MEDIACIÓ I CONVIVÈNCIA A L' IES LA GUINEUETA. ESPAI EDUCATIU PER COMPARTIR EXPERIÈNCIES, REFLEXIONS I BONES PRÀCTIQUES.

12 de desembre, 2007

Sobre l´informe PISA

Després de la publicació de l´informe Pisa, de les opinions dels experts, publicats en els diaris, de les interpretacions dels responsables polítics, ens queda mirar aquest monòleg d´ Andreu Buenafuente en aquest vídeo....
També us recomano el magnífic l´article de Miguel Luís Vidal Me apunto al suspenso de la Bitácola de Galeón.


Via Aulablog 21

09 de desembre, 2007

Revista AL SUR DEL SUR

IES Antonio Dominguez treu el número 6 de la seva revista " Al Sur del Sur ". La revista esta realitzada en el Taller de Revista pels alumn@s de l´Institut d´aquest polígon de Sevilla, les 3000 mil.
En aquest número publica un article de Jose Saramago " Este mundo de la injusticia globalizada", entrevistes a un rapero " Haze", a un futbolista i un ampli ventall de detalls de la vida del barri i del institut.
Un gran treball, permet percebre com és el dia a dia de la vida d´un instituts i d´uns adolescents que tracten de superar-se cada dia i de buscar nous camins. Felicitats alumn@s de l´IES Antonio Dominguez i als autors de Iguales en las 3000.



Convivència a les aules


Educaweb, portal especializat en educació i formació, acaba de publicar un monogràfic sobre Convivència a les aules.


          Portal de convivencia de Aragon.

          Entrevista a Salvador Auberni, Maestro, Pedagogo y Máster Internacional en Resolución Alternativa de Conflictos:

          Considero fundamental que los educadores cambiemos determinadas prácticas educativas, que cambiemos nosotros mismos, sólo así podremos educar en la convivencia

          Alguns dels experts parlen sobre la convivència, la mediació, la violència a les escoles....


          05 de desembre, 2007

          Hi havia una vegada... el NADAL...

          Aquest curt de la productora Tropofims ens convida a veure el Nadal d´una manera més solidària.



          Via Mikel Agirregabiria

          Trobada de la blogosfera catalana


          Catosfera 2008 és la primera gran trobada de blocaires, bloggers, experts i emprenedors de la nova xarxa 2.0. Mai s’ha organitzat cap esdeveniment amb un caràcter tant global i ambiciós a casa nostra al voltant del fenomen bloc. Catosfera ha de ser un punt de reflexió i aprenentatge de tres jornades de duració al voltant de la blocosfera catalana, però amb la mirada posada de manera objectiva sobre el que es fa en altres indrets. Les jornades seran obertes i gratuïtes al públic en general, tot i que qui estigui interessat haurà de registrar-se en aquest bloc obert al efecte i vinculat des de la majoria de blocs i webs
          La trobada es farà el 25, 26 i 27 de gener de 2008 a Granollers
          Els objectius de la trobada són:
          • Donar a conèixer el fenomen bloc a Catalunya.
          • Fomentar el seu us a nivell d’empresa, institucional i particular.
          • Socialitzar i desvirtualizar la majoria de blocaires
          • Reflexionar sobre models socials i de negoci, de gestió publica i política al voltant de la web 2.0 i dels blocs.
          • Apendre a fer videoblogs
          • Coneixer les ofertes públiques i privades que aporta […]

          Prejudicis

          Aquesta és la campanya de Amnistia Internacional sobre el racisme i la xenofobia.



          Via Zibereskola

          04 de desembre, 2007

          "Bones maneres, bons tractes"


          Me encanta la campanya de l´IES Azahar " Bonas maneres, bons tractes, campanya que han realitzat a l´institut durant la setmana del 25 de novembre, dia contra la violència cap a les dones.
          Dir el que tinguis que dir, però amb una somrisa..

          "La convivència es fa malbé a cops de crits, insults, un gest de despreci.... i de les males maneres als maltractaments no hi ha gaire....
          El cartell sobre el dia contra la violència cap a les dones, el veus clar?

          03 de desembre, 2007

          LES SET MIRADES DE PAULO FREIRE

          Un del conceptes central del pedagog Paulo Freire és la seva " Visió integral i multidimensional" entorn al procésensenyament-aprenentatge en els educants, en qualsevol nivell educatiu...
          • El educador necessita del educand com el educand necessita de l´educador, ambdòs s´eduquen.
          • " El punt de partida de l´educació està en el context cultural, tecnològic, polític i social dels educants" No importa que aquest estigui fet malbé
            La seva fisolofia educativa és " Sumar en lloc de restar", " multiplicar en lloc de dividir"...
            El educador ha de ser sensible, esteta...es també artista, re-fa el món, redibuixa el món, re-pinta el món, re-canta el món, re-danza el món....

            NO HI HA CANVI SENSE SOMNI, COM NO HI HA SOMNI SENSE ESPERANÇA (Paulo Freire)



          Via Mikel Agirregabiria

          26 de novembre, 2007

          Quadern virtual: no violència de gènere

          Un quadern didàctic per treballar a l´aula i commemorar el 25 de novembre, dia internacional de la no violència de gènere.
          Presenta tres activitats diferents: flors, morats i assassinats, amb suport videogràfic perquè no deixi indiferent a cap persona.
          Dos del tres videos que presenta aquest quadern virtual són aquests:



          :

          .


          Podeu consultar la pàgina de coeducació del Departament d´Educació on trobareu mé informació, recursos, propostes didàctiques
          Destaquem la pàgina de Solidaries, a on poder trobar més recursos.

          19 de novembre, 2007

          18 de novembre, 2007

          L´assetjament escolar o bullying a debat



          Del 20 al 23 de Noviembre de 2007 a Almeria es realitza el
          I Congreso Internacional de violencia escolar (Bullying).

          Més de 100 ponents d´Universitats del país e internacionals i professionals de l´ educació, de la psicologia, de la psiquiatria, de la sociologia presenten les seves reflexions sobre el fenòmen de la violència escolar des de diversos àmbits, des de l´educatiu al sanitari passant pel psicòlogic o el sociològic.L´assetjament escolar o bullying a debat des de una perpectiva integral.

          Entre els conferenciants que participen es troba Emilio Calatayud, magistrat deMenors de Granada ( post i video sobre les seves sentències) i la directora de l´Observatori Europeo de la Violència Escolar, Catherine Blaya.

          En el marc del simposium , es presentarà el treball que porta a terme l´Observatori de la violència a les escoles, a Catalunya per prevenir la violència a partir de l´analisi de les relacions del´alumnat a l´aula en un treball amb el professorat de centres de primària i secundària de Catalunya.

