MEDIACIÓ I CONVIVÈNCIA A L' IES LA GUINEUETA. ESPAI EDUCATIU PER COMPARTIR EXPERIÈNCIES, REFLEXIONS I BONES PRÀCTIQUES.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris educació. Mostrar tots els missatges

20 de setembre, 2009

L' adolescent obeix menys??


En la Vanguardia del divendres 18 de setembre hi ha un article sobre l' educació dels adolescents, escrit per Jose R. Ubieto, psicòleg clínis i psicosanalista.




foto de flick

Por qué los adolescentes de hoy obedecen menos?


  • Los adolescentes necesitan una orientación que los ayude a regular sus tensiones
  • El inicio del nuevo curso nos trae viejas cuestiones relativas a la autoridad. Jóvenes que desafían a policías o amenazan a profesores suscitan reacciones diversas. Desde los nostálgicos de la disciplina victoriana hasta los bienintencionados creyentes en las promesas de las nuevas tecnologías como solución mágica a los problemas educativos.
  • Lo cierto es que algo insiste como sintomático y es que, efectivamente, nuestros adolescentes obedecen menos y lo hacen además de otras maneras. Obedecer, y sobre todo consentir a las propuestas del otro, exige la creencia previa en ese otro. Una creencia que ya no se genera a partir de los discursos y las buenas intenciones, sino de los hechos y prácticas de estos adultos. Ese otro hoy se presenta más que nunca desnudo y mostrando su inconsistencia, su falta como rasgo consustancial. ¿Acaso alguien conoció a un padre perfecto, un maestro ejemplar o un marido sin tacha?
  • El velo que proporcionaba el poder, asociado al cargo de la autoridad competente, nos despistaba sobre la verdadera naturaleza de ese otro. Los jóvenes de hoy se engañan menos, saben que la distancia real entre sus progenitores y los padres Simpsons es mucho menor que la existente entre esos mismos padres y los ideales de perfección y buenas prácticas que nos autoproponemos como canon de la paternidad actual.
  • Los adolescentes, más que nadie, necesitan una orientación que los ayude a regular sus tensiones, entre ellas las que sus nuevos cuerpos sexuados les originan constantemente. Para ello quieren que los adultos de proximidad (padres, educadores) estén bien despiertos y por eso no dudan en hacer cualquier cosa para quitarles el sueño. A veces incluso equivocan el destinatario de sus mensajes, fenómeno que las madres conocen bien cuando reciben los reproches que no van dirigidos sino a ellos y ellas mismas por el odio que sienten por sus faltas y temores.
  • ¿Cómo proporcionarles esa orientación, a modo de brújula, más que como protocolo fijo? Por el retorno al castigo clásico no parece muy viable, entre otras cosas porque el castigo se basaba en su función ejemplificadora y en la extracción de sus consecuencias. No parece que los propios adultos extraigamos demasiado de nuestros propios errores como para ser ejemplos creíbles de las nuevas generaciones de jóvenes.
  • ¿Apabullándolos con las nuevas tecnologías? No hay que renunciar a ellas, pero nunca una máquina, ni siquiera los sofisticados GPS, nos llevó a allí donde nosotros no decidimos, previamente, ir.
  • Nos queda lo que siempre estuvo en el corazón del ser humano, la única garantía posible de esa auctorictas (de autor): la invención, guiada por el deseo, de encontrar respuestas a nuestras preguntas acerca de lo fundamental: el saber, las relaciones personales, la satisfacción, el cuerpo, la muerte... ¿Cómo podría un profesor de historia transmitir un deseo por las civilizaciones si no estuviera él mismo apasionado por todas esas cuestiones?
  • Los cuerpos adolescentes, frente a frente, en el aula o en la familia, nos angustian porque nos recuerdan lo inacabado de cada uno de nosotros, aquello que en cada uno desborda la palabra y la comprensión, la culpa de existir como seres en falta. No busquemos el alivio demasiado rápido, soportemos en conversación con los otros ese malestar y es posible que ese ejemplo sirva a nuestros adolescentes como signo de autoridad, como índice de lo que cada uno debe tolerar de su falta de completitud."


17 de juny, 2009

"Il bello della differenza

"Il bello della differenza és un magnífic video de Bruno Bozzetto per mostrar el rebuig a tractar amb fàrmacs a l' alumnat etiquetat amb ADHD.

