Com es pot sentir l´alumnat nouvingut a les nostres aules?

M´ha agradat aquesta experiència que han portat a terme del departament d´Orientació de l´IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, com es pot sentir un alumne nouvingut dins l´aula. Podeu mirar el video, parlar per si sol.

La transformació d´un conflicte, un aprenentatge pedagògic

Aquesta és una experiència de Pilar Tormo, professora de Llengua de l´IES Jaume I d´Alfafar i membre del Seminari Viure la Democracia del MRP de València.

Aquest cas de la vida quotidiana, que pot esdevenir conflictiu es converteix en un problema pedagógic.Que poden aprendre d´aquest incident l´alumnat ?, què els hi pot ensenyar l´escola?

• Cas de l´alumna que tenia polls.

- " Pilar!, Pilar!"....- Anna té polls, li corren pel cap! criden pel vestíbul de l´Institut- " Quin fàstic!".

La tutora explica a l´Anna ( després de donar-li el tractament corresponent) que no farà cap intervenció al respecte, que es prepari per tot tipus de comentaris, agresions verbals, gestuals, conductes de burla, menyspreu,....per part dels companys. Hi ha un pacte de silenci, decisió recolzada per tot el professorat.

A partir d´una notícia de premsa d´en Joan Manel Serrat comunicant que tenia un càncer de bufeta, planteja aquest tema com a treball cooperatiu sobre les malalties.

El guió de treball que havien de contestar és:

1. El nom de malalties perilloses que els feien por

2. Què senten les persones que contreuen aquestes malalties

3. Què necessiten aquestes persones

Per grups van analitzar les pors que sentien, van aprendre sobre les pors ancestrals que es mantenen a les cultures, van aprendre vocabulari, paraules, emocions, mapes conceptuals......

Posteriorment, la professora proposa analitzar la següent frase:

" Anna té polls"

( La reposta de l´alumnat? un gran silenci ..........després van continuar el treball.....

1. És una malaltia perillosa?

2. Com pensem que s´ ha sentit Anna?

3.Quines coses necessitava?

4. Què hem fet i per què?

I si fos un altre malaltia? Què hauria passat?

Després troben informació sobre els paràsits i la forma de combatre´ls, i del procés d´aprenentatge aprenen nous referents:

• allò que no vols per a tu, no ho facis tu al altres.
• es van crear noves relacions entres els companys/es.
• aquest conflicte ha estat útil per a aprendre i alhora l´escola lliga un aprenentatge per a la vida.

Les conclusions que ens aporta Pilar Tormo són:

de quina manera l´educació és una porta oberta a l´esperança per a intervenir en la vida i fer que aquesta signifique dignitat, intel.ligència, saber, solidaritat...

Vaig aprendre que el món no es dividia entre unes persones que tenien problemes i d´altres que no, sinó que tots i totes en tenim. Unes persones són víctimes d´ells i d´altres en busquen solucions.

Podeu consultar l´article sencer http://www.uv.es/refutura/num2/pages/experiencies/exp_2.htm

INTERVENCIÓ EN ELS CONFLICTES: experiència d´una tutora de 2n ESO

Un article de la revista Futura que publica la Universitat de València, presenta l´experiència d´una tutora de 2n d´ESO de l´IES Jaume I d´Alfafar. Una proposta per a la resolució de conflictes on la comunicació amb l´alumnat és un punt clau per a tranformar els problemes de convivència en assumptes pedagògics.

Pilar Tormo ens presenta les seves reflexions al començament de curs, a la seva tutoria d´un curs de 2n d´ESO hi ha 7 repetidors amb problemes d´integració.
A partir d´aques fet, Pilar s´acosta a la realitat de l´alumnat( fent una entrevista prèvia), estableix una relació amb ells, busca els motius que els ha portat aquesta situació, respostes que molts d´ells desconèixen, identifica els seus problemes, que provenen de fracassos i frustacions continuades.
Busca solucions tot sabent i fent saber als alumnes les limitacions i obstacles que tenen per endavant, però estableix un pla d´acció amb l´alumnat amb la seva acceptació.

...el convenciment que la cultura fa a les persones més lliures i independents, millors persones, i que eixa aposta paga la pena fer-la.


Porta a terme un acompanyament de l´alumnat reconeixent la seva singularitat i establint ponts de relació.

És sorprenent que cap d´ells haja mostrat tot allò que diuen els informes i que segurament és cert. Però també és cert allò que ara mostren: desig de ser estimats, desig de ser valorats, desig de ser escoltats, desig d´aprendre.

Citant a Anna Maria Piussi " cal veure desigs on la societat només hi veu carències"

La construcció de un cli