CONCLUSIONS DE LA TROBADA DE MEDIADORS I MEDIADORES DE BARCELONA

RECULL DE COMENTARIS DE L’ALUMNAT MEDIADOR EN LA TROBADA DEL DIA 17 OCTUBRE DE 2007
PREGUNTES PER L’ALUMNAT:
220 alumnes mediadors i mediadores organitzats en 7 grups de treball amb dos professors mediadors i amb dos portaveus dels alumnes per grup.

• Quins són els tipus de conflictes en què medieu. Es resolen tots positivament?
  Normalment mediem : baralles, rumors, insults, agressions verbals, físiques i psicològiques, racisme, malentesos, homofòbia i pre-assetjament.
  La majoria si que es resolen bé però en algunes situacions manca cooperació per resoldre’ls. Encara que un dels grups insistia que tots es podien resoldre amb molta assertivitat i seguiment per part dels mediadors.


• Detecteu alguna diferència entre els conflictes que tenen les noies i els conflictes que tenen els nois? Per què penseu que passa això?
  En principi els motius poden ser els mateixos, quasi bé sempre per malentesos. Les percepcions i reaccions, en canvi, són diferents respectes les noies que els nois. Les noies acostumen a respondre amb agressions verbals, creant falsos rumors, acusant,… i els nois reaccionen amb violència física i verbal.
  Destacaven que la durada del conflicte durava més en les noies que en els nois. Els motius eren que el conflicte és traspassava a la resta de companyes i amigues i s’alimentava amb els rumors i les acusacions mútues. Apareixia gelosia i rancúnia que dificultava una solució ràpida al conflicte.


• Per què l’alumnat no utilitza més el servei de mediació? A què creieu que es deu? Quins són els tipus de conflictes que no arriben mai a la mediació? Per què?
  Opinen que molt sovint falta informació. Altres motius són l’orgull, la desconfiança en el procés de mediació, motius íntims, vergonya, el què dirà la gent, pèrdua de temps, és una bajanada, no servei per res , no respectaran la confidencialitat,…
  No arriben els conflictes professors – alumnes, els conflictes íntims, els que sorgeixen a la porta del centre, depenen molt de la persona afectada.


• Com feu la difusió de la mediació en el vostre centre?
  Quin grapat de bones idees!!! Aquí els alumnes apuntaven tota classe d’intervencions totes elles profitoses , de sensibilització i difusió en els respectius centres. Es mostraven molt orgullosos del que feien, en aquest aspecte, com membres de l’equip de mediació:
  A principi de curs se’ls informava del funcionament del servei de mediació. Aquesta informació es rebia a través de les tutories, on un grup de mediadors passava a explicar i animar a participar-hi per totes les classes.
  Es fan servir materials elaborats per ells com : tríptics, díptics, cartells, murals, fotos, puzzles, pàgines webs, revistes, enregistraments, simulacions, elaboració de power points…
  També es va comentar sobre l’ambientació que acompanya aquesta difusió: campanyes engrescadores i publicitàries com : itineraris fins el despatx de mediació assenyalades amb petjades, fotografies publicitàries on es mostraven primer d’esquena i després apareixien les cares dels membres. Penjar fotografies amb diferents situacions en conflicte on es recomana la mediació…
  La paraula clau on va haver més coincidències va ser la de confidencialitat


• Per què sou mediadors i mediadores? I què us aporta l’experiència?
  Per curiositat, experiències pròpies, per sentir-nos útils, per valorar a la gent, per ajudar-la, per aprendre a escoltar, per veure punts de vista diferents,… en general per comprendre el conflicte com una possibilitat de créixer i madurar.


• Com es podrien millorar la mediació i la convivència en els centres educatius? Feu propostes d’aquesta millora:
  Informació en els centres més atractiva i engrescadora, ser capaços de què guanyin confiança en els mediadors, fer activitats conjuntes amb els mediats, xerrades, tutories, continuar la nostra formació per informar i formar a la gent, fer formació els propis alumnes mediadors,…
  Finalment vàrem proposar en els portaveus ens diguessin una paraula que resumís la seva impressió sobre la Jornada:
  Les seves paraules varen ser:
  Sensació de companyonia, conèixer diferents punts de vista, poder intercanviar opinions, experiències, informació, idees, debat, aprendre a cooperar,…. M’ho he passat molt bé i ALEGRIA PER PARTICIPAR.
  