07 d’abril, 2009

Ecija amb Palestina , xerrada de María José Lera

Una xerrada sobre el poble palestí, per denunciar el genocidi a Gaza i demanar solidaritat pels palestins, per Maria Jose Lera, celebrada a Ecija.
Compara la violència que pateix el poble palestí amb la violència escolar.


www.Tu.tv

15 de febrer, 2009

Una manera de veure l' escola

“La escuela es... el lugar donde se hacen amigos. No se trata sólo de edificios, aulas, salas, pizarras, programas, horarios, conceptos, …

Escuela es sobre todo, gente, gente que trabaja, que estudia, que se alegra, se conoce, se estima.

[...] Importante en la escuela no es sólo estudiar, no es sólo trabajar, es también crear lazos de amistad, es crear un ambiente de camaradería, es convivir, es unirse.

Ahora bien, es lógico… que en una escuela así sea fácil estudiar, trabajar, crecer, hacer amigos, educarse, ser feliz.

Paulo Freire
Via: Educación en Orcasur

20 de maig, 2008

Congrés de Convivència: Conviure i com viure.


Demà celebra a la Seu d´Urgell la quarta edicio del Congrés" Educació i Entorn, sota el títol de


" Conviure/com viure". L´esdeveniment, que aplegarà professionals educatius de l´educació formal, informal i no formal, pretén reflexionar sobre el paper de l´educació davant els canvis que està vivint la societat.


El professor de psiquiatria de la Universitat de Nova York, Luis Rojas Marcos realitzarà la conferència inaugural.

Els congrés es desenvolupa al voltant de 4 eixos del congrés:

  • Convivència i aprenentatge


  • Convivència i família


  • Convivència i xarxa social


  • Convivència i acció de govern

Espais de reflexió per presentar diferents temes: Josep Ramoneda, Jesús Maria Goñi, Philippe Perrenoud.

Espais d´iniciatives, a on Béatrice Mabilon-Bonfils, Nélida Zaitegui, Guy Ausloos, Francesc Torralba, Antoni Bassas, M.Angel Essombra, Santiago Vidal, Javier Elzo, Eulàliga Vintró, Helena Arribas presentaran en forma de diàleg els seus pensaments al voltant dels eixos del congrés

Espais de debat col.lectiu, on s´elaborarà un document provisional de conclusions.


Espais d´experiències , en format exposició d´experiències de centres o entitats.

27 de març, 2008

Una escola inclusiva per a tothom, conferència de Nélida Zaitegui

Conferencia de las Jornadas de Buenas Prácticas 2007: "Una dirección escolar para una escuela inclusiva" por D.ª Nélida Zaitegui, responsable de Programas de Innovación Educativa, del Departamento de Educación, del Gobierno Vasco.

02 de març, 2008

PER REFLEXIONAR


Via Docencia he vist aquest acudit que ens convida a pensar sobre la nostra professió.
L´acudit és de tertulias educativas, que us sembla??

H
ace años, un inspector visitó una escuela primaria. En su recorrido observó algo que le llamó poderosamente la atención, una maestra estaba atrincherada detrás de su escritorio, los alumnos hacían gran desorden... el cuadro era caótico.


Decidió presentarse:

- Permiso, soy el inspector de turno, ¿algún problema?


-Estoy abrumada señor, no se qué hacer con estos chicos... No tengo láminas, el Ministerio no me manda material didáctico, no tengo nada nuevo qué mostrarles ni qué decirles...

El inspector, el cual era un docente de alma, vio un corcho en el desordenado escritorio. Lo tomó y con aplomo se dirigió a los chicos:

- ¿Qué es esto?

- Un corcho señor... -gritaron los alumnos sorprendidos.

- Bien, ¿de dónde sale el corcho?

- De la botella, señor..., lo coloca una máquina.., del alcornoque..., de un árbol..., de la madera..., - respondían animosos los niños.

- ¿Y qué se puede hacer con madera?, -continuaba entusiasta el docente.

- Sillas..., una mesa..., un barco...

- Bien, tenemos un barco. ¿Quién lo dibuja? ¿Quién hace un mapa en el pizarrón y coloca el puerto más cercano para nuestro barquito? Escriban: ¿A qué provincia pertenece? ¿Y cuál es el otro puerto más cercano? ¿A qué país corresponde? ¿Qué poeta conocen que allí nació? ¿Qué produce esta región? ¿Alguien recuerda una canción de este lugar? - Y comenzó una tarea de geografía, de historia, de música, economía, literatura, religión, etc.

