L´assetjament escolar o bullying a debat

Del 20 al 23 de Noviembre de 2007 a Almeria es realitza el
I Congreso Internacional de violencia escolar (Bullying).

Més de 100 ponents d´Universitats del país e internacionals i professionals de l´ educació, de la psicologia, de la psiquiatria, de la sociologia presenten les seves reflexions sobre el fenòmen de la violència escolar des de diversos àmbits, des de l´educatiu al sanitari passant pel psicòlogic o el sociològic.L´assetjament escolar o bullying a debat des de una perpectiva integral.

Entre els conferenciants que participen es troba Emilio Calatayud, magistrat deMenors de Granada ( post i video sobre les seves sentències) i la directora de l´Observatori Europeo de la Violència Escolar, Catherine Blaya.

En el marc del simposium , es presentarà el treball que porta a terme l´Observatori de la violència a les escoles, a Catalunya per prevenir la violència a partir de l´analisi de les relacions del´alumnat a l´aula en un treball amb el professorat de centres de primària i secundària de Catalunya.

PRESENTACIÓN del Congrés

En los últimos meses son múltiples las ocasiones en las que nos hacemos eco de la presencia de incidentes de carácter violento en las escuelas, generando una fuerte alarma social, a la vez que, se constata de esta forma un incremento considerable de los problemas o conflictos entre los escolares, reflejo sin duda, de la propia sociedad. Está clara su repercusión, ya que se está convirtiendo en problema central del sistema educativo. Así, puede estar incidiendo en la desmotivación o desinterés del profesorado, que día a día se enfrenta a este tipo de conductas (en muchos casos, sin saber muy bien cual puede ser la solución); y por otro lado, en el alumnado, que conlleva problemas, no sólo en el agredido, sino también en el agresor.
Ante esta situación y sus consecuencias, evidentemente, lo mejor siempre será prevenir que curar, pero cuando existe riesgo de conflictos que afecten al clima de convivencia de los centros escolares, éstos tienen la obligación de adoptar medidas para evitar o reaccionar ante aquellos; por lo tanto deben contemplar dos aspectos, por una parte la prevención de los conflictos y por otra, los aspectos violentos y las consecuencias de éstos, una vez que se han producido.
La actuación en cada centro ha de estar fundamentada en el estudio de necesidades previo y ha de tener en cuenta, que un aumento en la calidad de la convivencia, no sólo depende de la realización de una serie de actividades, sino que también se ha de cambiar la actuación diaria con los/as alumnos/as, sobre todo por parte del profesorado. No es una tarea fácil, a la que día a día deben enfrentarse, para la cual se han de formar y dotar de herramientas que ayuden a afrontar las situaciones y las consecuencias de las acciones violentas y/o conflictivas entre los iguales, a la vez que propicien la actuación preventiva y/o la puesta en marcha de programas de carácter preventivo.
Por este motivo, un año más, se plantea la celebración de un congreso que abarque dicha temática, en este caso, con un carácter internacional, que intenta tener entre sus participantes a personalidades destacadas e investigadoras del campo de la violencia escolar, bajo el título I Congreso Internacional de Violencia Escolar (Bullying).

José Jesús Gázquez Linares
Presidente del I Congreso Internacional de Violencia Escolar
Podeu veure el programa del congrés

Aprendre a aprendre

Un video sobre l´aprendre a aprendre aplicat a la vida.....






Via Competència TIC

Els estudiants parlen......

Un video creat per Michael Wesh amb 200 estudiants de la Universitat Estatal de Kansas ens mostra com els estudiants veuen el món d´avui dia, la manera d´aprendre, el que necessiten per aprendre, els seus objectius, les seves esperances, els seus somnis, el que seran a la vida i amb quins canvis es trobaran.
Interessant la seva mirada del món d´avui.......





Via: A Nosa biblioteca

PERSEPOLIS

Persèpolis es una pel.lícula que narra la història autobiográfica de la iraní Marjane Satrapi, la història de com va crèixer en un regimen fundamentalista islàmic i que la va portar a abandonar el seu país.

El còmic ve precedit d´un gran èxit de vendes (30.000 exemplars venuts a França en un any) i un munt de premis, entre ells , el Premi a l´Autor Revelació del Saló del còmic d´Angouleme( França), ; el Premi Harvey a la millor obra extrangera 2004, a EEUU; i a Espanya, va guanyar el Primer Premi de la Pau de Fernando Buesa Blanco entre d´altres i també va ser nominada en els Premis del Saló del Còmic de Barcelona a la categoria del Millor Obra Estrangera 2002.

El còmic comença l´any 1979, quant Marjane té deu anys i des de la mirada infantil és testimoni d´un canvi social i polític que posa fi a més de cinquanta any de regnat del sha de Persia a l´Iran i dóna pas a una república islàmica.

A banda de diferenciar-se dels altres nens per haber estat educada a l´esti occidental dins d´una família de classe alta i per una pares d´ideologia progresistes i partidaris de l´islam moderat, Marji, té una gran inquietut intel.lectual per ser una nena i una gran imaginació que la porta a tenir converses amb Déu ( amb que troba semblances amb Marx) i sommiar en ser una profeta.

Al mateix temps que va creixent, Marjane sen´adona que el nou règim islàmic pel que van lluitar els seus pares ha caigut en mans dels integristes i que no porta res de bó.

Podeu mirar el trailer en castellà de la pel.lícula.

La pel.lícula en animació, adapta els dos primers àlbums del còmic, i està codirigida i coescrita entre la pròpia Satrapi y Vincent Paronnaud. L´animación feta en blanc i negre, i que compta a la versió francesa amb les veus de Catherine Deneuve i la seva filla Chiara Mastroianni, en els papers de mare de Satrapi i de la pròpia protagonista respectivament.

" La noia que va fugir de l´integrisme", un interessant article de Angel Quintana en el Punt diari:

" Mentre els mitjans es capfiquen a crear falses polèmiques sobre l'ús del vel en una escola, l'estrena de la pel·lícula «Persépolis», que aborda de manera didàctica el problema, ha estat minimitzada"...." També resulta dolorós comprovar que ningú s'ha preocupat de portar la pel·lícula a escoles i instituts, on podria actuar com una veritable lliçó d'història contemporània i d'educació a la ciutadania, com també em resulta estrany veure com el Departament de Política Lingüística, que perd el nord per doblar qualsevol pel·lícula Disney al català, no hagi apostat per aquesta per vendre-la a un públic juvenil. La meva perplexitat augmenta després de veure com l'escola on van les meves filles –l'Annexa de Girona– fa prop d'un més va ser el centre d'atenció dels mitjans de comunicació per voler aplicar el seu reglament intern i voler impedir que una nena marroquina anés a l'escola amb vel. Mentre els mitjans van forçar la polèmica sense analitzar a fons què representa la persistència de símbols religiosos en el cor d'unes institucions laiques, un discurs clar i didàctic com el de Persépolis ha acabat essent minimitzat. No seria millor anar més enllà de la polèmica i fomentar algunes lliçons com la de Marjane Satrapi? La setmana vinent els nens de l'Annexa aniran a veure Persépolis al cinema, de fet l'acte serà una manera clarivident de suplantar els falsos debats sofistes per la força del coneixement.

EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA DIGITAL:NORMES BÀSIQUES

He trobat un article molt interessant" Educación para la ciudadania digital"de Charo Fernández de " El mundo de Yalocin" a la revista Bits de l´associació Espiral:Educación i tecnologia

Comença així:

La incorporación efectiva de las TICs en el aula llevada a cabo por muchos docentes
está poniendo de manifiesto la necesidad de incorporar en el currículum aquellas
normas básicas que aseguren el buen comportamiento de nuestros alumnos y alumnas
en la red.
Uno de los principales objetivos de la escuela es educar. En ella,
nuestros hijos aprenden normas de comportamiento básicas y un conjunto de
habilidades sociales que se complementan de manera natural con las aprendidas en
el entorno familiar.
Respetar a los otros, trabajar en grupo, comportarse
correctamente en el aula, cuidar el material y las zonas comunes, y una larga
lista de comportamientos, actitudes y valores se trabajan en las aulas desde
infantil hasta los grados superiores. En esta tarea está involucrado todo el
personal docente: todos aportamos nuestro granito de arena para conseguir que
nuestros chicos se conviertan en buenos ciudadanos.

Charo ens proposa un còdi deontològic digital, per ensenyar als nois i noies i que podríem resumir:

1. Ser honest i respestuòs amb el treball aliè.
2. Ser original i creatiu.
3. Ser legals, no pirates.
4. Ser sincers, no mentir.
5. Ser elegants amb les nostres opinions.
6. Respetar les dades personals dels altres.
7. Ser crítics amb la informació.
   

Podeu llegir l´article complert, exemplificat amb supòsits.

Gràcies a Isidro Vidal

SETMANA DE LA CIÈNCIA

Si a l´alumnat li costa aprendre la taula periòdica, podeu ensenyar aquest video.
És divertit i connecta les paraules i els elements .




Via a Pie de aula

PROJECTE PEDAGÒGIC: MUSICA + INTERCULTURALITAT

Mapasonor és una associació que es dedica a la producció audiovisual com a instrument per promoure els drets humans, l’educació per la pau, les cultures d’arrel o l’avantguarda en l’art. Mapasonor creu en l’ús dels mitjans audiovisuals des de criteris ètics.

“El estereotipo, justamente porque no es fruto de conocimientos sino de emociones, es muy peligroso. Nos imposibilita toda tentativa de llegar al otro, de comprender sus razones; por eso es un mal muy extendido además. No paro de encontrarme con él, siendo como es mi trabajo intercultural, y percibo mi misión como escritor –si se me permite usar esa expresión- como un intento de vencer los estereotipos, de abrir un camino para acabar con ellos” (Ryszard Kapuscinski “El mundo de hoy” Anagrama 2004, trad. Agata Orzerszek)

Aquesta cita del periodista polonès defineix la filosofia de Mapasonor i la seva visió del món.

Oïdes Mediterrànies és un projecte pedagògic adreçat a joves del 2on cicle de l’E.S.O, batxillerat, cicles formatius i programes de garantia social o bé de qualsevol àmbit d’educació en el lleure. Donar a conèixer les diferents cultures musicals de la Mediterrània, fomentar els valors positius de la interculturalitat i aportar activitats i instruments pedagògics per a l’educació per la pau, són els seus principals objectius.

L’objectiu és que l’alumnat (jugant per equips o bé en solitari) conegui les característiques musicals i interculturals de cadascuna de les àrees a través de diverses preguntes-trampa que hauran de respondre després de visualitzar un vídeo.

Cada pregunta pot ser complementada per l’educador amb els diferents continguts que es donen a la guia del professorat: hi ha activitats d’aprofundiment i d’ampliació, recursos discogràfics, bibliogràfics, videogràfics i espais webs.

Podeu veure el reportatge dedicat a Oïdes Mediterrànies dins del programa Rodasons de TVC.

Via Aula mèdia

BLOGS SOLIDARIS

Lourdes Quintana del Suplemento ocasional ens ha inclòs amb la seva llista de blogs solidaris," un meme", una cadena en la xarxa amb un munt de blogs enllaçats.
Ni que dir que estic molt agraïda i contenta per aquest reconeixement.
Les normes de funcionament d´aquest premi són: Nominar set blogs solidaris, enviar un correu als seus autors/es. Aquests han d´enviar a la vegada aquest premi a set bloggers que triin. Fer un post i posar la imatge del blog solidari.

Els meus blogs solidaris, ho són perquè m´aporten moltíssim i són un referent en la blogosfera, són:

• Educarueca ( dinàmiques per a tutoria)
• Una mirada sobre el treball social amb les TIC
• La mar de llunes ( gènere)
• Montserrat Boix (feminisme, TIC)
• Competència TIC, blog de Xavier Rosell (TIC)
• Tic-tac, blog de Jordi Vivancos (TIC)
• Iguales en las tres mil
  
  

CONCLUSIONS DE LA TROBADA DE MEDIADORS I MEDIADORES DE BARCELONA

RECULL DE COMENTARIS DE L’ALUMNAT MEDIADOR EN LA TROBADA DEL DIA 17 OCTUBRE DE 2007
PREGUNTES PER L’ALUMNAT:
220 alumnes mediadors i mediadores organitzats en 7 grups de treball amb dos professors mediadors i amb dos portaveus dels alumnes per grup.

• Quins són els tipus de conflictes en què medieu. Es resolen tots positivament?
  Normalment mediem : baralles, rumors, insults, agressions verbals, físiques i psicològiques, racisme, malentesos, homofòbia i pre-assetjament.
  La majoria si que es resolen bé però en algunes situacions manca cooperació per resoldre’ls. Encara que un dels grups insistia que tots es podien resoldre amb molta assertivitat i seguiment per part dels mediadors.


• Detecteu alguna diferència entre els conflictes que tenen les noies i els conflictes que tenen els nois? Per què penseu que passa això?
  En principi els motius poden ser els mateixos, quasi bé sempre per malentesos. Les percepcions i reaccions, en canvi, són diferents respectes les noies que els nois. Les noies acostumen a respondre amb agressions verbals, creant falsos rumors, acusant,… i els nois reaccionen amb violència física i verbal.
  Destacaven que la durada del conflicte durava més en les noies que en els nois. Els motius eren que el conflicte és traspassava a la resta de companyes i amigues i s’alimentava amb els rumors i les acusacions mútues. Apareixia gelosia i rancúnia que dificultava una solució ràpida al conflicte.


• Per què l’alumnat no utilitza més el servei de mediació? A què creieu que es deu? Quins són els tipus de conflictes que no arriben mai a la mediació? Per què?
  Opinen que molt sovint falta informació. Altres motius són l’orgull, la desconfiança en el procés de mediació, motius íntims, vergonya, el què dirà la gent, pèrdua de temps, és una bajanada, no servei per res , no respectaran la confidencialitat,…
  No arriben els conflictes professors – alumnes, els conflictes íntims, els que sorgeixen a la porta del centre, depenen molt de la persona afectada.


• Com feu la difusió de la mediació en el vostre centre?
  Quin grapat de bones idees!!! Aquí els alumnes apuntaven tota classe d’intervencions totes elles profitoses , de sensibilització i difusió en els respectius centres. Es mostraven molt orgullosos del que feien, en aquest aspecte, com membres de l’equip de mediació:
  A principi de curs se’ls informava del funcionament del servei de mediació. Aquesta informació es rebia a través de les tutories, on un grup de mediadors passava a explicar i animar a participar-hi per totes les classes.
  Es fan servir materials elaborats per ells com : tríptics, díptics, cartells, murals, fotos, puzzles, pàgines webs, revistes, enregistraments, simulacions, elaboració de power points…
  També es va comentar sobre l’ambientació que acompanya aquesta difusió: campanyes engrescadores i publicitàries com : itineraris fins el despatx de mediació assenyalades amb petjades, fotografies publicitàries on es mostraven primer d’esquena i després apareixien les cares dels membres. Penjar fotografies amb diferents situacions en conflicte on es recomana la mediació…
  La paraula clau on va haver més coincidències va ser la de confidencialitat


• Per què sou mediadors i mediadores? I què us aporta l’experiència?
  Per curiositat, experiències pròpies, per sentir-nos útils, per valorar a la gent, per ajudar-la, per aprendre a escoltar, per veure punts de vista diferents,… en general per comprendre el conflicte com una possibilitat de créixer i madurar.


