MEDIACIÓ I CONVIVÈNCIA A L' IES LA GUINEUETA. ESPAI EDUCATIU PER COMPARTIR EXPERIÈNCIES, REFLEXIONS I BONES PRÀCTIQUES.

30 d’octubre, 2007

CONCLUSIONS DE LA TROBADA DE MEDIADORS I MEDIADORES DE BARCELONA



RECULL DE COMENTARIS DE L’ALUMNAT MEDIADOR EN LA TROBADA DEL DIA 17 OCTUBRE DE 2007
PREGUNTES PER L’ALUMNAT
:
220 alumnes mediadors i mediadores organitzats en 7 grups de treball amb dos professors mediadors i amb dos portaveus dels alumnes per grup.


  • Quins són els tipus de conflictes en què medieu. Es resolen tots positivament?
    Normalment mediem : baralles, rumors, insults, agressions verbals, físiques i psicològiques, racisme, malentesos, homofòbia i pre-assetjament.
    La majoria si que es resolen bé però en algunes situacions manca cooperació per resoldre’ls. Encara que un dels grups insistia que tots es podien resoldre amb molta assertivitat i seguiment per part dels mediadors.

  • Detecteu alguna diferència entre els conflictes que tenen les noies i els conflictes que tenen els nois? Per què penseu que passa això?
    En principi els motius poden ser els mateixos, quasi bé sempre per malentesos. Les percepcions i reaccions, en canvi, són diferents respectes les noies que els nois. Les noies acostumen a respondre amb agressions verbals, creant falsos rumors, acusant,… i els nois reaccionen amb violència física i verbal.
    Destacaven que la durada del conflicte durava més en les noies que en els nois. Els motius eren que el conflicte és traspassava a la resta de companyes i amigues i s’alimentava amb els rumors i les acusacions mútues. Apareixia gelosia i rancúnia que dificultava una solució ràpida al conflicte.

  • Per què l’alumnat no utilitza més el servei de mediació? A què creieu que es deu? Quins són els tipus de conflictes que no arriben mai a la mediació? Per què?
    Opinen que molt sovint falta informació. Altres motius són l’orgull, la desconfiança en el procés de mediació, motius íntims, vergonya, el què dirà la gent, pèrdua de temps, és una bajanada, no servei per res , no respectaran la confidencialitat,…
    No arriben els conflictes professors – alumnes, els conflictes íntims, els que sorgeixen a la porta del centre, depenen molt de la persona afectada.

  • Com feu la difusió de la mediació en el vostre centre?
    Quin grapat de bones idees!!! Aquí els alumnes apuntaven tota classe d’intervencions totes elles profitoses , de sensibilització i difusió en els respectius centres. Es mostraven molt orgullosos del que feien, en aquest aspecte, com membres de l’equip de mediació:
    A principi de curs se’ls informava del funcionament del servei de mediació. Aquesta informació es rebia a través de les tutories, on un grup de mediadors passava a explicar i animar a participar-hi per totes les classes.
    Es fan servir materials elaborats per ells com : tríptics, díptics, cartells, murals, fotos, puzzles, pàgines webs, revistes, enregistraments, simulacions, elaboració de power points…
    També es va comentar sobre l’ambientació que acompanya aquesta difusió: campanyes engrescadores i publicitàries com : itineraris fins el despatx de mediació assenyalades amb petjades, fotografies publicitàries on es mostraven primer d’esquena i després apareixien les cares dels membres. Penjar fotografies amb diferents situacions en conflicte on es recomana la mediació…
    La paraula clau on va haver més coincidències va ser la de confidencialitat

  • Per què sou mediadors i mediadores? I què us aporta l’experiència?
    Per curiositat, experiències pròpies, per sentir-nos útils, per valorar a la gent, per ajudar-la, per aprendre a escoltar, per veure punts de vista diferents,… en general per comprendre el conflicte com una possibilitat de créixer i madurar.