PROJECTE ATLÀNTIDA: PER UNA CIUDADANIA DEMOCRÀTICA

El dimecres 17 d´octubre s´ha presentat el Proyecto Atlántida: Propuestas para prevenir y gestionar los problemas en el aula, un protocol de convivència, encàrregat pel Govern canari i el MEC, realitzat per un equip de pedagogs, mestres, sociòlegs i psicòlegs. És fruit de cinc anys d´experiència i tallers en més de 50 col.legis de tot el país.

Totes les comunitats autònomes tenen plans de convivència, que cal adaptar als nous conflictes emergents. Però els problemes més comuns no són l´assetjament o la violència, sinó la disciplina a l´aula, segons el coordinador del protocolo, Florencio Luengo.

Els problemes més comuns són:

• L´indisciplina a l´aula: la anomenada " disrupció", el conflicte més extés en les nostres aules. La causa està relacionada amb" el que ensenyem i com ho ensenyem"Malgrat ser la mesura punitiva la que primer s´utilitza, no és la única solució ni la més efectiva, proposa pactar normes entre el professorat i l´alumnat.



• Les noves tecnologies, les criatures es passen més temps davant la pantalla que a l´escola. Saben més que els adults, cal posar mesures a l´ús de les N.T.



• La violència greu, agresions físiques a professorat o entre iguals, malgrat no ser massa casos, són intolerables. Per evitar aquestes conductes, cal apropar-se als interessos de l´alumnat conflictiu i integrar-lo, és el que més canvia la conducta. No descarta la via penal quan es tracta de casos gravíssims.



• Els procesos de separació dels pares augmenta i afecta als fills i filles, creixen les pors davant la nova situació.

Aquest plan es basa en el pacte, " les normes es pacten i es controlen" i requereix com a mínim un any. Podeu ampliar la informació i veure tot el material, documents, propostes didàctiques a

http://www.proyecto-atlantida.org/PROYATLA/materiales.HTM

I Jornada de Mediadors i Mediadores de Barcelona

El passat dimecres 17 vam celebrar la I Trobada de Mediadors i Mediaores de Barcelona al Parc Tecnològic BCNord. Va ser una jornada molt interessant per a compartir opinions i posar en comú les experiències dels companys i companyes mediadors.

Una vegada ens vam acreditar el primer que vam fer va ser visitar l'exposició de cartells preparats als instituts amb l'objectiu de mostrar les diferents experiències al voltant de la mediació. Seguidament vam passar a l'auditori on les autoritats ens van mostrar el seu suport amb els seus discursos i després vam gaudir de la representació de la obra Ja n'hi ha prou! a càrrec de la companya teatracció. I després d'això, el que possiblement era el moment més esperat del matí, l'esmorzar (el qual va ser esplèndid).

La segona part de la jornada va consistir en una posada en comú, per grups, d'idees al voltant de preguntes tals com: Quins conflictes són els que es tracten a mediació? Es resolen tots? Com feu la difusió de la mediació al vostre centre?...Una vegada arribats a les conclusions vam tenir un petit descans per a dinar.

Després vam participar en uns jocs cooperatius o "dinàmiques" a càrrec dels alumnes de l'IES Ferran Tallada de les quals vam extreure una gran conclusió: quan no pots arribar a aconseguir els teus objectius, has de col·laborar amb qui tens al voltant. És, potser, el mateix que fem a mediació: ajudar a que dues parts trobin una solució als seus problemes quan no poden fer-ho per si mateixos.

I finalment es van presentar unes conclusions finals amb tot el grup de mediadors i mediadores. L'acte va concloure amb els discursos de les autoritats, que en vista de l'èxit de la jornada, ens van prometre una altra.

Per moltes més!

LLIÇÓ MAGISTRAL D´UN JUTGE DE MENORS

Emilio Calatayud és jutge de menors de Granada, ciutat a on ha reduit la delinqüència juvenil en un 8%. Les seves sentències " exemplars", en tot cas, educatives , per exemple: condemna als menors a " treure´s el graduat escolar", un jove que cremava papereres, ha de acompanyar als bombers;un altre que conduia begut, ha de visitar un centre de tetraplèjics......
Creu que la justícia ha de ser reparadora i reinserir a la societat, i que rehabilita més la llibertat i l´educació que els centres d´internament.
MIREU ELS VIDEOS!. Apel·la al sentit comú i a que cadascú assumeixi la seva responsabilitat. I al compromís social de cada un de nosaltres. No deixen de ser polèmiques algunes consideracions, però aporta reflexions interessants.
NO US HO PERDEU!!. Què opineu??