          PRESENTACIÓN del Congrés

          En los últimos meses son múltiples las ocasiones en las que nos hacemos eco de la presencia de incidentes de carácter violento en las escuelas, generando una fuerte alarma social, a la vez que, se constata de esta forma un incremento considerable de los problemas o conflictos entre los escolares, reflejo sin duda, de la propia sociedad. Está clara su repercusión, ya que se está convirtiendo en problema central del sistema educativo. Así, puede estar incidiendo en la desmotivación o desinterés del profesorado, que día a día se enfrenta a este tipo de conductas (en muchos casos, sin saber muy bien cual puede ser la solución); y por otro lado, en el alumnado, que conlleva problemas, no sólo en el agredido, sino también en el agresor.
          Ante esta situación y sus consecuencias, evidentemente, lo mejor siempre será prevenir que curar, pero cuando existe riesgo de conflictos que afecten al clima de convivencia de los centros escolares, éstos tienen la obligación de adoptar medidas para evitar o reaccionar ante aquellos; por lo tanto deben contemplar dos aspectos, por una parte la prevención de los conflictos y por otra, los aspectos violentos y las consecuencias de éstos, una vez que se han producido.
          La actuación en cada centro ha de estar fundamentada en el estudio de necesidades previo y ha de tener en cuenta, que un aumento en la calidad de la convivencia, no sólo depende de la realización de una serie de actividades, sino que también se ha de cambiar la actuación diaria con los/as alumnos/as, sobre todo por parte del profesorado. No es una tarea fácil, a la que día a día deben enfrentarse, para la cual se han de formar y dotar de herramientas que ayuden a afrontar las situaciones y las consecuencias de las acciones violentas y/o conflictivas entre los iguales, a la vez que propicien la actuación preventiva y/o la puesta en marcha de programas de carácter preventivo.
          Por este motivo, un año más, se plantea la celebración de un congreso que abarque dicha temática, en este caso, con un carácter internacional, que intenta tener entre sus participantes a personalidades destacadas e investigadoras del campo de la violencia escolar, bajo el título I Congreso Internacional de Violencia Escolar (Bullying).

          José Jesús Gázquez Linares
          Presidente del I Congreso Internacional de Violencia Escolar
          Podeu veure el programa del congrés

          16 de novembre, 2007

          Aprendre a aprendre

          Un video sobre l´aprendre a aprendre aplicat a la vida.....






          Via Competència TIC

          Els estudiants parlen......

          Un video creat per Michael Wesh amb 200 estudiants de la Universitat Estatal de Kansas ens mostra com els estudiants veuen el món d´avui dia, la manera d´aprendre, el que necessiten per aprendre, els seus objectius, les seves esperances, els seus somnis, el que seran a la vida i amb quins canvis es trobaran.
          Interessant la seva mirada del món d´avui.......





          Via: A Nosa biblioteca

          11 de novembre, 2007

          PERSEPOLIS


          Persèpolis es una pel.lícula que narra la història autobiográfica de la iraní Marjane Satrapi, la història de com va crèixer en un regimen fundamentalista islàmic i que la va portar a abandonar el seu país.

          El còmic ve precedit d´un gran èxit de vendes (30.000 exemplars venuts a França en un any) i un munt de premis, entre ells , el Premi a l´Autor Revelació del Saló del còmic d´Angouleme( França), ; el Premi Harvey a la millor obra extrangera 2004, a EEUU; i a Espanya, va guanyar el Primer Premi de la Pau de Fernando Buesa Blanco entre d´altres i també va ser nominada en els Premis del Saló del Còmic de Barcelona a la categoria del Millor Obra Estrangera 2002.

          El còmic comença l´any 1979, quant Marjane té deu anys i des de la mirada infantil és testimoni d´un canvi social i polític que posa fi a més de cinquanta any de regnat del sha de Persia a l´Iran i dóna pas a una república islàmica.

          A banda de diferenciar-se dels altres nens per haber estat educada a l´esti occidental dins d´una família de classe alta i per una pares d´ideologia progresistes i partidaris de l´islam moderat, Marji, té una gran inquietut intel.lectual per ser una nena i una gran imaginació que la porta a tenir converses amb Déu ( amb que troba semblances amb Marx) i sommiar en ser una profeta.

          Al mateix temps que va creixent, Marjane sen´adona que el nou règim islàmic pel que van lluitar els seus pares ha caigut en mans dels integristes i que no porta res de bó.

          Podeu mirar el trailer en castellà de la pel.lícula.



          La pel.lícula en animació, adapta els dos primers àlbums del còmic, i està codirigida i coescrita entre la pròpia Satrapi y Vincent Paronnaud. L´animación feta en blanc i negre, i que compta a la versió francesa amb les veus de Catherine Deneuve i la seva filla Chiara Mastroianni, en els papers de mare de Satrapi i de la pròpia protagonista respectivament.

          " La noia que va fugir de l´integrisme", un interessant article de Angel Quintana en el Punt diari:
          " Mentre els mitjans es capfiquen a crear falses polèmiques sobre l'ús del vel en una escola, l'estrena de la pel·lícula «Persépolis», que aborda de manera didàctica el problema, ha estat minimitzada"...." També resulta dolorós comprovar que ningú s'ha preocupat de portar la pel·lícula a escoles i instituts, on podria actuar com una veritable lliçó d'història contemporània i d'educació a la ciutadania, com també em resulta estrany veure com el Departament de Política Lingüística, que perd el nord per doblar qualsevol pel·lícula Disney al català, no hagi apostat per aquesta per vendre-la a un públic juvenil. La meva perplexitat augmenta després de veure com l'escola on van les meves filles –l'Annexa de Girona– fa prop d'un més va ser el centre d'atenció dels mitjans de comunicació per voler aplicar el seu reglament intern i voler impedir que una nena marroquina anés a l'escola amb vel. Mentre els mitjans van forçar la polèmica sense analitzar a fons què representa la persistència de símbols religiosos en el cor d'unes institucions laiques, un discurs clar i didàctic com el de Persépolis ha acabat essent minimitzat. No seria millor anar més enllà de la polèmica i fomentar algunes lliçons com la de Marjane Satrapi? La setmana vinent els nens de l'Annexa aniran a veure Persépolis al cinema, de fet l'acte serà una manera clarivident de suplantar els falsos debats sofistes per la força del coneixement.