La maestra quedó impresionada. Al terminar la clase, le dijo conmovida:
- Señor, nunca olvidaré lo que me enseñó hoy. ¡Muchas gracias!

Pasó el tiempo. El inspector volvió a la escuela y buscó a la maestra. La encontró acurrucada detrás de su escritorio, los alumnos otra vez en total desorden...

- Señorita... ¿Qué pasó? ¿No se acuerda de mí?

- Si señor, ¡cómo olvidarme! ¡Qué suerte que regreso! Es que... no encuentro el corcho. ¿Dónde lo dejó?

23 de febrer, 2008

LA DONA EN EL FRANQUISME



El treball de recerca sobre la dona en el franquisme, realitzat per les alumnes Clara Tur i Maria Pomés de l´IES Francisco de Goya ens acosta a la ideologia que el franquisme va trasmetre a través de la Secció femenina de la Falange.

Una ideologia que fomentava els valors tradicionals de la moral catòlica que tota dona espanyola havia de tenir. L´educació femenina estava enfocada cap al matrimoni i a la família, la submisió a l´home era un dels valors fonamentals pel manteniment de la pàtria. L´educació segregada tancava les dones als ensenyaments de la llar, i no tenia cap projecció cap la vida pública. La única " projecció pública" que podien tenir era participar en el Servei social o fer beneficència a l´Església.
La participació en el Servei Social va passar a ser obligatòria per a totes les dones durant 6 mesos per a desenvolupar més el seu vessant femení de cura del altres, d´entrega, etc..






Les conclusions del treball recullen les idees més importants d´aquesta treball tan interessant.

Aquest video fa una passejada per la història de l´educació del nostre país durant la República.

03 de febrer, 2008

MILLORA DE LA CONVIVÈNCIA ALS CENTRES EDUCATIUS


El 5 de febrer a Girona es realitzarà la II Trobada de plans de millora de la convivència als centres educatius organitzat per Groc, grup de recerca d´organització de centres.

L´objectiu de la trobada és millorar la convivència a partir de l´elaboració i posada en marxa de Plans de centre.
Més informació i programa més detallat a:

EL CASTELL DE CARTES: EDUCACIÓ PER LA PAU


El joc " Castell de cartes", és una dinàmica proposada en els Tallers d´educació per la pau de la Fundació per la pau.
  • Es divideix el grup en 3 equips, a un d´ells, en privat se' ls explica que crearem un conflicte entre els dos equips i ells seran observadors. Anotaran tot el què passa, sense relacionar-se per res amb els grups.
  • Als altres dos equips els anomenen A i B. A l´equip A se li dóna un joc de cartes, plastilina i un drap. A l´equip B se li dóna un joc de cartes. Els dos equips han de construir un castell per defensar-se del seu enemic que és l´altre equip. Tenen vint minuts per fer el castell i l´equip que a l'últim segon tingui el castell més gran guanya. És important remarcar que el objectiu és GUANYAR! TOT S´H I VAL!. El moderador no pots intervenir per a res. En acabar el 20 minuts es para el joc, i s´inicia el debat, començant amb els apunts dels observadors i continuant amb les comentaris dels judadors dels 2 equips. Es tracta de fer l´anàlisi del conflicte que s´ha produït, aprofundir amb les seves causes i buscar realitats properes que puguin ser comparables amb el conflicte.

Aquesta dinàmica l´hem fet el 30 de gener, el dia de la Pau i la noviolència.

La dinàmica la hem realitzat en tres grups diferents, amb debats diferents.
Ha permès parlar de violència estructural i violència directa, de la noviolència i de la pau pasiva i pau activa.
L´experiència ha estat molt positiva , hem observat les diferents reaccions al adonar-se que no tenien plastílina ni drap: queixar-se, intentar aixecar el castell moltes vegades, avorrir-se i deixar-ho per impossible, buscar algun element extern que els hi permetés aixecar-lo, agafar plastílina per la força i destruir finalment el castell de l´altre equip.
Podeu veure aquest jocs en els videos.