• Com es podrien millorar la mediació i la convivència en els centres educatius? Feu propostes d’aquesta millora:
  Informació en els centres més atractiva i engrescadora, ser capaços de què guanyin confiança en els mediadors, fer activitats conjuntes amb els mediats, xerrades, tutories, continuar la nostra formació per informar i formar a la gent, fer formació els propis alumnes mediadors,…
  Finalment vàrem proposar en els portaveus ens diguessin una paraula que resumís la seva impressió sobre la Jornada:
  Les seves paraules varen ser:
  Sensació de companyonia, conèixer diferents punts de vista, poder intercanviar opinions, experiències, informació, idees, debat, aprendre a cooperar,…. M’ho he passat molt bé i ALEGRIA PER PARTICIPAR.
  

PROJECTE ATLÀNTIDA: PER UNA CIUDADANIA DEMOCRÀTICA

El dimecres 17 d´octubre s´ha presentat el Proyecto Atlántida: Propuestas para prevenir y gestionar los problemas en el aula, un protocol de convivència, encàrregat pel Govern canari i el MEC, realitzat per un equip de pedagogs, mestres, sociòlegs i psicòlegs. És fruit de cinc anys d´experiència i tallers en més de 50 col.legis de tot el país.

Totes les comunitats autònomes tenen plans de convivència, que cal adaptar als nous conflictes emergents. Però els problemes més comuns no són l´assetjament o la violència, sinó la disciplina a l´aula, segons el coordinador del protocolo, Florencio Luengo.

Els problemes més comuns són:

• L´indisciplina a l´aula: la anomenada " disrupció", el conflicte més extés en les nostres aules. La causa està relacionada amb" el que ensenyem i com ho ensenyem"Malgrat ser la mesura punitiva la que primer s´utilitza, no és la única solució ni la més efectiva, proposa pactar normes entre el professorat i l´alumnat.



• Les noves tecnologies, les criatures es passen més temps davant la pantalla que a l´escola. Saben més que els adults, cal posar mesures a l´ús de les N.T.



• La violència greu, agresions físiques a professorat o entre iguals, malgrat no ser massa casos, són intolerables. Per evitar aquestes conductes, cal apropar-se als interessos de l´alumnat conflictiu i integrar-lo, és el que més canvia la conducta. No descarta la via penal quan es tracta de casos gravíssims.



• Els procesos de separació dels pares augmenta i afecta als fills i filles, creixen les pors davant la nova situació.

Aquest plan es basa en el pacte, " les normes es pacten i es controlen" i requereix com a mínim un any. Podeu ampliar la informació i veure tot el material, documents, propostes didàctiques a

http://www.proyecto-atlantida.org/PROYATLA/materiales.HTM

I Jornada de Mediadors i Mediadores de Barcelona

El passat dimecres 17 vam celebrar la I Trobada de Mediadors i Mediaores de Barcelona al Parc Tecnològic BCNord. Va ser una jornada molt interessant per a compartir opinions i posar en comú les experiències dels companys i companyes mediadors.

Una vegada ens vam acreditar el primer que vam fer va ser visitar l'exposició de cartells preparats als instituts amb l'objectiu de mostrar les diferents experiències al voltant de la mediació. Seguidament vam passar a l'auditori on les autoritats ens van mostrar el seu suport amb els seus discursos i després vam gaudir de la representació de la obra Ja n'hi ha prou! a càrrec de la companya teatracció. I després d'això, el que possiblement era el moment més esperat del matí, l'esmorzar (el qual va ser esplèndid).

La segona part de la jornada va consistir en una posada en comú, per grups, d'idees al voltant de preguntes tals com: Quins conflictes són els que es tracten a mediació? Es resolen tots? Com feu la difusió de la mediació al vostre centre?...Una vegada arribats a les conclusions vam tenir un petit descans per a dinar.

Després vam participar en uns jocs cooperatius o "dinàmiques" a càrrec dels alumnes de l'IES Ferran Tallada de les quals vam extreure una gran conclusió: quan no pots arribar a aconseguir els teus objectius, has de col·laborar amb qui tens al voltant. És, potser, el mateix que fem a mediació: ajudar a que dues parts trobin una solució als seus problemes quan no poden fer-ho per si mateixos.

I finalment es van presentar unes conclusions finals amb tot el grup de mediadors i mediadores. L'acte va concloure amb els discursos de les autoritats, que en vista de l'èxit de la jornada, ens van prometre una altra.

Per moltes més!

LLIÇÓ MAGISTRAL D´UN JUTGE DE MENORS

Emilio Calatayud és jutge de menors de Granada, ciutat a on ha reduit la delinqüència juvenil en un 8%. Les seves sentències " exemplars", en tot cas, educatives , per exemple: condemna als menors a " treure´s el graduat escolar", un jove que cremava papereres, ha de acompanyar als bombers;un altre que conduia begut, ha de visitar un centre de tetraplèjics......
Creu que la justícia ha de ser reparadora i reinserir a la societat, i que rehabilita més la llibertat i l´educació que els centres d´internament.
MIREU ELS VIDEOS!. Apel·la al sentit comú i a que cadascú assumeixi la seva responsabilitat. I al compromís social de cada un de nosaltres. No deixen de ser polèmiques algunes consideracions, però aporta reflexions interessants.
NO US HO PERDEU!!. Què opineu??


2n video



Podeu llegir l´entrevista que li fa la revista fusión
Gràcies a efervescente2H

EDUCACIÓ PER A LA CONVIVÈNCIA I MEDIACIÓ ESCOLAR

Durant aquest mes rebem a les famílies de l´alumnat del centre. És una bona ocasió per presentar el nostre projecte " Educació per a la convivència i mediació escolar". El treball conjunt entre família i institut és bàsic per l´educació dels adolescents. Proposem alguns temes per iniciar un treball més educatiu amb les famílies.
Aquí podeu veure la nostra presentació:

Un post per BIRMANIA LLIURE ( FREE BURMA)

Des d´aquest espai que fomenta l´educació per la pau i la noviolencia no podem deixar de sumant-se a la campanya internacional dels bloggers, " un post per demanar " Birmania lliure".

Us podeu sumar a aquesta campanya digital " Free Burma"que es fa avui, dirigida als blocs, webs, forums i altres lloc de la xarxa i que compta amb més de deu mil blocs adherits.

Podeu llegir més informació en un blog català sobre Birmania

Notícia de vilaweb

EXPULSADA PER PORTAR L´HIYAB

Llegeixo la següent notícia: A una escola de Girona una nena de 9 anys ha estat expulsada per portar l´Hiyab, el seu reglament intern no permet que l´alumnat porti símbols religiosos.

El departament d´Educació ha dictaminat que se ha de readmetre a la nena que va ser expulsada d´un centre escolar per portar l´hiyab.

En un post anterior vaig insertar el curt Hiyab de l´alicantí Xavi Sala a on relata la història de Fátima, una alumna española de cultura mulsumana al enfrontar-se amb la seva professora al negar-se a treure´s el vel en una classe.

És una bona ocasió per parlar de la tolerància a l´aula, de la multiculturalitat present en les nostres aules, per reflexionar en definitiva amb el nostre alumnat sobre aquesta notícia.

La convivència en els centres no es pot construir a cops de Reglaments interns ni de normatives del Departament d´Educació que reclamen la junta de directors de Girona.