  • Com es podrien millorar la mediació i la convivència en els centres educatius? Feu propostes d’aquesta millora:
    Informació en els centres més atractiva i engrescadora, ser capaços de què guanyin confiança en els mediadors, fer activitats conjuntes amb els mediats, xerrades, tutories, continuar la nostra formació per informar i formar a la gent, fer formació els propis alumnes mediadors,…
    Finalment vàrem proposar en els portaveus ens diguessin una paraula que resumís la seva impressió sobre la Jornada:
    Les seves paraules varen ser:
    Sensació de companyonia, conèixer diferents punts de vista, poder intercanviar opinions, experiències, informació, idees, debat, aprendre a cooperar,…. M’ho he passat molt bé i ALEGRIA PER PARTICIPAR
    .

22 d’octubre, 2007

PROJECTE ATLÀNTIDA: PER UNA CIUDADANIA DEMOCRÀTICA


El dimecres 17 d´octubre s´ha presentat el Proyecto Atlántida: Propuestas para prevenir y gestionar los problemas en el aula, un protocol de convivència, encàrregat pel Govern canari i el MEC, realitzat per un equip de pedagogs, mestres, sociòlegs i psicòlegs. És fruit de cinc anys d´experiència i tallers en més de 50 col.legis de tot el país.
Totes les comunitats autònomes tenen plans de convivència, que cal adaptar als nous conflictes emergents. Però els problemes més comuns no són l´assetjament o la violència, sinó la disciplina a l´aula, segons el coordinador del protocolo, Florencio Luengo.

Els problemes més comuns són:




  • L´indisciplina a l´aula: la anomenada " disrupció", el conflicte més extés en les nostres aules. La causa està relacionada amb" el que ensenyem i com ho ensenyem"Malgrat ser la mesura punitiva la que primer s´utilitza, no és la única solució ni la més efectiva, proposa pactar normes entre el professorat i l´alumnat.


  • Les noves tecnologies, les criatures es passen més temps davant la pantalla que a l´escola. Saben més que els adults, cal posar mesures a l´ús de les N.T.


  • La violència greu, agresions físiques a professorat o entre iguals, malgrat no ser massa casos, són intolerables. Per evitar aquestes conductes, cal apropar-se als interessos de l´alumnat conflictiu i integrar-lo, és el que més canvia la conducta. No descarta la via penal quan es tracta de casos gravíssims.


  • Els procesos de separació dels pares augmenta i afecta als fills i filles, creixen les pors davant la nova situació.

Aquest plan es basa en el pacte, " les normes es pacten i es controlen" i requereix com a mínim un any. Podeu ampliar la informació i veure tot el material, documents, propostes didàctiques a



http://www.proyecto-atlantida.org/PROYATLA/materiales.HTM

21 d’octubre, 2007

I Jornada de Mediadors i Mediadores de Barcelona

El passat dimecres 17 vam celebrar la I Trobada de Mediadors i Mediaores de Barcelona al Parc Tecnològic BCNord. Va ser una jornada molt interessant per a compartir opinions i posar en comú les experiències dels companys i companyes mediadors.

Una vegada ens vam acreditar el primer que vam fer va ser visitar l'exposició de cartells preparats als instituts amb l'objectiu de mostrar les diferents experiències al voltant de la mediació. Seguidament vam passar a l'auditori on les autoritats ens van mostrar el seu suport amb els seus discursos i després vam gaudir de la representació de la obra Ja n'hi ha prou! a càrrec de la companya teatracció. I després d'això, el que possiblement era el moment més esperat del matí, l'esmorzar (el qual va ser esplèndid).


La segona part de la jornada va consistir en una posada en comú, per grups, d'idees al voltant de preguntes tals com: Quins conflictes són els que es tracten a mediació? Es resolen tots? Com feu la difusió de la mediació al vostre centre?...Una vegada arribats a les conclusions vam tenir un petit descans per a dinar.


Després vam participar en uns jocs cooperatius o "dinàmiques" a càrrec dels alumnes de l'IES Ferran Tallada de les quals vam extreure una gran conclusió: quan no pots arribar a aconseguir els teus objectius, has de col·laborar amb qui tens al voltant. És, potser, el mateix que fem a mediació: ajudar a que dues parts trobin una solució als seus problemes quan no poden fer-ho per si mateixos.