2n video



Podeu llegir l´entrevista que li fa la revista fusión
Gràcies a efervescente2H

EDUCACIÓ PER A LA CONVIVÈNCIA I MEDIACIÓ ESCOLAR

Durant aquest mes rebem a les famílies de l´alumnat del centre. És una bona ocasió per presentar el nostre projecte " Educació per a la convivència i mediació escolar". El treball conjunt entre família i institut és bàsic per l´educació dels adolescents. Proposem alguns temes per iniciar un treball més educatiu amb les famílies.
Aquí podeu veure la nostra presentació:

Un post per BIRMANIA LLIURE ( FREE BURMA)

Des d´aquest espai que fomenta l´educació per la pau i la noviolencia no podem deixar de sumant-se a la campanya internacional dels bloggers, " un post per demanar " Birmania lliure".

Us podeu sumar a aquesta campanya digital " Free Burma"que es fa avui, dirigida als blocs, webs, forums i altres lloc de la xarxa i que compta amb més de deu mil blocs adherits.

Podeu llegir més informació en un blog català sobre Birmania

Notícia de vilaweb

EXPULSADA PER PORTAR L´HIYAB

Llegeixo la següent notícia: A una escola de Girona una nena de 9 anys ha estat expulsada per portar l´Hiyab, el seu reglament intern no permet que l´alumnat porti símbols religiosos.

El departament d´Educació ha dictaminat que se ha de readmetre a la nena que va ser expulsada d´un centre escolar per portar l´hiyab.

En un post anterior vaig insertar el curt Hiyab de l´alicantí Xavi Sala a on relata la història de Fátima, una alumna española de cultura mulsumana al enfrontar-se amb la seva professora al negar-se a treure´s el vel en una classe.

És una bona ocasió per parlar de la tolerància a l´aula, de la multiculturalitat present en les nostres aules, per reflexionar en definitiva amb el nostre alumnat sobre aquesta notícia.

La convivència en els centres no es pot construir a cops de Reglaments interns ni de normatives del Departament d´Educació que reclamen la junta de directors de Girona.

La multitud de cultures presents avui dia a les nostres escoles no ens ha de fer por, la diversitat és una font de riquesa. Però si que cal pensar-hi i abordar-ho en els nostres centres.

Quin és el problema, el vel o la nostra mirada plena d´estereotips sobre les dones que porten vel?

La nostra societat està plena de prejudicis, prejudicis que cal deconstruir, l´escola és un bon escenari per fer-ho, podem facilitar la construcció de noves relacions que superin aquests prejudicis.

Educar en la tolerància és la única resposta possible per poder afavorir una veritable integració i cohesió social.

S´apren... fent..

"No es pot aprendre del que es diu", Eduard Punset en el seu programa Redes, entrevista a Roger Schank investigador de Intel·ligència artificial,sobre l´ educació i l’aprenentatge, segons Roger Schank no es pot aprendre sense pràctica i experiència.
Diga´m alguna cosa i l’oblidaré, ensenya’m alguna cosa i ho recordaré, fes-mefer alguna cosa i aprendre ( Proverbi xinés)

• Planteja algunes idees molts interessants i polèmiques sobre l’aprenentatge que no tothom estarà d´acord:
  Es fan exàmens perquè ningú recorda el que s’ha fet a classe?
  L’ordinador per si mateix no ajuda, podria ajudar a aprendre...si proporcionés experiències-
  El sistema educatiu ha de controlar el què està aprenent l’alumne, sinó ho fa és un problema?
  L’ordinador pot proporcionar experiència individual, treball col·laboratiu, comunicació, etc...
  L’ordinador ajuda a un aprenentatge més creatiu?
  El professorat és concentra només en el que ell sap i no tant en com aprèn l’alumne.
  El professorat ha de comprendre que poden fer els estudiants i com ho han de fer?
  Tutoritzar als estudiants sobre el que poden millorar mentre practiquen i milloren
  Aprendre ha de ser divertit?
  Les assignatures pràctiques són exitoses, perquè ensenyen com es fan les coses.
  L’escola no sap com ensenyar?
  