La multitud de cultures presents avui dia a les nostres escoles no ens ha de fer por, la diversitat és una font de riquesa. Però si que cal pensar-hi i abordar-ho en els nostres centres.

Quin és el problema, el vel o la nostra mirada plena d´estereotips sobre les dones que porten vel?

La nostra societat està plena de prejudicis, prejudicis que cal deconstruir, l´escola és un bon escenari per fer-ho, podem facilitar la construcció de noves relacions que superin aquests prejudicis.

Educar en la tolerància és la única resposta possible per poder afavorir una veritable integració i cohesió social.

S´apren... fent..

"No es pot aprendre del que es diu", Eduard Punset en el seu programa Redes, entrevista a Roger Schank investigador de Intel·ligència artificial,sobre l´ educació i l’aprenentatge, segons Roger Schank no es pot aprendre sense pràctica i experiència.
Diga´m alguna cosa i l’oblidaré, ensenya’m alguna cosa i ho recordaré, fes-mefer alguna cosa i aprendre ( Proverbi xinés)

• Planteja algunes idees molts interessants i polèmiques sobre l’aprenentatge que no tothom estarà d´acord:
  Es fan exàmens perquè ningú recorda el que s’ha fet a classe?
  L’ordinador per si mateix no ajuda, podria ajudar a aprendre...si proporcionés experiències-
  El sistema educatiu ha de controlar el què està aprenent l’alumne, sinó ho fa és un problema?
  L’ordinador pot proporcionar experiència individual, treball col·laboratiu, comunicació, etc...
  L’ordinador ajuda a un aprenentatge més creatiu?
  El professorat és concentra només en el que ell sap i no tant en com aprèn l’alumne.
  El professorat ha de comprendre que poden fer els estudiants i com ho han de fer?
  Tutoritzar als estudiants sobre el que poden millorar mentre practiquen i milloren
  Aprendre ha de ser divertit?
  Les assignatures pràctiques són exitoses, perquè ensenyen com es fan les coses.
  L’escola no sap com ensenyar?
  
  

Gràcies a (Re)paso de lengua

Què vols ser de gran? El món adult vist per un nen.

Una lliçó d´intolerància

Tots som iguals? Aquest curt, Hiyab de Xavi Sala ens planteja una bona reflexió al voltant de la igualtat i de la intolerància.

UNA ESCOLA MILLOR ÉS POSSIBLE!!

Amparo Tomé, responsable del programa de Valors de l´Ajuntament de Barcelona ens proposa SOMNIAR UNA NOVA ESCOLA, una escola DIFERENT sense limitacions ni pel noies ni per a les noies.
Per això ens convida a reflexionar sobre la nostra pràctica, a questionar els models de relacions entre nois-noies, nois-nois, noies-noies, professorat-alumnat....i a preguntar-nos com són i perquè es relacionen d´AQUESTA MANERA.
Cal fer visible el món de les relacions, la dinàmica de l´aula es construeix a partir de les relacions que s´estableixen entre l´alumnat ( noies i noies) i també amb el professorat. Segons sigui el model relacional que establim així serà el model de convivència.
Gràcies a http://educacionenvalores.org/

" Per començar, disciplina"

Demà, 12 de setembre iniciem el nou curs escolar. Tornarem a fer-nos nous propòsits, noves il·lusions. Coneixerem al nou alumnat, ens retrobarem amb els més antics, petons i abraçades, corredisses i cridòria formarà part del nostre paisatge quotidiana d´ara en endavant.
La convivència estarà marcada pels conflictes del dia a dia, els malentesos, els equivocs.
Des del Servei de mediació ajudarem a l´alumnat ( i a la resta de membres de la CE, si ho necessita ) a resoldre els conflictes a través de la paraula, l´escolta, la negociació , la cerca de solucions justes; a transformar els conflictes en oportunitats d´aprenentatge que facilitin el seu creixement personal i la millora de la convivència.
Per poder acomplir aquests objectius s´ens dubte ens cal esforç, constància, valentia i disciplina.
Dilluns passat, llegia un article d´Angel Gabilondo, Para empezar, disciplina i m´ha resultat molt interessant.

Destaco algunes idees succeptibles de generar polèmica i debat:
1.- Relaciona la disciplina i l´expressió de l´afecte cap a l´alumnat.
2.- La disciplina com una manera de convivència.
3.- La disciplina, com la solidaridat amb un mateix.
4.- La disciplina com una capacitat de resposta aústera, amb constància i dedicació als objectius i projectes.
5.- És la manera de comportar-se per tenir cura d´un mateix i dels altres.
6.- La disciplina com una forma d´organització , però no d´imposició i que requereix participació, el que anomena "disciplina ciutadana".

7.- El que faig o deixo de fer incideix en els altres i altera els projectes.

• " Necesitamos organizarnos, vertebrar, distribuir la acción y no esperar que la realicen los demás, para ver si nos satisface, mientras nosotros hacemos ostentación de arrogante prepotencia".

• "Una institución, una empresa, una entidad sin disciplina es inoperante, aunque esté poblada de supuestas genialidades. Cuidadosa y pacientemente hemos de hacer lo que nos corresponde. No es docilidad, sino implicación".
  

• "El sistema educativo parece no saber qué hacer con la disciplina. Tratando de evitar el autoritarismo, tiró con el agua sucia la palangana. Y se ha llegado a creer que requerir es forzar. Sin embargo, puestos a reivindicar, recuperamos la expresión "cumplir con nuestra obligación", como forma de ligarnos a algo externo, a los otros. Se trata de ser de palabra y de hacer lo que nos corresponde".

• "Y si probáramos a expresar nuestro afecto a los más jóvenes mostrando que la disciplina y la obligación no son claudicante imposición, sino formas de convivir y de vérnoslas con otros en algo que merece la pena? Quizá lo aprenderíamos nosotros en el gesto mismo de enseñarlo".
  

Podeu trobar aquí l´article complert , publicat a La Vanguardia el 3/09/07 http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20070903/53388017223.html

Servei de mediació

SOLIDARITAT AMB GRÈCIA

Grècia demana ajut urgent, després de la catastrofe, cal iniciar la reconstrucció, en el web I help Greecepodem fer-ho. Tots els ajuts són importants!!

I per no oblidar, mirem les imatges, parlan per si mateixes!

Què esperas de la vida?

Tanquem el curs escolar, estem tots una mica cansats, el professorat, ... l´alumnat ... tots contents deixem enrera les aules, les classes, els examens, les avalucions, el SAGA, qualitat, el claustre, l´Institut....
Iniciem un periode estival de descans, de nous projectes personals, de noves il.lusions,....
Tornarem al setembre amb noves energíes per a fer front a nous reptes...noves esperances.... i nous somnis...

Des d´aquest modest espai , us deixem aquest video com un petit homenatge a cadascú de les persones de la comunitat educativa de l´IES La Guineueta que contribueixen a enriquir diariament la convivència en el nostre institut i el seu entorn.

Què esperem de la vida?? MIREU-LO!!

només 7 minuts del teu temps per gaudir d´una mirada sobre la fantàstica experiència de la VIDA.
No és científic només és fruit de la experiència i ens dona un petit consell :CAL QUE ENS APLIQUEM PROTECCIÓ SOLAR.

Si us agrada ( o no) deixeu algún comentari en el bloc.
Font: Acoso Escolar i de Recursos educativos para mestres de Xosé Vidal

Bon estiu i bones vacançes!!