          10 de novembre, 2007

          EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA DIGITAL:NORMES BÀSIQUES


          He trobat un article molt interessant" Educación para la ciudadania digital"de Charo Fernández de " El mundo de Yalocin" a la revista Bits de l´associació Espiral:Educación i tecnologia
          Comença així:

          La incorporación efectiva de las TICs en el aula llevada a cabo por muchos docentes
          está poniendo de manifiesto la necesidad de incorporar en el currículum aquellas
          normas básicas que aseguren el buen comportamiento de nuestros alumnos y alumnas
          en la red.
          Uno de los principales objetivos de la escuela es educar. En ella,
          nuestros hijos aprenden normas de comportamiento básicas y un conjunto de
          habilidades sociales que se complementan de manera natural con las aprendidas en
          el entorno familiar.
          Respetar a los otros, trabajar en grupo,
          comportarse
          correctamente en el aula, cuidar el material y las zonas comunes
          , y una larga
          lista de comportamientos, actitudes y valores se trabajan en las aulas desde
          infantil hasta los grados superiores. En esta tarea está involucrado todo el
          personal docente: todos aportamos nuestro granito de arena para conseguir que
          nuestros chicos se conviertan en buenos ciudadanos.

          Charo ens proposa un còdi deontològic digital, per ensenyar als nois i noies i que podríem resumir:

          1. Ser honest i respestuòs amb el treball aliè.
          2. Ser original i creatiu.
          3. Ser legals, no pirates.
          4. Ser sincers, no mentir.
          5. Ser elegants amb les nostres opinions.
          6. Respetar les dades personals dels altres.
          7. Ser crítics amb la informació.

          Podeu llegir article complert, exemplificat amb supòsits.

          Gràcies a Isidro Vidal

          07 de novembre, 2007

          SETMANA DE LA CIÈNCIA

          Si a l´alumnat li costa aprendre la taula periòdica, podeu ensenyar aquest video.
          És divertit i connecta les paraules i els elements .




          Via a Pie de aula

          05 de novembre, 2007

          PROJECTE PEDAGÒGIC: MUSICA + INTERCULTURALITAT


          Mapasonor és una associació que es dedica a la producció audiovisual com a instrument per promoure els drets humans, l’educació per la pau, les cultures d’arrel o l’avantguarda en l’art. Mapasonor creu en l’ús dels mitjans audiovisuals des de criteris ètics.
          El estereotipo, justamente porque no es fruto de conocimientos sino de emociones, es muy peligroso. Nos imposibilita toda tentativa de llegar al otro, de comprender sus razones; por eso es un mal muy extendido además. No paro de encontrarme con él, siendo como es mi trabajo intercultural, y percibo mi misión como escritor –si se me permite usar esa expresión- como un intento de vencer los estereotipos, de abrir un camino para acabar con ellos” (Ryszard Kapuscinski “El mundo de hoy” Anagrama 2004, trad. Agata Orzerszek)
          Aquesta cita del periodista polonès defineix la filosofia de Mapasonor i la seva visió del món.
          Oïdes Mediterrànies és un projecte pedagògic adreçat a joves del 2on cicle de l’E.S.O, batxillerat, cicles formatius i programes de garantia social o bé de qualsevol àmbit d’educació en el lleure. Donar a conèixer les diferents cultures musicals de la Mediterrània, fomentar els valors positius de la interculturalitat i aportar activitats i instruments pedagògics per a l’educació per la pau, són els seus principals objectius.
          L’objectiu és que l’alumnat (jugant per equips o bé en solitari) conegui les característiques musicals i interculturals de cadascuna de les àrees a través de diverses preguntes-trampa que hauran de respondre després de visualitzar un vídeo.

          Cada pregunta pot ser complementada per l’educador amb els diferents continguts que es donen a la guia del professorat: hi ha activitats d’aprofundiment i d’ampliació, recursos discogràfics, bibliogràfics, videogràfics i espais webs.
          Podeu veure el reportatge dedicat a Oïdes Mediterrànies dins del programa Rodasons de TVC.

          04 de novembre, 2007

          BLOGS SOLIDARIS

          Lourdes Quintana del Suplemento ocasional ens ha inclòs amb la seva llista de blogs solidaris," un meme", una cadena en la xarxa amb un munt de blogs enllaçats.
          Ni que dir que estic molt agraïda i contenta per aquest reconeixement.
          Les normes de funcionament d´aquest premi són: Nominar set blogs solidaris, enviar un correu als seus autors/es. Aquests han d´enviar a la vegada aquest premi a set bloggers que triin. Fer un post i posar la imatge del blog solidari.

          Els meus blogs solidaris, ho són perquè m´aporten moltíssim i són un referent en la blogosfera, són:

          30 d’octubre, 2007

          CONCLUSIONS DE LA TROBADA DE MEDIADORS I MEDIADORES DE BARCELONA



          RECULL DE COMENTARIS DE L’ALUMNAT MEDIADOR EN LA TROBADA DEL DIA 17 OCTUBRE DE 2007
          PREGUNTES PER L’ALUMNAT
          :
          220 alumnes mediadors i mediadores organitzats en 7 grups de treball amb dos professors mediadors i amb dos portaveus dels alumnes per grup.


          • Quins són els tipus de conflictes en què medieu. Es resolen tots positivament?
            Normalment mediem : baralles, rumors, insults, agressions verbals, físiques i psicològiques, racisme, malentesos, homofòbia i pre-assetjament.
            La majoria si que es resolen bé però en algunes situacions manca cooperació per resoldre’ls. Encara que un dels grups insistia que tots es podien resoldre amb molta assertivitat i seguiment per part dels mediadors.

          • Detecteu alguna diferència entre els conflictes que tenen les noies i els conflictes que tenen els nois? Per què penseu que passa això?
            En principi els motius poden ser els mateixos, quasi bé sempre per malentesos. Les percepcions i reaccions, en canvi, són diferents respectes les noies que els nois. Les noies acostumen a respondre amb agressions verbals, creant falsos rumors, acusant,… i els nois reaccionen amb violència física i verbal.
            Destacaven que la durada del conflicte durava més en les noies que en els nois. Els motius eren que el conflicte és traspassava a la resta de companyes i amigues i s’alimentava amb els rumors i les acusacions mútues. Apareixia gelosia i rancúnia que dificultava una solució ràpida al conflicte.

          • Per què l’alumnat no utilitza més el servei de mediació? A què creieu que es deu? Quins són els tipus de conflictes que no arriben mai a la mediació? Per què?
            Opinen que molt sovint falta informació. Altres motius són l’orgull, la desconfiança en el procés de mediació, motius íntims, vergonya, el què dirà la gent, pèrdua de temps, és una bajanada, no servei per res , no respectaran la confidencialitat,…
            No arriben els conflictes professors – alumnes, els conflictes íntims, els que sorgeixen a la porta del centre, depenen molt de la persona afectada.