  

Gràcies a (Re)paso de lengua

Què vols ser de gran? El món adult vist per un nen.

Una lliçó d´intolerància

Tots som iguals? Aquest curt, Hiyab de Xavi Sala ens planteja una bona reflexió al voltant de la igualtat i de la intolerància.

UNA ESCOLA MILLOR ÉS POSSIBLE!!

Amparo Tomé, responsable del programa de Valors de l´Ajuntament de Barcelona ens proposa SOMNIAR UNA NOVA ESCOLA, una escola DIFERENT sense limitacions ni pel noies ni per a les noies.
Per això ens convida a reflexionar sobre la nostra pràctica, a questionar els models de relacions entre nois-noies, nois-nois, noies-noies, professorat-alumnat....i a preguntar-nos com són i perquè es relacionen d´AQUESTA MANERA.
Cal fer visible el món de les relacions, la dinàmica de l´aula es construeix a partir de les relacions que s´estableixen entre l´alumnat ( noies i noies) i també amb el professorat. Segons sigui el model relacional que establim així serà el model de convivència.
Gràcies a http://educacionenvalores.org/

" Per començar, disciplina"

Demà, 12 de setembre iniciem el nou curs escolar. Tornarem a fer-nos nous propòsits, noves il·lusions. Coneixerem al nou alumnat, ens retrobarem amb els més antics, petons i abraçades, corredisses i cridòria formarà part del nostre paisatge quotidiana d´ara en endavant.
La convivència estarà marcada pels conflictes del dia a dia, els malentesos, els equivocs.
Des del Servei de mediació ajudarem a l´alumnat ( i a la resta de membres de la CE, si ho necessita ) a resoldre els conflictes a través de la paraula, l´escolta, la negociació , la cerca de solucions justes; a transformar els conflictes en oportunitats d´aprenentatge que facilitin el seu creixement personal i la millora de la convivència.
Per poder acomplir aquests objectius s´ens dubte ens cal esforç, constància, valentia i disciplina.
Dilluns passat, llegia un article d´Angel Gabilondo, Para empezar, disciplina i m´ha resultat molt interessant.

Destaco algunes idees succeptibles de generar polèmica i debat:
1.- Relaciona la disciplina i l´expressió de l´afecte cap a l´alumnat.
2.- La disciplina com una manera de convivència.
3.- La disciplina, com la solidaridat amb un mateix.
4.- La disciplina com una capacitat de resposta aústera, amb constància i dedicació als objectius i projectes.
5.- És la manera de comportar-se per tenir cura d´un mateix i dels altres.
6.- La disciplina com una forma d´organització , però no d´imposició i que requereix participació, el que anomena "disciplina ciutadana".

7.- El que faig o deixo de fer incideix en els altres i altera els projectes.

• " Necesitamos organizarnos, vertebrar, distribuir la acción y no esperar que la realicen los demás, para ver si nos satisface, mientras nosotros hacemos ostentación de arrogante prepotencia".

• "Una institución, una empresa, una entidad sin disciplina es inoperante, aunque esté poblada de supuestas genialidades. Cuidadosa y pacientemente hemos de hacer lo que nos corresponde. No es docilidad, sino implicación".
  

• "El sistema educativo parece no saber qué hacer con la disciplina. Tratando de evitar el autoritarismo, tiró con el agua sucia la palangana. Y se ha llegado a creer que requerir es forzar. Sin embargo, puestos a reivindicar, recuperamos la expresión "cumplir con nuestra obligación", como forma de ligarnos a algo externo, a los otros. Se trata de ser de palabra y de hacer lo que nos corresponde".

• "Y si probáramos a expresar nuestro afecto a los más jóvenes mostrando que la disciplina y la obligación no son claudicante imposición, sino formas de convivir y de vérnoslas con otros en algo que merece la pena? Quizá lo aprenderíamos nosotros en el gesto mismo de enseñarlo".
  

Podeu trobar aquí l´article complert , publicat a La Vanguardia el 3/09/07 http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20070903/53388017223.html

Servei de mediació

SOLIDARITAT AMB GRÈCIA

Grècia demana ajut urgent, després de la catastrofe, cal iniciar la reconstrucció, en el web I help Greecepodem fer-ho. Tots els ajuts són importants!!