NOU BARRIS I LA CLASSE DE CASTELLÀ DE 2n B

Els alumnes de segon es van sentir molt sorpresos amb les històries que les àvies del Casal de VERDÚ van venir a explicar a l’institut.
Eren històries sobre el barri, el seu barri, Nou Barris, i els van semblar “autèntiques”
El seu silenci, absolut, mentre parlaven les àvies, demostrava que els interessava tot el que deien.
TOTHOM ES VA EMOCIONAR mentre recordaven les condicions del barri; sense aigua corrent, autobusos, escoles, ambulatoris.. Van aconseguir millorar-les gràcies a la lluita dels veïns i veïnes del barri.
Aquelles àvies eren l’ànima del que és ara Nou Barris. Aquells nanos ho veien clar. I escoltaven.
En aquells moments del curs la classe de Castellà es trovaba molt ”desmotivada" Desprès de Nadal els nanos van desconnectar. No treballaven. Començàvem a trepitjar un terreny perillós.


A principis de Febrer l’escriptor Manuel Rivas escriu sobre Nou Barris un article al diari El País. L’article arriba a classe de Castellà. I es produeix una imatge impressionant:" La professora prenent l’article a una alumna que el volia llegir en mig de la classe en lloc de fer les activitats del llibre de text".
Aquella noia volia LLEGIR. Volia llegir l’article de Manuel Rivas perquè parlava del seu barri.
Recordant aquella imatge, la professora pren la decisió de treballar l´article de Manuel Rivas a la classe. I amb la Griselda Vilaplana, dinamitzadora del pla d’Entorn, i Núria Formariz, tutora del grup, preparen uns itineraris de visita pel barri seguint el text de Manuel Rivas.

Es fa un material de treball adequat al text. Es visiten el taller de bicicletes, l’Ateneu, l’escola de Circ, el Kasal de joves de Roquetes... Alternativament i gràcies al pla d’Entorn els nois i noies van participant en les activitats del barri.
Es percep lentament un canvi d’actituds, estan motivats, la vivència de l´entorn immediat ha estat el detonant per iniciar aquest camí. Aquests aprenentatges són significatius....

En uns treballs finals els nois i noies hi posen totes les ganes i fan una reflexió sobre el procés.

Per Sant Jordi l’escriptor Manuel Rivas ens dedica l’article del País:
“A la peña de Guineueta. Ser lo que soñamos”.

Gràcies a la Glòria Picón i a la classe de 2n B per creure en el somnis i fer-los possibles.

Conclusions de la I Trobada d´alumnes mediadors i mediadores. Maig 2007

Les conclusions són les opinions dels nois i noies mediadors.

Es va fer un debat per grups a partir d´un guió que se´ls va lliurar:

Es fan moltes mediacions?
L’alumnat mediador considerava que el que hagi moltes intervencions en un Centre (43, 17, 5...) no té per que estar relacionat amb el grau de conflictivitat en els Instituts sinó que el nombre depèn de com organitzava la direcció del Centre el servei de mediació: Davant un incident i un procés disciplinari, en alguns Instituts hi ha la possibilitat de la mediació i està bé que s’ofereixi. O bé, s’intervé davant la sospita d’un conflicte.

Com organitzeu el servei i la difusió?
Des d’un punt de vista gràfic, els cartells i els tríptics. Però consideraven que era més útil era donar-ho a conèixer directament a les aules a les hores de tutoria. Un dels instruments que estan utilitzant és la visualització de dramatitzacions sobre conflictes i la intervenció de la mediació i el diàleg com la manera per resoldre’ls.
Els Fòrums dins de l’espai web va considerar-se una bona eina de difusió.

Quins tipus de conflictes són els més freqüents?
Normalment, els conflictes es basen en amenaces, insults i, en alguns casos, baralles.
Es va destacar que últimament ha crescut el nombre de baralles entre noies tot hi que no hi ha més baralles de noies que de nois.
Alguns conflictes s’originen a Internet, i finalment acaben sent parlats al centre.

Quins conflictes hi han als centres, que per alguna raó no volen anar a mediació? Què es podria fer per que hi anessin?
No acostumen a anar a mediació aquells conflictes on es veu clarament que hi ha un culpable i una víctima. El que acaba passant és que el culpable es nega a participar a la mediació ja que no vol sortir perdent.
No volen anar a mediació aquells conflictes que poden tenir un component racista, i els que tenen a veure per una opció que no sigui heterosexual. Els serveis de mediació, en aquests moments, no tenim resposta sobre què es podria fer perquè hi anessin.

Com us sentiu sent mediadors/es?
Bé, la paraula va ser aquesta: tant el curs de mediació com formar part l’equip de mediació del centre ens fa sentir bé.

Què podríeu fer per a la convivència al centre a més de la mediació?
L’espai que els mediadors i mediadores volen per als seus Instituts és de tranquil·litat i de comoditat. Com poder aconseguir-ho? cal temps i potser nosaltres estem fen camí.

I Trobada d´alumnes mediadors i mediadores

1. I TROBADA D’ALUMNES
   MEDIADORS I MEDIADORES
   organitzada pel Seminari de Coordinació dels serveis
   de mediació. Barcelonès- Maresme- Baix Llobregat.

el 23 de maig al Parc de la Ciutadella i a l´IES Vall d´Hebrón, amb l´objectiu que l´alumnat mediador es relacionés amb altres mediadors i mediadores, s´ intercanviessin experiències de mediació i per a conèixer altres espais i realitats per conviure plegats.

Ens vàrem trobar uns 100 nois i noies adolescents i uns 20 professores i professors

• Ens trobem tots a l´Arc de Triomf de Barcelona per anar al Parc de la Ciutadella

Es van fer uns jocs de presentació per grups( podeu veure les fotos a on es percep el bon rotllo que es va crear)

Després es van fer grups de 10, per debatre sobre el funcionament de la Mediació en els centres ( aquest treball per grups va servir per fer les conclusions de la Jornada)

Dinar de mediació, "tothom al seu aire".

En acabar ens vem desplaçar a l´IES Vall d´Hebron a on es van fer 3 dinàmiques diferents : joc del taxi, globus amb missatge i joc de confiança. Tots els jocs van ser molt divertits ( veure fotos)

Finalment, a la Sala d´actes de l´Institut es van llegir les conclusions de la Jornada.

L´acte el van despedir, Albert Pérez, director de l´IES Vall d´Hebron i el Sr. Josep Vallcorba, sotsdirector general de LLengua i cohesió social. També es va comptar amb la presència del Sr. Pere Led, responsable del Programa de Mediació escolar del Departament d´Educació i de l´inspector Ignasi Almirall.

Tothom va estar molt satisfet de la feina feta i els nois i noies s´ho van passar molt bé, van fer contactes i amistats i es van sentir recolzats en la Mediació.

Realment va ser una feina col.laborativa de tots els centres que han participat en el Seminari, de les Coordinadors i coordinadores dels Serveis de mediació i per descomptat dels protagonistes, l´alumnat.
Volem agraïr la bona acollida que ens va dispensar l´IES Vall d´Hebrón, el seu alumnat, el seu director, Albert Pérez i a Esther Villegas i Encarna Medina, coordinadores de mediació.

Podeu mirar les fotos que van fer els companys de l´IES Joan d´Austria

I Trobada d´alumnes mediadors i mediadores

17 de maig, dia d´Internet

Avui, 17 de maig es celebra el dia d´internet. Des del Departament D’Educació es proposa dedicar-la a difondre la Viquipèdia en català.

L´objectiu de la marató és :
Promoure l’ús d’Internet als centres educatius.
• Donar a conèixer a l’alumnat l’enciclopèdia
Viquipèdia en català.
• Difondre la dimensió col·laborativa d’aquest projecte
d’abast internacional.
• Participar-hi activament mitjançant la creació o la
millora d’articles nous.
• Ampliar la presència del Català a la xarxa, superant
els 100.000 articles a la Viquipèdia catalana dins
l'any 2007.