          • Com feu la difusió de la mediació en el vostre centre?
            Quin grapat de bones idees!!! Aquí els alumnes apuntaven tota classe d’intervencions totes elles profitoses , de sensibilització i difusió en els respectius centres. Es mostraven molt orgullosos del que feien, en aquest aspecte, com membres de l’equip de mediació:
            A principi de curs se’ls informava del funcionament del servei de mediació. Aquesta informació es rebia a través de les tutories, on un grup de mediadors passava a explicar i animar a participar-hi per totes les classes.
            Es fan servir materials elaborats per ells com : tríptics, díptics, cartells, murals, fotos, puzzles, pàgines webs, revistes, enregistraments, simulacions, elaboració de power points…
            També es va comentar sobre l’ambientació que acompanya aquesta difusió: campanyes engrescadores i publicitàries com : itineraris fins el despatx de mediació assenyalades amb petjades, fotografies publicitàries on es mostraven primer d’esquena i després apareixien les cares dels membres. Penjar fotografies amb diferents situacions en conflicte on es recomana la mediació…
            La paraula clau on va haver més coincidències va ser la de confidencialitat

          • Per què sou mediadors i mediadores? I què us aporta l’experiència?
            Per curiositat, experiències pròpies, per sentir-nos útils, per valorar a la gent, per ajudar-la, per aprendre a escoltar, per veure punts de vista diferents,… en general per comprendre el conflicte com una possibilitat de créixer i madurar.

          • Com es podrien millorar la mediació i la convivència en els centres educatius? Feu propostes d’aquesta millora:
            Informació en els centres més atractiva i engrescadora, ser capaços de què guanyin confiança en els mediadors, fer activitats conjuntes amb els mediats, xerrades, tutories, continuar la nostra formació per informar i formar a la gent, fer formació els propis alumnes mediadors,…
            Finalment vàrem proposar en els portaveus ens diguessin una paraula que resumís la seva impressió sobre la Jornada:
            Les seves paraules varen ser:
            Sensació de companyonia, conèixer diferents punts de vista, poder intercanviar opinions, experiències, informació, idees, debat, aprendre a cooperar,…. M’ho he passat molt bé i ALEGRIA PER PARTICIPAR
            .

          22 d’octubre, 2007

          PROJECTE ATLÀNTIDA: PER UNA CIUDADANIA DEMOCRÀTICA


          El dimecres 17 d´octubre s´ha presentat el Proyecto Atlántida: Propuestas para prevenir y gestionar los problemas en el aula, un protocol de convivència, encàrregat pel Govern canari i el MEC, realitzat per un equip de pedagogs, mestres, sociòlegs i psicòlegs. És fruit de cinc anys d´experiència i tallers en més de 50 col.legis de tot el país.
          Totes les comunitats autònomes tenen plans de convivència, que cal adaptar als nous conflictes emergents. Però els problemes més comuns no són l´assetjament o la violència, sinó la disciplina a l´aula, segons el coordinador del protocolo, Florencio Luengo.

          Els problemes més comuns són:




          • L´indisciplina a l´aula: la anomenada " disrupció", el conflicte més extés en les nostres aules. La causa està relacionada amb" el que ensenyem i com ho ensenyem"Malgrat ser la mesura punitiva la que primer s´utilitza, no és la única solució ni la més efectiva, proposa pactar normes entre el professorat i l´alumnat.


          • Les noves tecnologies, les criatures es passen més temps davant la pantalla que a l´escola. Saben més que els adults, cal posar mesures a l´ús de les N.T.


          • La violència greu, agresions físiques a professorat o entre iguals, malgrat no ser massa casos, són intolerables. Per evitar aquestes conductes, cal apropar-se als interessos de l´alumnat conflictiu i integrar-lo, és el que més canvia la conducta. No descarta la via penal quan es tracta de casos gravíssims.


          • Els procesos de separació dels pares augmenta i afecta als fills i filles, creixen les pors davant la nova situació.

          Aquest plan es basa en el pacte, " les normes es pacten i es controlen" i requereix com a mínim un any. Podeu ampliar la informació i veure tot el material, documents, propostes didàctiques a



          http://www.proyecto-atlantida.org/PROYATLA/materiales.HTM

          21 d’octubre, 2007

          I Jornada de Mediadors i Mediadores de Barcelona

          El passat dimecres 17 vam celebrar la I Trobada de Mediadors i Mediaores de Barcelona al Parc Tecnològic BCNord. Va ser una jornada molt interessant per a compartir opinions i posar en comú les experiències dels companys i companyes mediadors.

          Una vegada ens vam acreditar el primer que vam fer va ser visitar l'exposició de cartells preparats als instituts amb l'objectiu de mostrar les diferents experiències al voltant de la mediació. Seguidament vam passar a l'auditori on les autoritats ens van mostrar el seu suport amb els seus discursos i després vam gaudir de la representació de la obra Ja n'hi ha prou! a càrrec de la companya teatracció. I després d'això, el que possiblement era el moment més esperat del matí, l'esmorzar (el qual va ser esplèndid).


          La segona part de la jornada va consistir en una posada en comú, per grups, d'idees al voltant de preguntes tals com: Quins conflictes són els que es tracten a mediació? Es resolen tots? Com feu la difusió de la mediació al vostre centre?...Una vegada arribats a les conclusions vam tenir un petit descans per a dinar.


          Després vam participar en uns jocs cooperatius o "dinàmiques" a càrrec dels alumnes de l'IES Ferran Tallada de les quals vam extreure una gran conclusió: quan no pots arribar a aconseguir els teus objectius, has de col·laborar amb qui tens al voltant. És, potser, el mateix que fem a mediació: ajudar a que dues parts trobin una solució als seus problemes quan no poden fer-ho per si mateixos.


          I finalment es van presentar unes conclusions finals amb tot el grup de mediadors i mediadores. L'acte va concloure amb els discursos de les autoritats, que en vista de l'èxit de la jornada, ens van prometre una altra.


          Per moltes més!

          12 d’octubre, 2007

          LLIÇÓ MAGISTRAL D´UN JUTGE DE MENORS

          Emilio Calatayud és jutge de menors de Granada, ciutat a on ha reduit la delinqüència juvenil en un 8%. Les seves sentències " exemplars", en tot cas, educatives , per exemple: condemna als menors a " treure´s el graduat escolar", un jove que cremava papereres, ha de acompanyar als bombers;un altre que conduia begut, ha de visitar un centre de tetraplèjics......
          Creu que la justícia ha de ser reparadora i reinserir a la societat, i que rehabilita més la llibertat i l´educació que els centres d´internament.
          MIREU ELS VIDEOS!. Apel·la al sentit comú i a que cadascú assumeixi la seva responsabilitat. I al compromís social de cada un de nosaltres. No deixen de ser polèmiques algunes consideracions, però aporta reflexions interessants.
          NO US HO PERDEU!!. Què opineu??