14 de gener, 2008

50 RAONS PER COEDUCAR

Avui hem format un grup de 6 professores i un professor per tirar endavant la coeducació al nostre institut. Volem treballar per eliminar qualsevol tipus de discriminació per raó de gènere, per eliminar la violència cap a les dones i per fomentar unes relacions més igualitàries.
He vist aquesta presentació del CPR d´Avilès sobre la coeducació i ens sumem a les 50 raons per coeducar.
Via: Grupo Coeducació ZUBIAK ERAIKITZEN

03 de desembre, 2007

LES SET MIRADES DE PAULO FREIRE

Un del conceptes central del pedagog Paulo Freire és la seva " Visió integral i multidimensional" entorn al procésensenyament-aprenentatge en els educants, en qualsevol nivell educatiu...
  • El educador necessita del educand com el educand necessita de l´educador, ambdòs s´eduquen.
  • " El punt de partida de l´educació està en el context cultural, tecnològic, polític i social dels educants" No importa que aquest estigui fet malbé
    La seva fisolofia educativa és " Sumar en lloc de restar", " multiplicar en lloc de dividir"...
    El educador ha de ser sensible, esteta...es també artista, re-fa el món, redibuixa el món, re-pinta el món, re-canta el món, re-danza el món....

    NO HI HA CANVI SENSE SOMNI, COM NO HI HA SOMNI SENSE ESPERANÇA (Paulo Freire)



Via Mikel Agirregabiria

26 de novembre, 2007

Quadern virtual: no violència de gènere

Un quadern didàctic per treballar a l´aula i commemorar el 25 de novembre, dia internacional de la no violència de gènere.
Presenta tres activitats diferents: flors, morats i assassinats, amb suport videogràfic perquè no deixi indiferent a cap persona.
Dos del tres videos que presenta aquest quadern virtual són aquests:



:

.


Podeu consultar la pàgina de coeducació del Departament d´Educació on trobareu mé informació, recursos, propostes didàctiques
Destaquem la pàgina de Solidaries, a on poder trobar més recursos.

10 de novembre, 2007

EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA DIGITAL:NORMES BÀSIQUES


He trobat un article molt interessant" Educación para la ciudadania digital"de Charo Fernández de " El mundo de Yalocin" a la revista Bits de l´associació Espiral:Educación i tecnologia
Comença així:

La incorporación efectiva de las TICs en el aula llevada a cabo por muchos docentes
está poniendo de manifiesto la necesidad de incorporar en el currículum aquellas
normas básicas que aseguren el buen comportamiento de nuestros alumnos y alumnas
en la red.
Uno de los principales objetivos de la escuela es educar. En ella,
nuestros hijos aprenden normas de comportamiento básicas y un conjunto de
habilidades sociales que se complementan de manera natural con las aprendidas en
el entorno familiar.
Respetar a los otros, trabajar en grupo,
comportarse
correctamente en el aula, cuidar el material y las zonas comunes
, y una larga
lista de comportamientos, actitudes y valores se trabajan en las aulas desde
infantil hasta los grados superiores. En esta tarea está involucrado todo el
personal docente: todos aportamos nuestro granito de arena para conseguir que
nuestros chicos se conviertan en buenos ciudadanos.

Charo ens proposa un còdi deontològic digital, per ensenyar als nois i noies i que podríem resumir:

  1. Ser honest i respestuòs amb el treball aliè.
  2. Ser original i creatiu.
  3. Ser legals, no pirates.
  4. Ser sincers, no mentir.
  5. Ser elegants amb les nostres opinions.
  6. Respetar les dades personals dels altres.
  7. Ser crítics amb la informació.

Podeu llegir article complert, exemplificat amb supòsits.

Gràcies a Isidro Vidal

22 d’octubre, 2007

PROJECTE ATLÀNTIDA: PER UNA CIUDADANIA DEMOCRÀTICA


El dimecres 17 d´octubre s´ha presentat el Proyecto Atlántida: Propuestas para prevenir y gestionar los problemas en el aula, un protocol de convivència, encàrregat pel Govern canari i el MEC, realitzat per un equip de pedagogs, mestres, sociòlegs i psicòlegs. És fruit de cinc anys d´experiència i tallers en més de 50 col.legis de tot el país.
Totes les comunitats autònomes tenen plans de convivència, que cal adaptar als nous conflictes emergents. Però els problemes més comuns no són l´assetjament o la violència, sinó la disciplina a l´aula, segons el coordinador del protocolo, Florencio Luengo.