I per no oblidar, mirem les imatges, parlan per si mateixes!

Què esperas de la vida?

Tanquem el curs escolar, estem tots una mica cansats, el professorat, ... l´alumnat ... tots contents deixem enrera les aules, les classes, els examens, les avalucions, el SAGA, qualitat, el claustre, l´Institut....
Iniciem un periode estival de descans, de nous projectes personals, de noves il.lusions,....
Tornarem al setembre amb noves energíes per a fer front a nous reptes...noves esperances.... i nous somnis...

Des d´aquest modest espai , us deixem aquest video com un petit homenatge a cadascú de les persones de la comunitat educativa de l´IES La Guineueta que contribueixen a enriquir diariament la convivència en el nostre institut i el seu entorn.

Què esperem de la vida?? MIREU-LO!!

només 7 minuts del teu temps per gaudir d´una mirada sobre la fantàstica experiència de la VIDA.
No és científic només és fruit de la experiència i ens dona un petit consell :CAL QUE ENS APLIQUEM PROTECCIÓ SOLAR.

Si us agrada ( o no) deixeu algún comentari en el bloc.
Font: Acoso Escolar i de Recursos educativos para mestres de Xosé Vidal

Bon estiu i bones vacançes!!

NOU BARRIS I LA CLASSE DE CASTELLÀ DE 2n B

Els alumnes de segon es van sentir molt sorpresos amb les històries que les àvies del Casal de VERDÚ van venir a explicar a l’institut.
Eren històries sobre el barri, el seu barri, Nou Barris, i els van semblar “autèntiques”
El seu silenci, absolut, mentre parlaven les àvies, demostrava que els interessava tot el que deien.
TOTHOM ES VA EMOCIONAR mentre recordaven les condicions del barri; sense aigua corrent, autobusos, escoles, ambulatoris.. Van aconseguir millorar-les gràcies a la lluita dels veïns i veïnes del barri.
Aquelles àvies eren l’ànima del que és ara Nou Barris. Aquells nanos ho veien clar. I escoltaven.
En aquells moments del curs la classe de Castellà es trovaba molt ”desmotivada" Desprès de Nadal els nanos van desconnectar. No treballaven. Començàvem a trepitjar un terreny perillós.


A principis de Febrer l’escriptor Manuel Rivas escriu sobre Nou Barris un article al diari El País. L’article arriba a classe de Castellà. I es produeix una imatge impressionant:" La professora prenent l’article a una alumna que el volia llegir en mig de la classe en lloc de fer les activitats del llibre de text".
Aquella noia volia LLEGIR. Volia llegir l’article de Manuel Rivas perquè parlava del seu barri.
Recordant aquella imatge, la professora pren la decisió de treballar l´article de Manuel Rivas a la classe. I amb la Griselda Vilaplana, dinamitzadora del pla d’Entorn, i Núria Formariz, tutora del grup, preparen uns itineraris de visita pel barri seguint el text de Manuel Rivas.

Es fa un material de treball adequat al text. Es visiten el taller de bicicletes, l’Ateneu, l’escola de Circ, el Kasal de joves de Roquetes... Alternativament i gràcies al pla d’Entorn els nois i noies van participant en les activitats del barri.
Es percep lentament un canvi d’actituds, estan motivats, la vivència de l´entorn immediat ha estat el detonant per iniciar aquest camí. Aquests aprenentatges són significatius....

En uns treballs finals els nois i noies hi posen totes les ganes i fan una reflexió sobre el procés.

Per Sant Jordi l’escriptor Manuel Rivas ens dedica l’article del País:
“A la peña de Guineueta. Ser lo que soñamos”.

Gràcies a la Glòria Picón i a la classe de 2n B per creure en el somnis i fer-los possibles.

Conclusions de la I Trobada d´alumnes mediadors i mediadores. Maig 2007

Les conclusions són les opinions dels nois i noies mediadors.

Es va fer un debat per grups a partir d´un guió que se´ls va lliurar:

Es fan moltes mediacions?
L’alumnat mediador considerava que el que hagi moltes intervencions en un Centre (43, 17, 5...) no té per que estar relacionat amb el grau de conflictivitat en els Instituts sinó que el nombre depèn de com organitzava la direcció del Centre el servei de mediació: Davant un incident i un procés disciplinari, en alguns Instituts hi ha la possibilitat de la mediació i està bé que s’ofereixi. O bé, s’intervé davant la sospita d’un conflicte.