          2n video



          Podeu llegir l´entrevista que li fa la revista fusión
          Gràcies a efervescente2H

          08 d’octubre, 2007

          EDUCACIÓ PER A LA CONVIVÈNCIA I MEDIACIÓ ESCOLAR

          Durant aquest mes rebem a les famílies de l´alumnat del centre. És una bona ocasió per presentar el nostre projecte " Educació per a la convivència i mediació escolar". El treball conjunt entre família i institut és bàsic per l´educació dels adolescents. Proposem alguns temes per iniciar un treball més educatiu amb les famílies.
          Aquí podeu veure la nostra presentació:

          04 d’octubre, 2007

          Un post per BIRMANIA LLIURE ( FREE BURMA)

          Des d´aquest espai que fomenta l´educació per la pau i la noviolencia no podem deixar de sumant-se a la campanya internacional dels bloggers, " un post per demanar " Birmania lliure".
          Us podeu sumar a aquesta campanya digital " Free Burma"que es fa avui, dirigida als blocs, webs, forums i altres lloc de la xarxa i que compta amb més de deu mil blocs adherits.
          Podeu llegir més informació en un blog català sobre Birmania
          Notícia de vilaweb

          02 d’octubre, 2007

          EXPULSADA PER PORTAR L´HIYAB


          Llegeixo la següent notícia: A una escola de Girona una nena de 9 anys ha estat expulsada per portar l´Hiyab, el seu reglament intern no permet que l´alumnat porti símbols religiosos.
          El departament d´Educació ha dictaminat que se ha de readmetre a la nena que va ser expulsada d´un centre escolar per portar l´hiyab.


          En un post anterior vaig insertar el curt Hiyab de l´alicantí Xavi Sala a on relata la història de Fátima, una alumna española de cultura mulsumana al enfrontar-se amb la seva professora al negar-se a treure´s el vel en una classe.

          És una bona ocasió per parlar de la tolerància a l´aula, de la multiculturalitat present en les nostres aules, per reflexionar en definitiva amb el nostre alumnat sobre aquesta notícia.
          La convivència en els centres no es pot construir a cops de Reglaments interns ni de normatives del Departament d´Educació que reclamen la junta de directors de Girona.
          La multitud de cultures presents avui dia a les nostres escoles no ens ha de fer por, la diversitat és una font de riquesa. Però si que cal pensar-hi i abordar-ho en els nostres centres.
          Quin és el problema, el vel o la nostra mirada plena d´estereotips sobre les dones que porten vel?
          La nostra societat està plena de prejudicis, prejudicis que cal deconstruir, l´escola és un bon escenari per fer-ho, podem facilitar la construcció de noves relacions que superin aquests prejudicis.
          Educar en la tolerància és la única resposta possible per poder afavorir una veritable integració i cohesió social.

          30 de setembre, 2007

          S´apren... fent..

          "No es pot aprendre del que es diu", Eduard Punset en el seu programa Redes, entrevista a Roger Schank investigador de Intel·ligència artificial,sobre l´ educació i l’aprenentatge, segons Roger Schank no es pot aprendre sense pràctica i experiència.
          Diga´m alguna cosa i l’oblidaré, ensenya’m alguna cosa i ho recordaré, fes-mefer alguna cosa i aprendre ( Proverbi xinés)

          • Planteja algunes idees molts interessants i polèmiques sobre l’aprenentatge que no tothom estarà d´acord:
            Es fan exàmens perquè ningú recorda el que s’ha fet a classe?
            L’ordinador per si mateix no ajuda, podria ajudar a aprendre...si proporcionés experiències-
            El sistema educatiu ha de controlar el què està aprenent l’alumne, sinó ho fa és un problema?
            L’ordinador pot proporcionar experiència individual, treball col·laboratiu, comunicació, etc...
            L’ordinador ajuda a un aprenentatge més creatiu?
            El professorat és concentra només en el que ell sap i no tant en com aprèn l’alumne.
            El professorat ha de comprendre que poden fer els estudiants i com ho han de fer?
            Tutoritzar als estudiants sobre el que poden millorar mentre practiquen i milloren
            Aprendre ha de ser divertit?
            Les assignatures pràctiques són exitoses, perquè ensenyen com es fan les coses.
            L’escola no sap com ensenyar?










          Gràcies a (Re)paso de lengua

          26 de setembre, 2007

          23 de setembre, 2007

          Una lliçó d´intolerància

          Tots som iguals? Aquest curt, Hiyab de Xavi Sala ens planteja una bona reflexió al voltant de la igualtat i de la intolerància.


          19 de setembre, 2007

          UNA ESCOLA MILLOR ÉS POSSIBLE!!

          Amparo Tomé, responsable del programa de Valors de l´Ajuntament de Barcelona ens proposa SOMNIAR UNA NOVA ESCOLA, una escola DIFERENT sense limitacions ni pel noies ni per a les noies.
          Per això ens convida a reflexionar sobre la nostra pràctica, a questionar els models de relacions entre nois-noies, nois-nois, noies-noies, professorat-alumnat....i a preguntar-nos com són i perquè es relacionen d´AQUESTA MANERA.
          Cal fer visible el món de les relacions, la dinàmica de l´aula es construeix a partir de les relacions que s´estableixen entre l´alumnat ( noies i noies) i també amb el professorat. Segons sigui el model relacional que establim així serà el model de convivència.
          Gràcies a http://educacionenvalores.org/

          11 de setembre, 2007

          " Per començar, disciplina"

          Demà, 12 de setembre iniciem el nou curs escolar. Tornarem a fer-nos nous propòsits, noves il·lusions. Coneixerem al nou alumnat, ens retrobarem amb els més antics, petons i abraçades, corredisses i cridòria formarà part del nostre paisatge quotidiana d´ara en endavant.
          La convivència estarà marcada pels conflictes del dia a dia, els malentesos, els equivocs.
          Des del Servei de mediació ajudarem a l´alumnat ( i a la resta de membres de la CE, si ho necessita ) a resoldre els conflictes a través de la paraula, l´escolta, la negociació , la cerca de solucions justes; a transformar els conflictes en oportunitats d´aprenentatge que facilitin el seu creixement personal i la millora de la convivència.
          Per poder acomplir aquests objectius s´ens dubte ens cal esforç, constància, valentia i disciplina.
          Dilluns passat, llegia un article d´Angel Gabilondo, Para empezar, disciplina i m´ha resultat molt interessant.