Els problemes més comuns són:




  • L´indisciplina a l´aula: la anomenada " disrupció", el conflicte més extés en les nostres aules. La causa està relacionada amb" el que ensenyem i com ho ensenyem"Malgrat ser la mesura punitiva la que primer s´utilitza, no és la única solució ni la més efectiva, proposa pactar normes entre el professorat i l´alumnat.


  • Les noves tecnologies, les criatures es passen més temps davant la pantalla que a l´escola. Saben més que els adults, cal posar mesures a l´ús de les N.T.


  • La violència greu, agresions físiques a professorat o entre iguals, malgrat no ser massa casos, són intolerables. Per evitar aquestes conductes, cal apropar-se als interessos de l´alumnat conflictiu i integrar-lo, és el que més canvia la conducta. No descarta la via penal quan es tracta de casos gravíssims.


  • Els procesos de separació dels pares augmenta i afecta als fills i filles, creixen les pors davant la nova situació.

Aquest plan es basa en el pacte, " les normes es pacten i es controlen" i requereix com a mínim un any. Podeu ampliar la informació i veure tot el material, documents, propostes didàctiques a



http://www.proyecto-atlantida.org/PROYATLA/materiales.HTM

12 d’octubre, 2007

LLIÇÓ MAGISTRAL D´UN JUTGE DE MENORS

Emilio Calatayud és jutge de menors de Granada, ciutat a on ha reduit la delinqüència juvenil en un 8%. Les seves sentències " exemplars", en tot cas, educatives , per exemple: condemna als menors a " treure´s el graduat escolar", un jove que cremava papereres, ha de acompanyar als bombers;un altre que conduia begut, ha de visitar un centre de tetraplèjics......
Creu que la justícia ha de ser reparadora i reinserir a la societat, i que rehabilita més la llibertat i l´educació que els centres d´internament.
MIREU ELS VIDEOS!. Apel·la al sentit comú i a que cadascú assumeixi la seva responsabilitat. I al compromís social de cada un de nosaltres. No deixen de ser polèmiques algunes consideracions, però aporta reflexions interessants.
NO US HO PERDEU!!. Què opineu??


2n video



Podeu llegir l´entrevista que li fa la revista fusión
Gràcies a efervescente2H

08 d’octubre, 2007

EDUCACIÓ PER A LA CONVIVÈNCIA I MEDIACIÓ ESCOLAR

Durant aquest mes rebem a les famílies de l´alumnat del centre. És una bona ocasió per presentar el nostre projecte " Educació per a la convivència i mediació escolar". El treball conjunt entre família i institut és bàsic per l´educació dels adolescents. Proposem alguns temes per iniciar un treball més educatiu amb les famílies.
Aquí podeu veure la nostra presentació:

30 de setembre, 2007

S´apren... fent..

"No es pot aprendre del que es diu", Eduard Punset en el seu programa Redes, entrevista a Roger Schank investigador de Intel·ligència artificial,sobre l´ educació i l’aprenentatge, segons Roger Schank no es pot aprendre sense pràctica i experiència.
Diga´m alguna cosa i l’oblidaré, ensenya’m alguna cosa i ho recordaré, fes-mefer alguna cosa i aprendre ( Proverbi xinés)

  • Planteja algunes idees molts interessants i polèmiques sobre l’aprenentatge que no tothom estarà d´acord:
    Es fan exàmens perquè ningú recorda el que s’ha fet a classe?
    L’ordinador per si mateix no ajuda, podria ajudar a aprendre...si proporcionés experiències-
    El sistema educatiu ha de controlar el què està aprenent l’alumne, sinó ho fa és un problema?
    L’ordinador pot proporcionar experiència individual, treball col·laboratiu, comunicació, etc...
    L’ordinador ajuda a un aprenentatge més creatiu?
    El professorat és concentra només en el que ell sap i no tant en com aprèn l’alumne.
    El professorat ha de comprendre que poden fer els estudiants i com ho han de fer?
    Tutoritzar als estudiants sobre el que poden millorar mentre practiquen i milloren
    Aprendre ha de ser divertit?
    Les assignatures pràctiques són exitoses, perquè ensenyen com es fan les coses.
    L’escola no sap com ensenyar?










Gràcies a (Re)paso de lengua