Podeu tenir més informació a:
http://www.xtec.cat/maratoviqui/

El casal d´avis de Verdú visita l´IES LA GUINEUETA

A L´ESCOLA PÚBLICA A NOU BARRIS APRENEM DE LA GENT GRAN, les àvies del Casal de Verdú visiten el nostre institut.
El 28 de febrer de 2007 es va portar a terme una Jornada unitària a tots els centres docents de Nou Barris, a iniciativa de la Xarxa 018.

• La jornada va consistir en una xerrada per part dels àvis i àvies de l´alumnat dels col.legis i instituts de Nou Barris. A l´IES La Guineueta van venir 6 encantadores àvies:
  Victoria Calleja Pastor
  Agustina Calvo Mazo
  Joaquina Sanchez Iniesta
  Isabel Lanzas Morales
  Paquita Perez Acosta
  Luisa Ramon Garcia
  

La veu de l´edat, la transmissió de les vivències, la seva mirada, els seus records, les anècdotes, les dificultats, les penúries, tota una vida a Nou Barris ens van acompanyar durant el matí.
És la veu de la inmigració, inmigració dels anys 60, de milers de pobles d´Andalucia, d´Estremadura.... de diferents indrets d´Espanya.
El nostre alumnat escoltaba les seves anècdotes, com aquesta generació va arribar a Barcelona,la Barcelona dels 60, dels70, el barri que els va acollir a on no hi havia ni els serveis bàsics, com l´aigua, clavegueres, carrers asfaltats, escoles, instituts. A Nou Barris ni transport públic hi arribava - el tràmvia només fins la plaça Virrey Amat- fins el barri s´havia de pujar a peu. Tampoc tenien serveis de salut, ni zones verdes, ni bancs...
Tot el que és ara Nou Barris s´ha aconseguit per la lluita i les reivindicacions d´aquesta generació, de la gent gran inmigrada als anys 60.

Les àvies es lamentaben de com ara la gent no valora el que tenen, el que s´ha aconseguit amb tan d´esforç de tanta i tanta gent....i els bancs, els arbres es fan malbé deseguida.
Una gran lliçó d´història oral, de vida quotidiana dels anys de post-guerra en ple franquisme.
L´alumnat escoltaba amb atenció i admiració. Algunes de les seves opinions són aquestes:

Va ser una xerrada molt interessant on les persones gransens
expliquen les dificultats que tenien, com era el barri fa temps i les cosesque
tenim ara i no aprofitem. També ens van dir que cap d´elles era catalana icom
van arribar a Catalunya mitjançant els transports que hi havia abans. Aquella xerrada em va agradar molt i m´agradaria que l´any que ve es torni a repetir ( Junior Honores 1rA)

A mi em va interessar molt, ja que no sóc d´aqui i he tingut
l´oportunitat desaber com era el barri fa uns quants anys. Aquelles senyores simpàtiques vanexplicar anècdotes molt interessants. El que no em va agradar va ser quan vandir allò de quan ja era de nit els metges no venien cap al barri per por.I el que em va agradar va ser que van dir que no hi ha que discriminar a ningú per ser immigrant, perquè tos som ciutadans del món ( Julia Cordova 1rA)

Vaig aprendre molt del que van fer per millorar el barri on som ara. Mai havia pensat que unes persones havien fet tant al llarg de la seva vida, gràcies a elles ara nosaltres tenim autobusus, coses en bon estat, etc. Aquelles persones van arribar aquí, deixant-ho tot per conèixer una ciutat,formar una
família, lluitar per tenir el barri estable i tot per nosaltres, peraixò van dir que a ells els molesta quan nosaltres maltractem els bancs o elbarri, perquè ells són qui van fer possible que tinguem els bancs, el parc,l´instituts, etc..
( Zoradia Santos 1rA)

A mi m´ha semblat molt bé la xerrada d´aquestessenyoresperquè ens han explicat com era el barri anteriorment i si ensposem apensar novalorem el que tenim avui dia. I també ens vanexplicar com va ser la seva vida que per cert va ser molt dura.
( LisHernández 2on B)

Va ser interessant, que una de les àvies digués que va cuinar amb
petroli ( Christopher Rovira 2on A)

La xerrada dels avis va estar molt bé perquè ens van explicar coses sobre el seu passat i ens van dir que no havíem de discriminar ningú perquè els nostres pares
o els nostres avis van haver d´emigrar fins a un altre lloc on ells no han nascut. A mi m ha agradat perquè ens van ensenyar respecte i moltes coses interessants ( Eva Martinez 2on A)

La xerrada em va semblar molt bona i educativa, ens va ensenyar a respectar el nostre barri i a comprendre que han hagut d´esforçar-se per aconseguir el que ara tenim ( Daniel Bernes 2on A)

Com es pot sentir l´alumnat nouvingut a les nostres aules?

M´ha agradat aquesta experiència que han portat a terme del departament d´Orientació de l´IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, com es pot sentir un alumne nouvingut dins l´aula. Podeu mirar el video, parlar per si sol.

EL CREIXEMENT MORAL

Un altre dels pilars de la competència social: El creixement moral.
En el video, Manuel Segura ens explica com desenvolupar la moral del nostre alumnat.

Cinc pensaments per a la convivència

Les habilitats cognitives es desenvolupen a partir d´ensenyar els 5 tipus de pensaments: Causal, alternatiu, conseqüèncial, perspectiva i mitjans-fins.
Aquests pensaments són necessaris per relacionar-nos bé amb els demés.


El programa de competències social a la primària.

Competència Social

Manuel Segura ens presenta el programa de COMPETÈNCIA SOCIAL per ajudar a la convivència.

Una persona per a ser educada ha de PENSAR , ha de tenir uns principis MORALS,
i una bona EDUCACIÓ EMOCIONAL.
Video sobre la funció educativa de FORMAR PERSONES PER RELACIONAR-SE BÉ



Gràcies al blog Zibereskola

Com insertar un video en un blog?

Aquí teniu un tutorial de com insertar videos de youtube.



Un enllaç d´edublog sobre el videos.

GUIA PELS ESTUDIANTS:COM FER UNA RECERCA

L´alumnat de Batxillerat està d´enhorabona, acabo de descobrir a la xarxa, un web Com fer una recerca que ofereix un entorn virtual als estudiants per ajudar a fer una recerca. Molt ben estructurada amb pautes clares divideix la investigació en 10 etapes, a cada una d´elles hi ha una conversa amb estudiants que han participat en el projecte i que, tenen dubtes alhora de fer una recerca.

També facilita recursos per a fer el treball de recerca. AH! i també es pot compartir la recerca feta.

Una gran eina didàctiva que facilita l´aprenentatge de la recerca científica.
M´agradat les paraules de Jorge Wagensberg sobre la ciència, saber fer bones preguntes és la clau.

Obro els ulls, veig l’espectacle del món i, és clar, me’n meravello.
Llavores, per pensar la meravella, considero les dues opcions que se’m
presenten. Una: el món és un món de preguntes i la meva tasca és buscar les
respostes. L’altra: el món és un món de respostes i a mi em toca descobrir de
quines preguntes. Aquest camí condueix, més tard que no pas d’hora, al
coneixement científic i a la investigació. La història de la ciència és la
història de les bones preguntes. S’avança quan canvia la pregunta. La resposta
és gairebé rutina.

