Des d´aquest espai que fomenta l´educació per la pau i la noviolencia no podem deixar de sumant-se a la campanya internacional dels bloggers, " un post per demanar " Birmania lliure".
Gràcies a (Re)paso de lengua
Destaco algunes idees succeptibles de generar polèmica i debat:
1.- Relaciona la disciplina i l´expressió de l´afecte cap a l´alumnat.
2.- La disciplina com una manera de convivència.
3.- La disciplina, com la solidaridat amb un mateix.
4.- La disciplina com una capacitat de resposta aústera, amb constància i dedicació als objectius i projectes.
5.- És la manera de comportar-se per tenir cura d´un mateix i dels altres.
6.- La disciplina com una forma d´organització , però no d´imposició i que requereix participació, el que anomena "disciplina ciutadana".
7.- El que faig o deixo de fer incideix en els altres i altera els projectes.
Podeu trobar aquí l´article complert , publicat a La Vanguardia el 3/09/07 http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20070903/53388017223.html
Els alumnes de segon es van sentir molt sorpresos amb les històries que les àvies del Casal de VERDÚ van venir a explicar a l’institut. 
Recordant aquella imatge, la professora pren la decisió de treballar l´article de Manuel Rivas a la classe. I amb la Griselda Vilaplana, dinamitzadora del pla d’Entorn, i Núria Formariz, tutora del grup, preparen uns itineraris de visita pel barri seguint el text de Manuel Rivas. 
Tothom va estar molt satisfet de la feina feta i els nois i noies s´ho van passar molt bé, van fer contactes i amistats i es van sentir recolzats en la Mediació.
Realment va ser una feina col.laborativa de tots els centres que han participat en el Seminari, de les Coordinadors i coordinadores dels Serveis de mediació i per descomptat dels protagonistes, l´alumnat.
Volem agraïr la bona acollida que ens va dispensar l´IES Vall d´Hebrón, el seu alumnat, el seu director, Albert Pérez i a Esther Villegas i Encarna Medina, coordinadores de mediació.
Podeu mirar les fotos que van fer els companys de l´IES Joan d´Austria
La veu de l´edat, la transmissió de les vivències, la seva mirada, els seus records, les anècdotes, les dificultats, les penúries, tota una vida a Nou Barris ens van acompanyar durant el matí.
És la veu de la inmigració, inmigració dels anys 60, de milers de pobles d´Andalucia, d´Estremadura.... de diferents indrets d´Espanya.
El nostre alumnat escoltaba les seves anècdotes, com aquesta generació va arribar a Barcelona,la Barcelona dels 60, dels70, el barri que els va acollir a on no hi havia ni els serveis bàsics, com l´aigua, clavegueres, carrers asfaltats, escoles, instituts. A Nou Barris ni transport públic hi arribava - el tràmvia només fins la plaça Virrey Amat- fins el barri s´havia de pujar a peu. Tampoc tenien serveis de salut, ni zones verdes, ni bancs...
Tot el que és ara Nou Barris s´ha aconseguit per la lluita i les reivindicacions d´aquesta generació, de la gent gran inmigrada als anys 60.
Les àvies es lamentaben de com ara la gent no valora el que tenen, el que s´ha aconseguit amb tan d´esforç de tanta i tanta gent....i els bancs, els arbres es fan malbé deseguida.
Una gran lliçó d´història oral, de vida quotidiana dels anys de post-guerra en ple franquisme.
L´alumnat escoltaba amb atenció i admiració. Algunes de les seves opinions són aquestes:
Va ser una xerrada molt interessant on les persones gransens
expliquen les dificultats que tenien, com era el barri fa temps i les cosesque
tenim ara i no aprofitem. També ens van dir que cap d´elles era catalana icom
van arribar a Catalunya mitjançant els transports que hi havia abans. Aquella xerrada em va agradar molt i m´agradaria que l´any que ve es torni a repetir ( Junior Honores 1rA)A mi em va interessar molt, ja que no sóc d´aqui i he tingut
l´oportunitat desaber com era el barri fa uns quants anys. Aquelles senyores simpàtiques vanexplicar anècdotes molt interessants. El que no em va agradar va ser quan vandir allò de quan ja era de nit els metges no venien cap al barri per por.I el que em va agradar va ser que van dir que no hi ha que discriminar a ningú per ser immigrant, perquè tos som ciutadans del món ( Julia Cordova 1rA)
Vaig aprendre molt del que van fer per millorar el barri on som ara. Mai havia pensat que unes persones havien fet tant al llarg de la seva vida, gràcies a elles ara nosaltres tenim autobusus, coses en bon estat, etc. Aquelles persones van arribar aquí, deixant-ho tot per conèixer una ciutat,formar una
família, lluitar per tenir el barri estable i tot per nosaltres, peraixò van dir que a ells els molesta quan nosaltres maltractem els bancs o elbarri, perquè ells són qui van fer possible que tinguem els bancs, el parc,l´instituts, etc..
( Zoradia Santos 1rA)
A mi m´ha semblat molt bé la xerrada d´aquestessenyoresperquè ens han explicat com era el barri anteriorment i si ensposem apensar novalorem el que tenim avui dia. I també ens vanexplicar com va ser la seva vida que per cert va ser molt dura.
( LisHernández 2on B)
Va ser interessant, que una de les àvies digués que va cuinar amb
petroli ( Christopher Rovira 2on A)
La xerrada dels avis va estar molt bé perquè ens van explicar coses sobre el seu passat i ens van dir que no havíem de discriminar ningú perquè els nostres pares
o els nostres avis van haver d´emigrar fins a un altre lloc on ells no han nascut. A mi m ha agradat perquè ens van ensenyar respecte i moltes coses interessants ( Eva Martinez 2on A)
La xerrada em va semblar molt bona i educativa, ens va ensenyar a respectar el nostre barri i a comprendre que han hagut d´esforçar-se per aconseguir el que ara tenim ( Daniel Bernes 2on A)
Banner 90 x 90 pixels