Com organitzeu el servei i la difusió?
Des d’un punt de vista gràfic, els cartells i els tríptics. Però consideraven que era més útil era donar-ho a conèixer directament a les aules a les hores de tutoria. Un dels instruments que estan utilitzant és la visualització de dramatitzacions sobre conflictes i la intervenció de la mediació i el diàleg com la manera per resoldre’ls.
Els Fòrums dins de l’espai web va considerar-se una bona eina de difusió.

Quins tipus de conflictes són els més freqüents?
Normalment, els conflictes es basen en amenaces, insults i, en alguns casos, baralles.
Es va destacar que últimament ha crescut el nombre de baralles entre noies tot hi que no hi ha més baralles de noies que de nois.
Alguns conflictes s’originen a Internet, i finalment acaben sent parlats al centre.

Quins conflictes hi han als centres, que per alguna raó no volen anar a mediació? Què es podria fer per que hi anessin?
No acostumen a anar a mediació aquells conflictes on es veu clarament que hi ha un culpable i una víctima. El que acaba passant és que el culpable es nega a participar a la mediació ja que no vol sortir perdent.
No volen anar a mediació aquells conflictes que poden tenir un component racista, i els que tenen a veure per una opció que no sigui heterosexual. Els serveis de mediació, en aquests moments, no tenim resposta sobre què es podria fer perquè hi anessin.

Com us sentiu sent mediadors/es?
Bé, la paraula va ser aquesta: tant el curs de mediació com formar part l’equip de mediació del centre ens fa sentir bé.

Què podríeu fer per a la convivència al centre a més de la mediació?
L’espai que els mediadors i mediadores volen per als seus Instituts és de tranquil·litat i de comoditat. Com poder aconseguir-ho? cal temps i potser nosaltres estem fen camí.

I Trobada d´alumnes mediadors i mediadores

1. I TROBADA D’ALUMNES
   MEDIADORS I MEDIADORES
   organitzada pel Seminari de Coordinació dels serveis
   de mediació. Barcelonès- Maresme- Baix Llobregat.

el 23 de maig al Parc de la Ciutadella i a l´IES Vall d´Hebrón, amb l´objectiu que l´alumnat mediador es relacionés amb altres mediadors i mediadores, s´ intercanviessin experiències de mediació i per a conèixer altres espais i realitats per conviure plegats.

Ens vàrem trobar uns 100 nois i noies adolescents i uns 20 professores i professors

• Ens trobem tots a l´Arc de Triomf de Barcelona per anar al Parc de la Ciutadella

Es van fer uns jocs de presentació per grups( podeu veure les fotos a on es percep el bon rotllo que es va crear)

Després es van fer grups de 10, per debatre sobre el funcionament de la Mediació en els centres ( aquest treball per grups va servir per fer les conclusions de la Jornada)

Dinar de mediació, "tothom al seu aire".

En acabar ens vem desplaçar a l´IES Vall d´Hebron a on es van fer 3 dinàmiques diferents : joc del taxi, globus amb missatge i joc de confiança. Tots els jocs van ser molt divertits ( veure fotos)

Finalment, a la Sala d´actes de l´Institut es van llegir les conclusions de la Jornada.

L´acte el van despedir, Albert Pérez, director de l´IES Vall d´Hebron i el Sr. Josep Vallcorba, sotsdirector general de LLengua i cohesió social. També es va comptar amb la presència del Sr. Pere Led, responsable del Programa de Mediació escolar del Departament d´Educació i de l´inspector Ignasi Almirall.

Tothom va estar molt satisfet de la feina feta i els nois i noies s´ho van passar molt bé, van fer contactes i amistats i es van sentir recolzats en la Mediació.

Realment va ser una feina col.laborativa de tots els centres que han participat en el Seminari, de les Coordinadors i coordinadores dels Serveis de mediació i per descomptat dels protagonistes, l´alumnat.
Volem agraïr la bona acollida que ens va dispensar l´IES Vall d´Hebrón, el seu alumnat, el seu director, Albert Pérez i a Esther Villegas i Encarna Medina, coordinadores de mediació.

Podeu mirar les fotos que van fer els companys de l´IES Joan d´Austria

I Trobada d´alumnes mediadors i mediadores