          Destaco algunes idees succeptibles de generar polèmica i debat:
          1.- Relaciona la disciplina i l´expressió de l´afecte cap a l´alumnat.
          2.- La disciplina com una manera de convivència.
          3.- La disciplina, com la solidaridat amb un mateix.
          4.- La disciplina com una capacitat de resposta aústera, amb constància i dedicació als objectius i projectes.
          5.- És la manera de comportar-se per tenir cura d´un mateix i dels altres.
          6.- La disciplina com una forma d´organització , però no d´imposició i que requereix participació, el que anomena "disciplina ciutadana".

          7.- El que faig o deixo de fer incideix en els altres i altera els projectes.

          • " Necesitamos organizarnos, vertebrar, distribuir la acción y no esperar que la realicen los demás, para ver si nos satisface, mientras nosotros hacemos ostentación de arrogante prepotencia".
          • "Una institución, una empresa, una entidad sin disciplina es inoperante, aunque esté poblada de supuestas genialidades. Cuidadosa y pacientemente hemos de hacer lo que nos corresponde. No es docilidad, sino implicación".
          • "El sistema educativo parece no saber qué hacer con la disciplina. Tratando de evitar el autoritarismo, tiró con el agua sucia la palangana. Y se ha llegado a creer que requerir es forzar. Sin embargo, puestos a reivindicar, recuperamos la expresión "cumplir con nuestra obligación", como forma de ligarnos a algo externo, a los otros. Se trata de ser de palabra y de hacer lo que nos corresponde".
          • "Y si probáramos a expresar nuestro afecto a los más jóvenes mostrando que la disciplina y la obligación no son claudicante imposición, sino formas de convivir y de vérnoslas con otros en algo que merece la pena? Quizá lo aprenderíamos nosotros en el gesto mismo de enseñarlo".

          Podeu trobar aquí l´article complert , publicat a La Vanguardia el 3/09/07 http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20070903/53388017223.html

          05 de setembre, 2007

          02 de setembre, 2007

          SOLIDARITAT AMB GRÈCIA


          Grècia demana ajut urgent, després de la catastrofe, cal iniciar la reconstrucció, en el web I help Greecepodem fer-ho. Tots els ajuts són importants!!
          I per no oblidar, mirem les imatges, parlan per si mateixes!





          01 de juliol, 2007

          Beach custom comment codes for MySpace, Hi5, Friendster and more - ImageChef.com

          22 de juny, 2007

          Què esperas de la vida?

          Tanquem el curs escolar, estem tots una mica cansats, el professorat, ... l´alumnat ... tots contents deixem enrera les aules, les classes, els examens, les avalucions, el SAGA, qualitat, el claustre, l´Institut....
          Iniciem un periode estival de descans, de nous projectes personals, de noves il.lusions,....
          Tornarem al setembre amb noves energíes per a fer front a nous reptes...noves esperances.... i nous somnis...

          Des d´aquest modest espai , us deixem aquest video com un petit homenatge a cadascú de les persones de la comunitat educativa de l´IES La Guineueta que contribueixen a enriquir diariament la convivència en el nostre institut i el seu entorn.

          Què esperem de la vida?? MIREU-LO!!

          només 7 minuts del teu temps per gaudir d´una mirada sobre la fantàstica experiència de la VIDA.
          No és científic només és fruit de la experiència i ens dona un petit consell :CAL QUE ENS APLIQUEM PROTECCIÓ SOLAR.

          Si us agrada ( o no) deixeu algún comentari en el bloc.
          Font: Acoso Escolar i de Recursos educativos para mestres de Xosé Vidal

          Bon estiu i bones vacançes!!

          12 de juny, 2007

          NOU BARRIS I LA CLASSE DE CASTELLÀ DE 2n B

          Els alumnes de segon es van sentir molt sorpresos amb les històries que les àvies del Casal de VERDÚ van venir a explicar a l’institut.
          Eren històries sobre el barri, el seu barri, Nou Barris, i els van semblar “autèntiques”
          El seu silenci, absolut, mentre parlaven les àvies, demostrava que els interessava tot el que deien.
          TOTHOM ES VA EMOCIONAR mentre recordaven les condicions del barri; sense aigua corrent,
          autobusos, escoles, ambulatoris.. Van aconseguir millorar-les gràcies a la lluita dels veïns i veïnes del barri.
          Aquelles àvies eren l’ànima del que és ara Nou Barris. Aquells nanos ho veien clar. I escoltaven.
          En aquells moments del curs la classe de Castellà es trovaba molt ”desmotivada" Desprès de Nadal els nanos van desconnectar. No treballaven. Començàvem a trepitjar un terreny perillós.



          A principis de Febrer l’escriptor Manuel Rivas escriu sobre Nou Barris un article al diari El País. L’article arriba a classe de Castellà. I es produeix una imatge impressionant:" La professora prenent l’article a una alumna que el volia llegir en mig de la classe en lloc de fer les activitats del llibre de text".
          Aquella noia volia LLEGIR. Volia llegir l’article de
          Manuel Rivas perquè parlava del seu barri.
          Recordant aquella imatge, la professora pren la decisió de treballar l´article de Manuel Rivas a la classe. I amb la Griselda Vilaplana, dinamitzadora del pla d’Entorn, i Núria Formariz, tutora del grup, preparen uns itineraris de visita pel barri seguint el text de Manuel Rivas.

          Es fa un material de treball adequat al text. Es visiten el taller de bicicletes, l’Ateneu, l’escola de Circ, el Kasal de joves de Roquetes... Alternativament i gràcies al pla d’Entorn els nois i noies van participant en les activitats del barri.
          Es percep lentament un canvi d’actituds, estan motivats, la vivència de l´entorn immediat ha estat el detonant per iniciar aquest camí. Aquests aprenentatges són significatius....


          En uns treballs finals els nois i noies hi posen totes les ganes i fan una reflexió sobre el procés.














          Per Sant Jordi l’escriptor Manuel Rivas ens dedica l’article del País:
          “A la peña de Guineueta. Ser lo que soñamos”.






          Gràcies a la Glòria Picón i a la classe de 2n B per creure en el somnis i fer-los possibles.

          06 de juny, 2007

          Conclusions de la I Trobada d´alumnes mediadors i mediadores. Maig 2007


          Les conclusions són les opinions dels nois i noies mediadors.
          Es va fer un debat per grups a partir d´un guió que se´ls va lliurar:

          Es fan moltes mediacions?
          L’alumnat mediador considerava que el que hagi moltes intervencions en un Centre (43, 17, 5...) no té per que estar relacionat amb el grau de conflictivitat en els Instituts sinó que el nombre depèn de com organitzava la direcció del Centre el servei de mediació: Davant un incident i un procés disciplinari, en alguns Instituts hi ha la possibilitat de la mediació i està bé que s’ofereixi. O bé, s’intervé davant la sospita d’un conflicte.

