MEDIACIÓ I CONVIVÈNCIA A L' IES LA GUINEUETA. ESPAI EDUCATIU PER COMPARTIR EXPERIÈNCIES, REFLEXIONS I BONES PRÀCTIQUES.

12 de juny, 2007

NOU BARRIS I LA CLASSE DE CASTELLÀ DE 2n B

Els alumnes de segon es van sentir molt sorpresos amb les històries que les àvies del Casal de VERDÚ van venir a explicar a l’institut.
Eren històries sobre el barri, el seu barri, Nou Barris, i els van semblar “autèntiques”
El seu silenci, absolut, mentre parlaven les àvies, demostrava que els interessava tot el que deien.
TOTHOM ES VA EMOCIONAR mentre recordaven les condicions del barri; sense aigua corrent,
autobusos, escoles, ambulatoris.. Van aconseguir millorar-les gràcies a la lluita dels veïns i veïnes del barri.
Aquelles àvies eren l’ànima del que és ara Nou Barris. Aquells nanos ho veien clar. I escoltaven.
En aquells moments del curs la classe de Castellà es trovaba molt ”desmotivada" Desprès de Nadal els nanos van desconnectar. No treballaven. Començàvem a trepitjar un terreny perillós.



A principis de Febrer l’escriptor Manuel Rivas escriu sobre Nou Barris un article al diari El País. L’article arriba a classe de Castellà. I es produeix una imatge impressionant:" La professora prenent l’article a una alumna que el volia llegir en mig de la classe en lloc de fer les activitats del llibre de text".
Aquella noia volia LLEGIR. Volia llegir l’article de
Manuel Rivas perquè parlava del seu barri.
Recordant aquella imatge, la professora pren la decisió de treballar l´article de Manuel Rivas a la classe. I amb la Griselda Vilaplana, dinamitzadora del pla d’Entorn, i Núria Formariz, tutora del grup, preparen uns itineraris de visita pel barri seguint el text de Manuel Rivas.

Es fa un material de treball adequat al text. Es visiten el taller de bicicletes, l’Ateneu, l’escola de Circ, el Kasal de joves de Roquetes... Alternativament i gràcies al pla d’Entorn els nois i noies van participant en les activitats del barri.
Es percep lentament un canvi d’actituds, estan motivats, la vivència de l´entorn immediat ha estat el detonant per iniciar aquest camí. Aquests aprenentatges són significatius....


En uns treballs finals els nois i noies hi posen totes les ganes i fan una reflexió sobre el procés.














Per Sant Jordi l’escriptor Manuel Rivas ens dedica l’article del País:
“A la peña de Guineueta. Ser lo que soñamos”.






Gràcies a la Glòria Picón i a la classe de 2n B per creure en el somnis i fer-los possibles.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola!

En primer lloc voldria felicitar-vos per aquest blog i agrair-vos que hagueu enllaçat el meu (PsicoApunts, a Vilaweb)

Volia demanar-vos un favor, però no he trobat cap adreça electrònica per posar-me en contacte amb vosaltres...

D'aquí unes setmanes és l'aniversari de la filla d'uns amics (11 anys) que fa molt de temps que diu que vol ser periodista :-). Jo no sóc mestra, però la meva impressió és que per l'edat que té, no porta bé ni la llengua castellana ni la catalana. He pensat fer-li un regal "especial" que li agradi i a la vegada li serveixi d'estímul per a esforçar-se en millorar el llenguatge escrit: una gravadora petitona i un blog.

I ara la meva consulta. ¿Vosaltres coneixeu alguna comunitat segura on pugui donar d'alta un blog per a aquesta nena o redirigir-me cap a algú que pugui orientar-me? Hauria de ser algun lloc on se senti còmoda escrivint en castellà però que a la vegada s'acostumi a llegir i tractar amb gent de la seva edat que parli català...

Moltes gràcies per la vostra atenció.

Reyes
Reyes@mesvilaweb.cat