I una reflexió de Ramon Folch:

Moltes de les dimensions del pensament científic tenen a veure amb posicions
artístiques: creativitat, crítica de la realitat, esperit heterodox... I també
una certa inutilitat aparent, aquesta intangible inutilitat imprescindible de
totes les coses realment importants ...La ciència és l'art de saber, no pas la
tècnica de conèixer. Per tal que el culte als sentits no suplanti la cultura del
sentiment, la ciència ha de ser l'art d'omplir de sentiments la cultura
experimental

ELS ADULTS SOM MODELS D´APRENENTATGE

Vull compartir aquest video que he trobat en el blog de la assessoria linguística d´un CEP de Cordoba. També és molt interessant el blog: educacion para la ciudadania
Les criatures aprenen del que veuen.... mireu aquest video!....
Com s´aprenen els valors??? no calen paraules, mireu!!

PRIMAVERA A MALLORCA 2007

Els alumnes de 4rt ESO de l´IES La Guineueta acompanyats per 4 profes hem anat de viatge de fi de curs a l´illa de Mallorca.
Mallorca estaba meravellosa, ens acompanyat el sol de primavera- ja calentaba força-, el paissatge, els camps verds, els arbres florits, el blau de mar......l´olor a mar, la humitat, el vent que bufa força, tot un munt de sensacions que hem gaudit!!
Hem menjat, hem rigut, hem dormit, hem caminat, hem xerrat, hem jugat......hem somniat, ens hem anyorat, hem recordat, hem protestat,hem cridat, ens hem conegut un poc més, hem compartit un munt de coses......

Els monitors que ens han acompanyat, dos mallorquins genials!! ens han ensenyat un munt de coses:

• 
  Sou feliços???? Mengeu perdiços????- la salutació d´en Jaume al grup-
• En Pedro- l´altre monitor - va connectar molt bé amb el grup.

VOLEM TORNAR A MALLORCA!!

Aquí us mostrem algunes fotos.....

PERQUÈ LA GENT CRIDA?

Aquest és un relat de Meher Baba:

• Un día un viejo sabio preguntó a sus seguidores lo siguiente:
  - ¿Por qué la gente se grita cuando están enfadados?
  Los hombres pensaron unos momentos:
  - Porque perdemos la calma - dijo uno - por eso gritamos.
  - Pero ¿por qué gritar cuando la otra persona está a tu lado? - preguntó el sabio - ¿No es posible hablarle en voz baja?
  ¿Por qué gritas a una persona cuando estás enfadado?
  Los hombres dieron algunas respuestas pero ninguna de ellas satisfacía al sabio.
  Finalmente él explicó:
  - Cuando dos personas están enfadadas, sus corazones se alejan mucho. Para cubrir esa distancia deben gritar, para poder escucharse. Cuanto más enfadados estén, más fuerte tendrán que gritar para escucharse uno a otro a través de esa gran distancia.
  Luego el sabio preguntó:
  - ¿Qué sucede cuando dos personas se enamoran? Ellos no se gritan sino que se hablan suavemente, ¿por qué? Sus corazones están muy cerca. La distancia entre ellos es muy pequeña.
  El sabio continuó:
  - Cuando se enamoran más aún, ¿qué sucede? No hablan, sólo susurran y se vuelven aun más cerca en su amor. Finalmente no necesitan siquiera susurrar, sólo se miran y eso es todo. Así es cuan cerca están dos personas cuando se aman.
  Luego dijo:
  - Cuando discutan no dejen que sus corazones se alejen, no digan palabras que los distancien más, llegará un día en que la distancia sea tanta que no encontrarán más el camino de regreso.

Per entendre la violència de gènere

Hem de continuar parlant, malauradament, de la violència de gènere .

La violència de gènere és la que s´exerceix contra les dones en una relació de poder de l´home contra la dona. Parlem també de violència familiar, en aquest resum fet pel col.lectiu el safareig.
La Violència familiar es basa en l'abús constant a la parella, fills i filles i persones grans per exercir el control, el poder i el domini mitjançant:

L'abús psicològic, emocional.
L'abús físic.
L'abús sexual.
L'abús econòmic i ambiental.

Què ho facilita?
Pels mites, prejudicis, estereotips i valors adquirits culturalment pel fet de ser dona o home en la societat en que vivim.

Per què costa tant de sortir-ne?
Un dels aspectes pel que costa tant sortir de la violència domèstica és per les característiques específiques en que es dóna el ...

Cicle de la violència
Es desenvolupa en tres fases:

1ª fase: L'acumulació de tensió:

• La persona agressora:

Crea tensió, irritació per mitjà d'insults, amenaces, humiliacions, ridiculitzacions

Dirigeix mirades, gestos o crits que espanten
Nega el que fa i diu, manipula les situacions per fer entendre que l'altre menteix
Amaga objectes que després torna al seu lloc
Provoca llargs silencis
Ridiculitza el seu cos
Exerceix control i desvalorització del què fa, amb qui parla, el que gasta,...

• La persona víctima de la violència:

Reb un missatge constant que la seva percepció de la realitat és incorrecta.

Li provoca tal desconcert que comença a dubtar d'ell@ mateix@
No sap si tot el que viu i sent és realitat
Es CULPABILITZA de tot el que està passant
Mira de tenir-ho tot a punt: La cura dels fills/es, e menjar, neteja, roba,... per no "provocar-l@"
Perd l'autoritat, l'autoestima i seguretat en ell@ mateix@
Comença la vergonya, la culpabilitat, el silenci, l'ocultació de tot el què li està passant,...

2ª Fase: L'esclat de la violència

• La persona agressora:

Esclata la violència en totes les formes: física, psicològica, sexual, econòmica, ambiental.

Contusions, cops, ferides, cremades, lesions internes, estrangulació,...
Amenaça amb armes, blanca o de foc
Amenaça de matar-l@ si explica o fa alguna cosa
Amenaça de suïcidar-se o provocar-se lesions
Amenaça d'endur-se els fills/es
L@ retén a casa
L'obliga a tenir relacions sexuals, amb brutalitat i humiliant (violació)
L'obliga a tenir relacions amb altres persones
Control abusiu de l'economia
Prohibició de treballar fora de la llar
Mata o fereix animals de companyia
Destrueix plantes, objectes estimats,...

La persona víctima de violència: La desvalorització i la inseguretat adquirida en tot aquest procés l@ deixa atrapat/da

Coneix en la pròpia pell el PÀNIC
Aquest pànic el/la pot deixar paralitzad@
Li costa o no pot pensar, reaccionar
Si pot reaccionar, demana ajuda

3ª Fase: De la reconciliació o la lluna de mel

• La persona agressora: Es caracteritza per l'arrepentiment
  
  Demana disculpes, plora, promet canvis
  Es torna afectuos@, amable,...
  Té relacions sexuals sense imposar
  Li demana que retiri la denúncia,...
  



• La persona víctima de la violència: Es desconcerta del canvi
  
  Torna a sentir-se valorada en la relació de parella
  Retira la denúncia o l'ajuda demanada i li dóna una altra oportunitat, que prèviament s'ha demanat
  Perdona i creu que és un canvi d'actitud
  Nega o minimitza la situació de violència que està vivint i reforça el sentiment de CULPABILITAT.
  
  Aquest cicle comença amb simples bromes repetitives fins al control de la vida de l'altre. Aquest cicle es va repetint al llarg de la vida en períodes cada cop més curts fins a desaparèixer l'etapa de la reconciliació.
  

Aquest video " Papas y mamas" ens mostra com una nena recrea en el seu joc simbòlic un món de violència. SENSE PARAULES!!

TALLERS DE PREVENCIÓ DE RELACIONS ABUSIVES ENTRE ELS JOVES

Durant aquest mes l´alumnat de 4rt ESO ha participat en els tallers
" Talla amb els mals rotllos". Han tingut un gran acollida per part de l´alumnat, es van organitzar tres grup amb alumnat dels tres cursos.

