se la boicotea con un lo siento, hoy no podré ir a buscar a los niños".
Contratemos una cuidadora.
La antropóloga Dolors Comas, catedrática de la Universitat Rovira i Virgili, advierte cómo esa construcción cultural de géneros, asumida por las mujeres, las lleva a sentirse culpables si no cumplen su papel. "Se naturaliza, por ejemplo, que tienen una capacidad innata para el cuidado que nadie discute. ¿Es un caso de violencia que las hijas y las nueras cuiden a sus mayores antes que los hijos? No en sí mismo, pero sí en la medida en que la sociedad jerarquiza los roles y valora a las personas en función de estos, estableciendo relaciones de desigualdad. El análisis racional es difícil, pues el tema está impregnado de emociones y dimensiones morales. Al final, se resuelve contratando una señora de hacer faenas y a una inmigrante que cuide de la madre. Pagar antes que enfrentarse". Gràcies al recull de premsa de Paula
Sota l´estatua de Buda que van destruir els talibans, encara viuen milers de famílies. Baktay, una nena afgana de sis anys, és animada a anar a l´escola pel fill dels seus veïns que llegeix l´ alfabet davant de la seva cova. Camí de l´escola, és assetjada per uns nens que jugan de manera cruel reflexen la societat tan violenta que els envolta. Els nens pretenen l.lapidar a Baktay o destruirla com el Buda, o dispara-la com van fer els americans en el laberint de les coves.Sera capaz Baktay de superar aquests obstacles per poder aprender a llegir? Hana Malhmalbaf directora de la pel.lícula " Buda va explotar per vergonya"té 18 anys i és d´una família de cineastes. Hana ens mostra una paràbola per mostrar-nos com els jocs de guerra practicats pels aduls perveteixen els nens i els converteixen en cruels còpies dels seus pares. Podeu mirar el trailer de la pel.lícula:
Aquí teniu la guia didàctica d´aquesta excel.lent pel.lícula.
L´absentisme escolar és un dels problemes greus del sistema escolar. L´IES Antonio Dominguez Ortiz és un institut del Polígon Sud de Sevilla, un barri marginal, oblidat, on l´educació cobra més valor, possibilita noves oportunitats als joves per sortir de la marginació i de la exclusió. Poder mirar cap el futur amb un nou enfoc. L´experiència educativa de d´aquest centre amb l´implicació de l´ equip educatiu amb Juanjo Muñoz al seu cap ha fet possible reduir l´absentisme en un 40%. Tenen accions com : " Si l´alumnat no va a l´escola, el van a buscar a casa; si té problemes familiars, solucionen els problemes de la família perquè l´alumnat pugui anar al centre. Quan algunes alumnes gitanes es casen als 14 anys, intenten que no deixin d´estudiar. Són exemples de la seva pràctica diària.
Acompanyar a l´alumnat amb disciplina i carinyo per ajudar-ho a crèixer com a persona i com a ciutadà, com comenta Angel Encinas en el seu bloc.
Com diu Chelucana: La educación es un factor indispensable para que la humanidad pueda conseguir los ideales de paz, libertad y justicia social" Jacques Delors.
Antena 3 en el seu espai Espejo publico, fa un reportartge de l´experiència. Aplaudim aquesta iniciativa, de acostar-nos a una realitat escolar diferent de la que difon de manera sensacionalista alguns mitjans, i de mostrar un institut a on la convivència, el reconeixement, l´acceptació , l´educació i la igualtat d´oportunitat són una realitat.
Una exalumna, estudiant de periodisme fa també un post en el seu bloc.
Des d´aquest espai volem felicitar molt sincerament a tot l´equip humà que fa possible aquesta realitat, com han capgirat una realitat adversa i per ser un model positiu de donar valor a l´educació. Ens quedem amb una frase de Juanjo:
es impensable que un alumno agreda a un professor.... no van a pegar a quien les quiere.
La convivència es basa en AFECTIVITAT + EDUCACIÓ + ACOMPANYAMENT del professorat en el procés de socialització. Via: Igualdad en las 3000
* Siguiendo el rastro de las mujeres. Una webquest que tracta de recuperar les aportacions que moltes dones (escriptores, exploradores, inventores i artistes) han fet al llarg de la Història en diferents camps de la cultura i que no han estat recollides en els llibres. * Anunciando el 8 de Marzo. Una webquest per crear materials per a un concurs de cartells, curts i logos per anunciar el dia "8 de març". El tema que tracta és tenir cura de nosaltres i dels altres, un valor que les dones han desenvolupat tradicionalment i que molts homes comencen a descubrir.Un valor bàsic per teixir relacions positives entre les persones, per compartir entre tots i totes. Gràcies a Isidro Vidal
Avui hem format un grup de 6 professores i un professor per tirar endavant la coeducació al nostre institut. Volem treballar per eliminar qualsevol tipus de discriminació per raó de gènere, per eliminar la violència cap a les dones i per fomentar unes relacions més igualitàries. He vist aquesta presentació del CPR d´Avilès sobre la coeducació i ens sumem a les 50 raons per coeducar. Via: Grupo Coeducació ZUBIAK ERAIKITZEN
Me encanta la campanya de l´IES Azahar " Bonas maneres, bons tractes, campanya que han realitzat a l´institut durant la setmana del 25 de novembre, dia contra la violència cap a les dones.
Dir el que tinguis que dir, però amb una somrisa..
"La convivència es fa malbé a cops de crits, insults, un gest de despreci.... i de les males maneres als maltractaments no hi ha gaire....
El cartell sobre el dia contra la violència cap a les dones, el veus clar?
Podeu consultar la pàgina de coeducació del Departament d´Educació on trobareu mé informació, recursos, propostes didàctiques Destaquem la pàgina de Solidaries, a on poder trobar més recursos.
Amparo Tomé, responsable del programa de Valors de l´Ajuntament de Barcelona ens proposa SOMNIAR UNA NOVA ESCOLA, una escola DIFERENT sense limitacions ni pel noies ni per a les noies. Per això ens convida a reflexionar sobre la nostra pràctica, a questionar els models de relacions entre nois-noies, nois-nois, noies-noies, professorat-alumnat....i a preguntar-nos com són i perquè es relacionen d´AQUESTA MANERA. Cal fer visible el món de les relacions, la dinàmica de l´aula es construeix a partir de les relacions que s´estableixen entre l´alumnat ( noies i noies) i també amb el professorat. Segons sigui el model relacional que establim així serà el model de convivència. Gràcies a http://educacionenvalores.org/