Portal de convivencia de Aragon.
Entrevista a Salvador Auberni, Maestro, Pedagogo y Máster Internacional en Resolución Alternativa de Conflictos:
Considero fundamental que los educadores cambiemos determinadas prácticas educativas, que cambiemos nosotros mismos, sólo así podremos educar en la convivencia
Alguns dels experts parlen sobre la convivència, la mediació, la violència a les escoles....
- La mejora de la convivencia en las aulas
Xesús R. Jares. Catedrático de Didáctica en la Universidad de A Coruña. Coordinador del colectivo Educadores por la Paz- “Observatori de la violencia a les escoles”: El aprendizaje de la convivencia para la prevención de la violencia
Maria Jesús Comellas. Coordinadora del grupo GRODE de Universidad Autónoma de Barcelona- La mediación como resolución de conflictos
Leticia Félix Flecha. Licenciada en Psicopedagogía y miembro de la Asociación Aragonesa de Psicopedagogía (AAP)- Convivencia Escolar e Interculturalidad: Aprendiendo a (con)vivir juntos
Miguel López Melero. Catedrático de Didáctica y Organización Escolar de la Universidad de Málaga. Director del Proyecto Roma
Me encanta la campanya de l´IES Azahar " Bonas maneres, bons tractes, campanya que han realitzat a l´institut durant la setmana del 25 de novembre, dia contra la violència cap a les dones.
resulta estrany veure com el Departament de Política Lingüística, que perd el nord per doblar qualsevol pel·lícula Disney al català, no hagi apostat per aquesta per vendre-la a un públic juvenil. La meva perplexitat augmenta després de veure com l'escola on van les meves filles –l'Annexa de Girona– fa prop d'un més va ser el centre d'atenció dels mitjans de comunicació per voler aplicar el seu reglament intern i voler impedir que una nena marroquina anés a l'escola amb vel. Mentre els mitjans van forçar la polèmica sense analitzar a fons què representa la persistència de símbols religiosos en el cor d'unes institucions laiques, un discurs clar i didàctic com el de Persépolis ha acabat essent minimitzat. No seria millor anar més enllà de la polèmica i fomentar algunes lliçons com la de Marjane Satrapi? La setmana vinent els nens de l'Annexa aniran a veure Persépolis al cinema, de fet l'acte serà una manera clarivident de suplantar els falsos debats sofistes per la força del coneixement.
La incorporación efectiva de las TICs en el aula llevada a cabo por muchos docentes
está poniendo de manifiesto la necesidad de incorporar en el currículum aquellas
normas básicas que aseguren el buen comportamiento de nuestros alumnos y alumnas
en la red.
Uno de los principales objetivos de la escuela es educar. En ella,
nuestros hijos aprenden normas de comportamiento básicas y un conjunto de
habilidades sociales que se complementan de manera natural con las aprendidas en
el entorno familiar.
Respetar a los otros, trabajar en grupo, comportarse
correctamente en el aula, cuidar el material y las zonas comunes, y una larga
lista de comportamientos, actitudes y valores se trabajan en las aulas desde
infantil hasta los grados superiores. En esta tarea está involucrado todo el
personal docente: todos aportamos nuestro granito de arena para conseguir que
nuestros chicos se conviertan en buenos ciudadanos.Charo ens proposa un còdi deontològic digital, per ensenyar als nois i noies i que podríem resumir:
- Ser honest i respestuòs amb el treball aliè.
- Ser original i creatiu.
- Ser legals, no pirates.
- Ser sincers, no mentir.
- Ser elegants amb les nostres opinions.
- Respetar les dades personals dels altres.
- Ser crítics amb la informació.
Podeu llegir l´article complert, exemplificat amb supòsits.
Gràcies a Isidro Vidal
Lourdes Quintana del Suplemento ocasional ens ha inclòs amb la seva llista de blogs solidaris," un meme", una cadena en la xarxa amb un munt de blogs enllaçats.