          Com organitzeu el servei i la difusió?
          Des d’un punt de vista gràfic, els cartells i els tríptics. Però consideraven que era més útil era donar-ho a conèixer directament a les aules a les hores de tutoria. Un dels instruments que estan utilitzant és la visualització de dramatitzacions sobre conflictes i la intervenció de la mediació i el diàleg com la manera per resoldre’ls.
          Els Fòrums dins de l’espai web va considerar-se una bona eina de difusió.

          Quins tipus de conflictes són els més freqüents?
          Normalment, els conflictes es basen en amenaces, insults i, en alguns casos, baralles.
          Es va destacar que últimament ha crescut el nombre de baralles entre noies tot hi que no hi ha més baralles de noies que de nois.
          Alguns conflictes s’originen a Internet, i finalment acaben sent parlats al centre.

          Quins conflictes hi han als centres, que per alguna raó no volen anar a mediació? Què es podria fer per que hi anessin?
          No acostumen a anar a mediació aquells conflictes on es veu clarament que hi ha un culpable i una víctima. El que acaba passant és que el culpable es nega a participar a la mediació ja que no vol sortir perdent.
          No volen anar a mediació aquells conflictes que poden tenir un component racista, i els que tenen a veure per una opció que no sigui heterosexual. Els serveis de mediació, en aquests moments, no tenim resposta sobre què es podria fer perquè hi anessin.

          Com us sentiu sent mediadors/es?
          Bé, la paraula va ser aquesta: tant el curs de mediació com formar part l’equip de mediació del centre ens fa sentir bé.

          Què podríeu fer per a la convivència al centre a més de la mediació?
          L’espai que els mediadors i mediadores volen per als seus Instituts és de tranquil·litat i de comoditat. Com poder aconseguir-ho? cal temps i potser nosaltres estem fen camí.

          I Trobada d´alumnes mediadors i mediadores









            1. I TROBADA D’ALUMNES
              MEDIADORS I MEDIADORES
              organitzada pel Seminari de Coordinació dels serveis
              de mediació. Barcelonès- Maresme- Baix Llobregat.

          el 23 de maig al Parc de la Ciutadella i a l´IES Vall d´Hebrón, amb l´objectiu que l´alumnat mediador es relacionés amb altres mediadors i mediadores, s´ intercanviessin experiències de mediació i per a conèixer altres espais i realitats per conviure plegats.

          Ens vàrem trobar uns 100 nois i noies adolescents i uns 20 professores i professors

          • Ens trobem tots a l´Arc de Triomf de Barcelona per anar al Parc de la Ciutadella
          Es van fer uns jocs de presentació per grups( podeu veure les fotos a on es percep el bon rotllo que es va crear)
        • Després es van fer grups de 10, per debatre sobre el funcionament de la Mediació en els centres ( aquest treball per grups va servir per fer les conclusions de la Jornada)
        • Dinar de mediació, "tothom al seu aire".
        • En acabar ens vem desplaçar a l´IES Vall d´Hebron a on es van fer 3 dinàmiques diferents : joc del taxi, globus amb missatge i joc de confiança. Tots els jocs van ser molt divertits ( veure fotos)
        • Finalment, a la Sala d´actes de l´Institut es van llegir les conclusions de la Jornada.
        • L´acte el van despedir, Albert Pérez, director de l´IES Vall d´Hebron i el Sr. Josep Vallcorba, sotsdirector general de LLengua i cohesió social. També es va comptar amb la presència del Sr. Pere Led, responsable del Programa de Mediació escolar del Departament d´Educació i de l´inspector Ignasi Almirall.
        • Tothom va estar molt satisfet de la feina feta i els nois i noies s´ho van passar molt bé, van fer contactes i amistats i es van sentir recolzats en la Mediació.

          Realment va ser una feina col.laborativa de tots els centres que han participat en el Seminari, de les Coordinadors i coordinadores dels Serveis de mediació i per descomptat dels protagonistes, l´alumnat.
          Volem agraïr la bona acollida que ens va dispensar l´IES Vall d´Hebrón, el seu alumnat, el seu director, Albert Pérez i a Esther Villegas i Encarna Medina, coordinadores de mediació.

          Podeu mirar les fotos que van fer els companys de l´IES Joan d´Austria

          04 de juny, 2007

          17 de maig, 2007

          17 de maig, dia d´Internet




          Avui, 17 de maig es celebra el dia d´internet. Des del Departament D’Educació es proposa dedicar-la a difondre la Viquipèdia en català.

          L´objectiu de la marató és :
          Promoure l’ús d’Internet als centres educatius.
          • Donar a conèixer a l’alumnat l’enciclopèdia
          Viquipèdia en català.
          • Difondre la dimensió col·laborativa d’aquest projecte
          d’abast internacional.
          • Participar-hi activament mitjançant la creació o la
          millora d’articles nous.
          • Ampliar la presència del Català a la xarxa, superant
          els 100.000 articles a la Viquipèdia catalana dins
          l'any 2007.
          Podeu tenir més informació a:
          http://www.xtec.cat/maratoviqui/


          03 de maig, 2007

          El casal d´avis de Verdú visita l´IES LA GUINEUETA


          A L´ESCOLA PÚBLICA A NOU BARRIS APRENEM DE LA GENT GRAN, les àvies del Casal de Verdú visiten el nostre institut.
          El 28 de febrer de 2007 es va portar a terme una Jornada unitària a tots els centres docents de Nou Barris, a iniciativa de la Xarxa 018.



          • La jornada va consistir en una xerrada per part dels àvis i àvies de l´alumnat dels col.legis i instituts de Nou Barris. A l´IES La Guineueta van venir 6 encantadores àvies:
            Victoria Calleja Pastor
            Agustina Calvo Mazo
            Joaquina Sanchez Iniesta
            Isabel Lanzas Morales
            Paquita Perez Acosta
            Luisa Ramon Garcia

          La veu de l´edat, la transmissió de les vivències, la seva mirada, els seus records, les anècdotes, les dificultats, les penúries, tota una vida a Nou Barris ens van acompanyar durant el matí.
          És la veu de la inmigració, inmigració dels anys 60, de milers de pobles d´Andalucia, d´Estremadura.... de diferents indrets d´Espanya.
          El nostre alumnat escoltaba les seves anècdotes, com aquesta generació va arribar a Barcelona,la Barcelona dels 60, dels70, el barri que els va acollir a on no hi havia ni els serveis bàsics, com l´aigua, clavegueres, carrers asfaltats, escoles, instituts. A Nou Barris ni transport públic hi arribava - el tràmvia només fins la plaça Virrey Amat- fins el barri s´havia de pujar a peu. Tampoc tenien serveis de salut, ni zones verdes, ni bancs...
          Tot el que és ara Nou Barris s´ha aconseguit per la lluita i les reivindicacions d´aquesta generació, de la gent gran inmigrada als anys 60.