Talla amb els mals rotllos és un programa de sensibilització i prevenció de les violències vers les dones dirigida a persones adolescents i joves que impulsen l’Institut Català de les Dones (ICD) i la Secretaria General de Joventut (SGJ) amb la col·laboració del Departament d'Educació.
En el marc del Talla amb els mals rotllos... enRAONA s’han fet diferents accions formatives amb la finalitat de proporcionar eines i recursos a la població jove perquè esdevingui agents actius en la prevenció de les relacions abusives, tot promovent el respecte mutu entre els sexes i la resolució no violenta dels conflictes.

• L´estructura dels tallers han estat de dos sessions de dues hores.
  
• El contingut que s´ha treballat ha estat:
  
  a) Identitats de gènere.
  Identitats i estereotips de gènere.
  Relacions de poder versus relacions d’igualtat.
  Relacions d’igualtat versus relacions de violència.
  b) L’ideal de l’amor romàntic.
  La idealització de l’amor.
  Els tòpics de l’amor romàntic.
  Papers tradicionals assignats a dones i homes en les relacions de parella.
  c) El fenomen de les relacions abusives.
  Violència, agressivitat, conflicte.
  Models relacionals.
  Eines i recursos per afrontar situacions d’abús.
• La valoració per part de l´alumnat ha estat molt bona. Els nois (14) han valorat com molt interessant el taller, (10). Si t´agradaria aprofundir més en aquests temes? : algunes respostes han estat:

- ...perquè és un bon tema per la nostra educació.

- perquè afagem més informació i saber més del que no sabem..

- perquè és un tema actual i les idees que hem aprés ens ajudara a evitar aquests sucessos.

- perquè m´agradaria saber més coses de com es pot maltractar i es pot arreglar.

• Les noies(18) també han valorat mólt positivament (10) i totes explíciten les seves raons. Alguns comentaris interessants com:

- ...per poder consciènciar a la gent d´aquest tema.
- ...Perquè és un tema que es mereix tractar-lo i intentar
aprofundir-lo..

- La meva manera de pensar ha
canviat....

- ...perquè crec que és bo això d´evitar els mals rotllos
abans de que passin...

-.. perquè en l´actualitat aquests temes surten molt i
tenen que veure amb nosaltres, ens interessen...

- ...és important que la dona estigui protegida i
informada...

• Entitats i centres a on poder trobar materials per treballar la prevenció de la violència de gènere.
• Altres entitats d´interés, com El safareig

Caldrà recollir aquests comentaris i continuar treballant el tema el dia 8 de maç, dia internacional de les dones, pot ser un bon moment per fer-ho.

TREBALLAR VALORS amb Cançons

Recomano aquest excel.lent weblog de Ramón Castro per treballar valors i actituds amb cançons.

Es poden escoltar cançons i videos musicals sobre temes com:

• Violència de gènere


• Igualtat d´homes i dones


• Drogues


• Autoestima


• Guerres, conflictes i pau


• Identitat sexual.
  

Un portal amb propostes didàctiques per treballar la multiculturalitat amb cançons.

You´ve got a friend de Carole King

" Sumate a la convivencia" Un portal per la convivència.

Fete-UGT i la fundació Telefónica han presentat un portat de recursos i experiències sobre convivència i prevenció a la violència a l´escola.
És un espai virtual de recursos, intercanvis i experiències sobre convivència escolar.

La transformació d´un conflicte, un aprenentatge pedagògic

Aquesta és una experiència de Pilar Tormo, professora de Llengua de l´IES Jaume I d´Alfafar i membre del Seminari Viure la Democracia del MRP de València.

Aquest cas de la vida quotidiana, que pot esdevenir conflictiu es converteix en un problema pedagógic.Que poden aprendre d´aquest incident l´alumnat ?, què els hi pot ensenyar l´escola?

• Cas de l´alumna que tenia polls.

- " Pilar!, Pilar!"....- Anna té polls, li corren pel cap! criden pel vestíbul de l´Institut- " Quin fàstic!".

La tutora explica a l´Anna ( després de donar-li el tractament corresponent) que no farà cap intervenció al respecte, que es prepari per tot tipus de comentaris, agresions verbals, gestuals, conductes de burla, menyspreu,....per part dels companys. Hi ha un pacte de silenci, decisió recolzada per tot el professorat.

A partir d´una notícia de premsa d´en Joan Manel Serrat comunicant que tenia un càncer de bufeta, planteja aquest tema com a treball cooperatiu sobre les malalties.

El guió de treball que havien de contestar és:

1. El nom de malalties perilloses que els feien por

2. Què senten les persones que contreuen aquestes malalties

3. Què necessiten aquestes persones

Per grups van analitzar les pors que sentien, van aprendre sobre les pors ancestrals que es mantenen a les cultures, van aprendre vocabulari, paraules, emocions, mapes conceptuals......

Posteriorment, la professora proposa analitzar la següent frase:

" Anna té polls"

( La reposta de l´alumnat? un gran silenci ..........després van continuar el treball.....

1. És una malaltia perillosa?

2. Com pensem que s´ ha sentit Anna?

3.Quines coses necessitava?

4. Què hem fet i per què?

I si fos un altre malaltia? Què hauria passat?

Després troben informació sobre els paràsits i la forma de combatre´ls, i del procés d´aprenentatge aprenen nous referents:

• allò que no vols per a tu, no ho facis tu al altres.
• es van crear noves relacions entres els companys/es.
• aquest conflicte ha estat útil per a aprendre i alhora l´escola lliga un aprenentatge per a la vida.

Les conclusions que ens aporta Pilar Tormo són:

de quina manera l´educació és una porta oberta a l´esperança per a intervenir en la vida i fer que aquesta signifique dignitat, intel.ligència, saber, solidaritat...

Vaig aprendre que el món no es dividia entre unes persones que tenien problemes i d´altres que no, sinó que tots i totes en tenim. Unes persones són víctimes d´ells i d´altres en busquen solucions.

Podeu consultar l´article sencer http://www.uv.es/refutura/num2/pages/experiencies/exp_2.htm

INTERVENCIÓ EN ELS CONFLICTES: experiència d´una tutora de 2n ESO

Un article de la revista Futura que publica la Universitat de València, presenta l´experiència d´una tutora de 2n d´ESO de l´IES Jaume I d´Alfafar. Una proposta per a la resolució de conflictes on la comunicació amb l´alumnat és un punt clau per a tranformar els problemes de convivència en assumptes pedagògics.

Pilar Tormo ens presenta les seves reflexions al començament de curs, a la seva tutoria d´un curs de 2n d´ESO hi ha 7 repetidors amb problemes d´integració.
A partir d´aques fet, Pilar s´acosta a la realitat de l´alumnat( fent una entrevista prèvia), estableix una relació amb ells, busca els motius que els ha portat aquesta situació, respostes que molts d´ells desconèixen, identifica els seus problemes, que provenen de fracassos i frustacions continuades.
Busca solucions tot sabent i fent saber als alumnes les limitacions i obstacles que tenen per endavant, però estableix un pla d´acció amb l´alumnat amb la seva acceptació.

...el convenciment que la cultura fa a les persones més lliures i independents, millors persones, i que eixa aposta paga la pena fer-la.


Porta a terme un acompanyament de l´alumnat reconeixent la seva singularitat i establint ponts de relació.

És sorprenent que cap d´ells haja mostrat tot allò que diuen els informes i que segurament és cert. Però també és cert allò que ara mostren: desig de ser estimats, desig de ser valorats, desig de ser escoltats, desig d´aprendre.

Citant a Anna Maria Piussi " cal veure desigs on la societat només hi veu carències"

La construcció de un cli