RECULL DE COMENTARIS DE L’ALUMNAT MEDIADOR EN LA TROBADA DEL DIA 17 OCTUBRE DE 2007
PREGUNTES PER L’ALUMNAT:
220 alumnes mediadors i mediadores organitzats en 7 grups de treball amb dos professors mediadors i amb dos portaveus dels alumnes per grup.
Aquest plan es basa en el pacte, " les normes es pacten i es controlen" i requereix com a mínim un any. Podeu ampliar la informació i veure tot el material, documents, propostes didàctiques a
El passat dimecres 17 vam celebrar la I Trobada de Mediadors i Mediaores de Barcelona al Parc Tecnològic BCNord. Va ser una jornada molt interessant per a compartir opinions i posar en comú les experiències dels companys i companyes mediadors.
Des d´aquest espai que fomenta l´educació per la pau i la noviolencia no podem deixar de sumant-se a la campanya internacional dels bloggers, " un post per demanar " Birmania lliure".
Gràcies a (Re)paso de lengua
Destaco algunes idees succeptibles de generar polèmica i debat:
1.- Relaciona la disciplina i l´expressió de l´afecte cap a l´alumnat.
2.- La disciplina com una manera de convivència.
3.- La disciplina, com la solidaridat amb un mateix.
4.- La disciplina com una capacitat de resposta aústera, amb constància i dedicació als objectius i projectes.
5.- És la manera de comportar-se per tenir cura d´un mateix i dels altres.
6.- La disciplina com una forma d´organització , però no d´imposició i que requereix participació, el que anomena "disciplina ciutadana".
7.- El que faig o deixo de fer incideix en els altres i altera els projectes.
Podeu trobar aquí l´article complert , publicat a La Vanguardia el 3/09/07 http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20070903/53388017223.html
Els alumnes de segon es van sentir molt sorpresos amb les històries que les àvies del Casal de VERDÚ van venir a explicar a l’institut. 
Recordant aquella imatge, la professora pren la decisió de treballar l´article de Manuel Rivas a la classe. I amb la Griselda Vilaplana, dinamitzadora del pla d’Entorn, i Núria Formariz, tutora del grup, preparen uns itineraris de visita pel barri seguint el text de Manuel Rivas. 
Tothom va estar molt satisfet de la feina feta i els nois i noies s´ho van passar molt bé, van fer contactes i amistats i es van sentir recolzats en la Mediació.
Realment va ser una feina col.laborativa de tots els centres que han participat en el Seminari, de les Coordinadors i coordinadores dels Serveis de mediació i per descomptat dels protagonistes, l´alumnat.
Volem agraïr la bona acollida que ens va dispensar l´IES Vall d´Hebrón, el seu alumnat, el seu director, Albert Pérez i a Esther Villegas i Encarna Medina, coordinadores de mediació.
Podeu mirar les fotos que van fer els companys de l´IES Joan d´Austria
La veu de l´edat, la transmissió de les vivències, la seva mirada, els seus records, les anècdotes, les dificultats, les penúries, tota una vida a Nou Barris ens van acompanyar durant el matí.
És la veu de la inmigració, inmigració dels anys 60, de milers de pobles d´Andalucia, d´Estremadura.... de diferents indrets d´Espanya.
El nostre alumnat escoltaba les seves anècdotes, com aquesta generació va arribar a Barcelona,la Barcelona dels 60, dels70, el barri que els va acollir a on no hi havia ni els serveis bàsics, com l´aigua, clavegueres, carrers asfaltats, escoles, instituts. A Nou Barris ni transport públic hi arribava - el tràmvia només fins la plaça Virrey Amat- fins el barri s´havia de pujar a peu. Tampoc tenien serveis de salut, ni zones verdes, ni bancs...
Tot el que és ara Nou Barris s´ha aconseguit per la lluita i les reivindicacions d´aquesta generació, de la gent gran inmigrada als anys 60.
