MEDIACIÓ I CONVIVÈNCIA A L' IES LA GUINEUETA. ESPAI EDUCATIU PER COMPARTIR EXPERIÈNCIES, REFLEXIONS I BONES PRÀCTIQUES.

30 de setembre, 2007

S´apren... fent..

"No es pot aprendre del que es diu", Eduard Punset en el seu programa Redes, entrevista a Roger Schank investigador de Intel·ligència artificial,sobre l´ educació i l’aprenentatge, segons Roger Schank no es pot aprendre sense pràctica i experiència.
Diga´m alguna cosa i l’oblidaré, ensenya’m alguna cosa i ho recordaré, fes-mefer alguna cosa i aprendre ( Proverbi xinés)

  • Planteja algunes idees molts interessants i polèmiques sobre l’aprenentatge que no tothom estarà d´acord:
    Es fan exàmens perquè ningú recorda el que s’ha fet a classe?
    L’ordinador per si mateix no ajuda, podria ajudar a aprendre...si proporcionés experiències-
    El sistema educatiu ha de controlar el què està aprenent l’alumne, sinó ho fa és un problema?
    L’ordinador pot proporcionar experiència individual, treball col·laboratiu, comunicació, etc...
    L’ordinador ajuda a un aprenentatge més creatiu?
    El professorat és concentra només en el que ell sap i no tant en com aprèn l’alumne.
    El professorat ha de comprendre que poden fer els estudiants i com ho han de fer?
    Tutoritzar als estudiants sobre el que poden millorar mentre practiquen i milloren
    Aprendre ha de ser divertit?
    Les assignatures pràctiques són exitoses, perquè ensenyen com es fan les coses.
    L’escola no sap com ensenyar?










Gràcies a (Re)paso de lengua

23 de setembre, 2007

Una lliçó d´intolerància

Tots som iguals? Aquest curt, Hiyab de Xavi Sala ens planteja una bona reflexió al voltant de la igualtat i de la intolerància.


19 de setembre, 2007

UNA ESCOLA MILLOR ÉS POSSIBLE!!

Amparo Tomé, responsable del programa de Valors de l´Ajuntament de Barcelona ens proposa SOMNIAR UNA NOVA ESCOLA, una escola DIFERENT sense limitacions ni pel noies ni per a les noies.
Per això ens convida a reflexionar sobre la nostra pràctica, a questionar els models de relacions entre nois-noies, nois-nois, noies-noies, professorat-alumnat....i a preguntar-nos com són i perquè es relacionen d´AQUESTA MANERA.
Cal fer visible el món de les relacions, la dinàmica de l´aula es construeix a partir de les relacions que s´estableixen entre l´alumnat ( noies i noies) i també amb el professorat. Segons sigui el model relacional que establim així serà el model de convivència.
Gràcies a http://educacionenvalores.org/

11 de setembre, 2007

" Per començar, disciplina"

Demà, 12 de setembre iniciem el nou curs escolar. Tornarem a fer-nos nous propòsits, noves il·lusions. Coneixerem al nou alumnat, ens retrobarem amb els més antics, petons i abraçades, corredisses i cridòria formarà part del nostre paisatge quotidiana d´ara en endavant.
La convivència estarà marcada pels conflictes del dia a dia, els malentesos, els equivocs.
Des del Servei de mediació ajudarem a l´alumnat ( i a la resta de membres de la CE, si ho necessita ) a resoldre els conflictes a través de la paraula, l´escolta, la negociació , la cerca de solucions justes; a transformar els conflictes en oportunitats d´aprenentatge que facilitin el seu creixement personal i la millora de la convivència.
Per poder acomplir aquests objectius s´ens dubte ens cal esforç, constància, valentia i disciplina.
Dilluns passat, llegia un article d´Angel Gabilondo, Para empezar, disciplina i m´ha resultat molt interessant.

Destaco algunes idees succeptibles de generar polèmica i debat:
1.- Relaciona la disciplina i l´expressió de l´afecte cap a l´alumnat.
2.- La disciplina com una manera de convivència.
3.- La disciplina, com la solidaridat amb un mateix.
4.- La disciplina com una capacitat de resposta aústera, amb constància i dedicació als objectius i projectes.
5.- És la manera de comportar-se per tenir cura d´un mateix i dels altres.
6.- La disciplina com una forma d´organització , però no d´imposició i que requereix participació, el que anomena "disciplina ciutadana".

7.- El que faig o deixo de fer incideix en els altres i altera els projectes.

  • " Necesitamos organizarnos, vertebrar, distribuir la acción y no esperar que la realicen los demás, para ver si nos satisface, mientras nosotros hacemos ostentación de arrogante prepotencia".
  • "Una institución, una empresa, una entidad sin disciplina es inoperante, aunque esté poblada de supuestas genialidades. Cuidadosa y pacientemente hemos de hacer lo que nos corresponde. No es docilidad, sino implicación".
  • "El sistema educativo parece no saber qué hacer con la disciplina. Tratando de evitar el autoritarismo, tiró con el agua sucia la palangana. Y se ha llegado a creer que requerir es forzar. Sin embargo, puestos a reivindicar, recuperamos la expresión "cumplir con nuestra obligación", como forma de ligarnos a algo externo, a los otros. Se trata de ser de palabra y de hacer lo que nos corresponde".
  • "Y si probáramos a expresar nuestro afecto a los más jóvenes mostrando que la disciplina y la obligación no son claudicante imposición, sino formas de convivir y de vérnoslas con otros en algo que merece la pena? Quizá lo aprenderíamos nosotros en el gesto mismo de enseñarlo".

Podeu trobar aquí l´article complert , publicat a La Vanguardia el 3/09/07 http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20070903/53388017223.html

02 de setembre, 2007

SOLIDARITAT AMB GRÈCIA


Grècia demana ajut urgent, després de la catastrofe, cal iniciar la reconstrucció, en el web I help Greecepodem fer-ho. Tots els ajuts són importants!!
I per no oblidar, mirem les imatges, parlan per si mateixes!