I finalment es van presentar unes conclusions finals amb tot el grup de mediadors i mediadores. L'acte va concloure amb els discursos de les autoritats, que en vista de l'èxit de la jornada, ens van prometre una altra.


Per moltes més!

12 d’octubre, 2007

LLIÇÓ MAGISTRAL D´UN JUTGE DE MENORS

Emilio Calatayud és jutge de menors de Granada, ciutat a on ha reduit la delinqüència juvenil en un 8%. Les seves sentències " exemplars", en tot cas, educatives , per exemple: condemna als menors a " treure´s el graduat escolar", un jove que cremava papereres, ha de acompanyar als bombers;un altre que conduia begut, ha de visitar un centre de tetraplèjics......
Creu que la justícia ha de ser reparadora i reinserir a la societat, i que rehabilita més la llibertat i l´educació que els centres d´internament.
MIREU ELS VIDEOS!. Apel·la al sentit comú i a que cadascú assumeixi la seva responsabilitat. I al compromís social de cada un de nosaltres. No deixen de ser polèmiques algunes consideracions, però aporta reflexions interessants.
NO US HO PERDEU!!. Què opineu??


2n video



Podeu llegir l´entrevista que li fa la revista fusión
Gràcies a efervescente2H

08 d’octubre, 2007

EDUCACIÓ PER A LA CONVIVÈNCIA I MEDIACIÓ ESCOLAR

Durant aquest mes rebem a les famílies de l´alumnat del centre. És una bona ocasió per presentar el nostre projecte " Educació per a la convivència i mediació escolar". El treball conjunt entre família i institut és bàsic per l´educació dels adolescents. Proposem alguns temes per iniciar un treball més educatiu amb les famílies.
Aquí podeu veure la nostra presentació:

04 d’octubre, 2007

Un post per BIRMANIA LLIURE ( FREE BURMA)

Des d´aquest espai que fomenta l´educació per la pau i la noviolencia no podem deixar de sumant-se a la campanya internacional dels bloggers, " un post per demanar " Birmania lliure".
Us podeu sumar a aquesta campanya digital " Free Burma"que es fa avui, dirigida als blocs, webs, forums i altres lloc de la xarxa i que compta amb més de deu mil blocs adherits.
Podeu llegir més informació en un blog català sobre Birmania
Notícia de vilaweb

02 d’octubre, 2007

EXPULSADA PER PORTAR L´HIYAB


Llegeixo la següent notícia: A una escola de Girona una nena de 9 anys ha estat expulsada per portar l´Hiyab, el seu reglament intern no permet que l´alumnat porti símbols religiosos.
El departament d´Educació ha dictaminat que se ha de readmetre a la nena que va ser expulsada d´un centre escolar per portar l´hiyab.


En un post anterior vaig insertar el curt Hiyab de l´alicantí Xavi Sala a on relata la història de Fátima, una alumna española de cultura mulsumana al enfrontar-se amb la seva professora al negar-se a treure´s el vel en una classe.

És una bona ocasió per parlar de la tolerància a l´aula, de la multiculturalitat present en les nostres aules, per reflexionar en definitiva amb el nostre alumnat sobre aquesta notícia.
La convivència en els centres no es pot construir a cops de Reglaments interns ni de normatives del Departament d´Educació que reclamen la junta de directors de Girona.
La multitud de cultures presents avui dia a les nostres escoles no ens ha de fer por, la diversitat és una font de riquesa. Però si que cal pensar-hi i abordar-ho en els nostres centres.
Quin és el problema, el vel o la nostra mirada plena d´estereotips sobre les dones que porten vel?
La nostra societat està plena de prejudicis, prejudicis que cal deconstruir, l´escola és un bon escenari per fer-ho, podem facilitar la construcció de noves relacions que superin aquests prejudicis.
Educar en la tolerància és la única resposta possible per poder afavorir una veritable integració i cohesió social.