- El educador necessita del educand com el educand necessita de l´educador, ambdòs s´eduquen.
- " El punt de partida de l´educació està en el context cultural, tecnològic, polític i social dels educants" No importa que aquest estigui fet malbé
La seva fisolofia educativa és " Sumar en lloc de restar", " multiplicar en lloc de dividir"...
El educador ha de ser sensible, esteta...es també artista, re-fa el món, redibuixa el món, re-pinta el món, re-canta el món, re-danza el món....
NO HI HA CANVI SENSE SOMNI, COM NO HI HA SOMNI SENSE ESPERANÇA (Paulo Freire)
Fa 3 anys
1 comentari:
Jo sóc incondicional de Paulo Freire. Tots els trossets que he llegit sempre m'han emocionat como si algú m'estigués "llegint el pensament". Vol dir que m'idenfico plenament. Torno a sentir la idea aquesta que el professor aprén de l'alumne. Perquè en resistim a reconèixer que això forma part de la definició de professor?
Una altra cosa, la qual m'agradaria justificar de les seves paraules, és que el docent és un artista. Si l'aprenentatge depén de les "capacitats innates d'un artista" poca possibilitat de transformació de món tindrem. No obstant, jo crec que el significat de les paraules va en un altre sentit. El docent ha d'imaginar i crear nous camins (amb l'alumne és clar) i en això són artistes els docents. També l'artista es troba amb gran quantitat de coses que no pot explicar, però tot i això avança i fa, així també és el procés del dia a dia a les classes.
I per últim, l'art és molt flexible i dinàmic, la docència ha d'estar oberta a nous camins i canvis. No podem pensar que ja estat tot descobert i que només queda posar-se a fer classes com "Déu mana".
Jo, com a científic, m'agradaria també fer paral.lismes amb la ciència i la docència, però ja ho faré amb un altre tema que surti.
Joan d'informàtica
Publica un comentari a l'entrada