          Les àvies es lamentaben de com ara la gent no valora el que tenen, el que s´ha aconseguit amb tan d´esforç de tanta i tanta gent....i els bancs, els arbres es fan malbé deseguida.
          Una gran lliçó d´història oral, de vida quotidiana dels anys de post-guerra en ple franquisme.
          L´alumnat escoltaba amb atenció i admiració. Algunes de les seves opinions són aquestes:


          Va ser una xerrada molt interessant on les persones gransens
          expliquen les dificultats que tenien, com era el barri fa temps i les cosesque
          tenim ara i no aprofitem. També ens van dir que cap d´elles era catalana icom
          van arribar a Catalunya mitjançant els transports que hi havia abans. Aquella xerrada em va agradar molt i m´agradaria que l´any que ve es torni a repetir ( Junior Honores 1rA)

          A mi em va interessar molt, ja que no sóc d´aqui i he tingut
          l´oportunitat desaber com era el barri fa uns quants anys. Aquelles senyores simpàtiques vanexplicar anècdotes molt interessants. El que no em va agradar va ser quan vandir allò de quan ja era de nit els metges no venien cap al barri per por.I el que em va agradar va ser que van dir que no hi ha que discriminar a ningú per ser immigrant, perquè tos som ciutadans del món ( Julia Cordova 1rA)



          Vaig aprendre molt del que van fer per millorar el barri on som ara. Mai havia pensat que unes persones havien fet tant al llarg de la seva vida, gràcies a elles ara nosaltres tenim autobusus, coses en bon estat, etc. Aquelles persones van arribar aquí, deixant-ho tot per conèixer una ciutat,formar una
          família, lluitar per tenir el barri estable i tot per nosaltres, peraixò van dir que a ells els molesta quan nosaltres maltractem els bancs o elbarri, perquè ells són qui van fer possible que tinguem els bancs, el parc,l´instituts, etc..
          ( Zoradia Santos 1rA)


          A mi m´ha semblat molt bé la xerrada d´aquestessenyoresperquè ens han explicat com era el barri anteriorment i si ensposem apensar novalorem el que tenim avui dia. I també ens vanexplicar com va ser la seva vida que per cert va ser molt dura.
          ( LisHernández 2on B)


          Va ser interessant, que una de les àvies digués que va cuinar amb
          petroli ( Christopher Rovira 2on A)


          La xerrada dels avis va estar molt bé perquè ens van explicar coses sobre el seu passat i ens van dir que no havíem de discriminar ningú perquè els nostres pares
          o els nostres avis van haver d´emigrar fins a un altre lloc on ells no han nascut. A mi m ha agradat perquè ens van ensenyar respecte i moltes coses interessants ( Eva Martinez 2on A)


          La xerrada em va semblar molt bona i educativa, ens va ensenyar a respectar el nostre barri i a comprendre que han hagut d´esforçar-se per aconseguir el que ara tenim ( Daniel Bernes 2on A)


          Com es pot sentir l´alumnat nouvingut a les nostres aules?

          M´ha agradat aquesta experiència que han portat a terme del departament d´Orientació de l´IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, com es pot sentir un alumne nouvingut dins l´aula. Podeu mirar el video, parlar per si sol.

          15 d’abril, 2007

          EL CREIXEMENT MORAL

          Un altre dels pilars de la competència social: El creixement moral.
          En el video, Manuel Segura ens explica com desenvolupar la moral del nostre alumnat.

          Cinc pensaments per a la convivència

          Les habilitats cognitives es desenvolupen a partir d´ensenyar els 5 tipus de pensaments: Causal, alternatiu, conseqüèncial, perspectiva i mitjans-fins.
          Aquests pensaments són necessaris per relacionar-nos bé amb els demés.


          El programa de competències social a la primària.

          14 d’abril, 2007

          Competència Social

          Manuel Segura ens presenta el programa de COMPETÈNCIA SOCIAL per ajudar a la convivència.

          Una persona per a ser educada ha de PENSAR , ha de tenir uns principis MORALS,
          i una bona EDUCACIÓ EMOCIONAL.
          Video sobre la funció educativa de FORMAR PERSONES PER RELACIONAR-SE BÉ



          Gràcies al blog Zibereskola

          12 d’abril, 2007

          Com insertar un video en un blog?

          Aquí teniu un tutorial de com insertar videos de youtube.



          Un enllaç d´edublog sobre el videos.

          11 d’abril, 2007

          GUIA PELS ESTUDIANTS:COM FER UNA RECERCA

          L´alumnat de Batxillerat està d´enhorabona, acabo de descobrir a la xarxa, un web Com fer una recerca que ofereix un entorn virtual als estudiants per ajudar a fer una recerca. Molt ben estructurada amb pautes clares divideix la investigació en 10 etapes, a cada una d´elles hi ha una conversa amb estudiants que han participat en el projecte i que, tenen dubtes alhora de fer una recerca.

          També facilita recursos per a fer el treball de recerca. AH! i també es pot compartir la recerca feta.

          Una gran eina didàctiva que facilita l´aprenentatge de la recerca científica.
          M´agradat les paraules de Jorge Wagensberg sobre la ciència, saber fer bones preguntes és la clau.

          Obro els ulls, veig l’espectacle del món i, és clar, me’n meravello.
          Llavores, per pensar la meravella, considero les dues opcions que se’m
          presenten. Una: el món és un món de preguntes i la meva tasca és buscar les
          respostes. L’altra: el món és un món de respostes i a mi em toca descobrir de
          quines preguntes. Aquest camí condueix, més tard que no pas d’hora, al
          coneixement científic i a la investigació. La història de la ciència és la
          història de les bones preguntes.
          S’avança quan canvia la pregunta. La resposta
          és gairebé rutina.

          I una reflexió de Ramon Folch:
          Moltes de les dimensions del pensament científic tenen a veure amb posicions
          artístiques: creativitat, crítica de la realitat, esperit heterodox... I també
          una certa inutilitat aparent, aquesta intangible inutilitat imprescindible de
          totes les coses realment importants ...La ciència és l'art de saber, no pas la
          tècnica de conèixer. Per tal que el culte als sentits no suplanti la cultura del
          sentiment, la ciència ha de ser l'art d'omplir de sentiments la cultura
          experimental

          26 de març, 2007

          ELS ADULTS SOM MODELS D´APRENENTATGE

          Vull compartir aquest video que he trobat en el blog de la assessoria linguística d´un CEP de Cordoba. També és molt interessant el blog: educacion para la ciudadania
          Les criatures aprenen del que veuen.... mireu aquest video!....
          Com s´aprenen els valors??? no calen paraules, mireu!!