Les àvies es lamentaben de com ara la gent no valora el que tenen, el que s´ha aconseguit amb tan d´esforç de tanta i tanta gent....i els bancs, els arbres es fan malbé deseguida.
Una gran lliçó d´història oral, de vida quotidiana dels anys de post-guerra en ple franquisme.
L´alumnat escoltaba amb atenció i admiració. Algunes de les seves opinions són aquestes:
Va ser una xerrada molt interessant on les persones gransens
expliquen les dificultats que tenien, com era el barri fa temps i les cosesque
tenim ara i no aprofitem. També ens van dir que cap d´elles era catalana icom
van arribar a Catalunya mitjançant els transports que hi havia abans. Aquella xerrada em va agradar molt i m´agradaria que l´any que ve es torni a repetir ( Junior Honores 1rA)A mi em va interessar molt, ja que no sóc d´aqui i he tingut
l´oportunitat desaber com era el barri fa uns quants anys. Aquelles senyores simpàtiques vanexplicar anècdotes molt interessants. El que no em va agradar va ser quan vandir allò de quan ja era de nit els metges no venien cap al barri per por.I el que em va agradar va ser que van dir que no hi ha que discriminar a ningú per ser immigrant, perquè tos som ciutadans del món ( Julia Cordova 1rA)
Vaig aprendre molt del que van fer per millorar el barri on som ara. Mai havia pensat que unes persones havien fet tant al llarg de la seva vida, gràcies a elles ara nosaltres tenim autobusus, coses en bon estat, etc. Aquelles persones van arribar aquí, deixant-ho tot per conèixer una ciutat,formar una
família, lluitar per tenir el barri estable i tot per nosaltres, peraixò van dir que a ells els molesta quan nosaltres maltractem els bancs o elbarri, perquè ells són qui van fer possible que tinguem els bancs, el parc,l´instituts, etc..
( Zoradia Santos 1rA)
A mi m´ha semblat molt bé la xerrada d´aquestessenyoresperquè ens han explicat com era el barri anteriorment i si ensposem apensar novalorem el que tenim avui dia. I també ens vanexplicar com va ser la seva vida que per cert va ser molt dura.
( LisHernández 2on B)
Va ser interessant, que una de les àvies digués que va cuinar amb
petroli ( Christopher Rovira 2on A)
La xerrada dels avis va estar molt bé perquè ens van explicar coses sobre el seu passat i ens van dir que no havíem de discriminar ningú perquè els nostres pares
o els nostres avis van haver d´emigrar fins a un altre lloc on ells no han nascut. A mi m ha agradat perquè ens van ensenyar respecte i moltes coses interessants ( Eva Martinez 2on A)
La xerrada em va semblar molt bona i educativa, ens va ensenyar a respectar el nostre barri i a comprendre que han hagut d´esforçar-se per aconseguir el que ara tenim ( Daniel Bernes 2on A)
Obro els ulls, veig l’espectacle del món i, és clar, me’n meravello.I una reflexió de Ramon Folch:
Llavores, per pensar la meravella, considero les dues opcions que se’m
presenten. Una: el món és un món de preguntes i la meva tasca és buscar les
respostes. L’altra: el món és un món de respostes i a mi em toca descobrir de
quines preguntes. Aquest camí condueix, més tard que no pas d’hora, al
coneixement científic i a la investigació. La història de la ciència és la
història de les bones preguntes. S’avança quan canvia la pregunta. La resposta
és gairebé rutina.
Moltes de les dimensions del pensament científic tenen a veure amb posicions
artístiques: creativitat, crítica de la realitat, esperit heterodox... I també
una certa inutilitat aparent, aquesta intangible inutilitat imprescindible de
totes les coses realment importants ...La ciència és l'art de saber, no pas la
tècnica de conèixer. Per tal que el culte als sentits no suplanti la cultura del
sentiment, la ciència ha de ser l'art d'omplir de sentiments la cultura
experimental
Banner 90 x 90 pixels
